Aquest any, en el que per la pandèmia prima el turisme de proximitat, no vam tenir dubtes per escollir destí: dues setmanes al País Basc! I és que Euskadi és una de les regions de la Península que més ganes teníem de veure: diversitat de paisatges, gastronomia, vinicultura i, important, bona temperatura a l'estiu!
PROVÍNCIA D'ALABA
La Rioja Alavesa, al sud d'Euskadi, és la primera regió que visitem. Gairebé sentint-nos com al Penedès, ens perdem entre vinyes prop del dolmen Chabola de la Hechicera, un dels molts que hi ha per la zona però possiblement el més representatiu i ben conservat.
Laguardia és la capital de la regió i, tot i ser molt turística, és imprescindible visitar-la. Molts llocs, com els voltants de Santa María de los Reyes i la Torrre Abaical o com la Plaza Mayor, desprenen un aire molt medieval. La població conserva trams de l'antiga muralla, i la Puerta San Juan, anexada a l'església de San Juan, ens va semblar especialment bonica. Gairebé totes les cases tenen bodegues subterrànies i moltes són visitables, llàstima que amb l'aforament reduït i sense tenir reserva prèvia no vam poder :(
Espectaculars l'arquitectura i vins de les bodegues Ysios (Laguardia) i Marqués de Riscal (Elciego).
A la Rioja alavesa també aprofitem per fer una excursió per la Sierra de Toloño: la circular que puja a la Peña del León (1392m) i segueix després part de la carena fins al San Tirso (1333m). Des d'allà, l'ermita de San Tirso i el fotogènic Bonete de San Tirso estan a un pas.
Fora ja de la Rioja Alavesa i gairebé tocant a la província de Burgos, a Sobrón aprofitem per recórrer la Vía ferrata de Sobrón (K4). Súper aèrea i exposada, recorre una cresta en ocasions tan estreta que sovint l'única manera de passar-la és com si muntéssim a cavall. Una VF de dificultat creixent, poca grapa i molta presa natural, molt diferent a les que estem acostumats (i amb una tensió també diferent, no per la dificultat sinó per l'exposada que és). Súper recomanable, ens va semblar espectacular.
Salinas de Añana destaca per les salines a tocar del poble. Val la pena rodejar-les tot fent una caminada de menys de tres quilòmetres i així veure-les des de diferents perspectives.
Ens va encantar passar un dia a Vitoria-Gasteiz, la capital d'Euskadi.
El seu centre històric està presidit al nord per la catedral de Santa María, la qual va inspirar a l'escriptor Ken Follett per escriure 'Un món sense fi' i que pels seus problemes estructurals, des del 1994 conviu amb unes interminables obres i es visita igualment sota el concepte 'abierto por obras'.
A la propera plaça Burullerías, que en època medieval era un mercat de teles, es pot veure una estàtua de l'escriptor, la Torre de los Anda i el Portalón, una antiga posada del s.XV i una de les cases més antigues de la ciutat.
Darrere el palau renaixentista Eskoriatza-Eskibel es pot veure un tram de les antigues muralles que rodejaven el traçat medieval (restaurades per dins)
La visita al casc antic de Vitòria Gasteiz ens va agradar, especialment les places, com la preciosa Plaza de la Virgen Blanca, que presideix el centre històric pel sud.
Des de fa uns anys, a diversos edificis del centre històric s'han pintat murals que val la pena buscar. És el que es coneix amb el nom de Irtinerario Muralistico de Vitoria Gasteiz IMVG. Els que més ens van agradar són Cubiertos de cielo y estrellas (Pintorería 76), Al hilo del tiempo (Plaza Burullería), La noche más corta (zona muralla), Esku-esku (Zapatería 79), La luz de la esperanza (Zapatería 76) i Auzoan hazi hezi bizi (Ctn Sta Ana 18).
El 2012 Vitoria va ser capital verda europea. A banda de les lletres que ho commemoren a Pl.de la virgen blanca, la ciutat cuida molt el verd, tant en parcs interns com La Florida...
...com en tot el anillo verde de Vitoria, un recorregut circular de 30 km del qual recorrem només una part a l'humedal de Salburua.
Vitoria resulta una bona base per fer diverses excursions per la província.
Una caminada molt recomanable és la ruta circular que va des d'Araotz fins al Orkatzategi (870m), un cim amb molt bones vistes, i que després segueix a Ojo de Aitzulo, una espectacular cavitat a la roca (en realitat diverses cavitats) que val molt la pena veure.
Després de la ruta ens apropem al valle de Aramaio (que alguns anomenen la Suissa Basca). En concret anem a Uribarri, al mirador de la carretera, al puerto de Kurtzeta, endinsant-nos al bosc, i a Olaeta.
Una altra excursió recorre diversos boscos de la sierra de Entzia. Després de veure el Menhir Itaida, l'excursió ens porta primer a la balsa de Iturbatz i després a diverses formacions de roca (laberinto de Arno, cueva Iguaran, laberinto de Katarri) i al Cromlech de Mendiluce.
Acabada la ruta val la pena anar a veure el dolmen Aizkomendi, a tocar de Eguilatz.
PROVÍNCIA DE BIZKAIA
La pujada al Monte Gorbeia (1484m) és possiblement l'excursió més típica a Euskadi. No és el cim més alt però sí molt emblemàtic i estimat (especialment pels alavesos i bizcaíns al fer frontera entre ambdues províncies). Decidim fer la pujada des de Pagomakurre tot passant pel massís Itxina i així veure la Superlegor, una cova immensa. A partir del refugi ja enllacem amb el camí oficial al Gorbeia, val la pena intentar trobar una mini ermita insertada a la roca.
El Gorbeia està coronat per una creu de ferro ben característica i bones vistes (i per multitud de cavalls, un d'ells sembla que volia 'temita' amb l'Anna!). Des del coll del Gorbeia hi ha un altre cim a tocar, el Monte Aldamin (1362m). Són literalment cinc minuts a afegir, així que també hi pugem i aprofitem per dinar.
De pujada cap al nord de la província de Bizcaya, la parada al Hayedo Otzarreta és gairebé obligatòria. Aquesta preciosa fageda destaca pels seus faigs amb branques verticals.
Ja a la costa de Bizkaia, aprofitem per veure, en marea força baixa, la fabulosa Playa de Barrika i les seves llenques rocoses anomenades Flysch. És la primera platja del viatge i ens ha encantat!
Més tard passegem per les platges de Sopelana. Primer la Playa Sopela i els seus reflexos, i després la playa 'la Salvaje', pleníssima de parapents per les perfectes condicions atmosfèriques que s'hi dónen.
Abans d'anar a Gastelugatxe passem un parell d'hores passejant per la Playa de Gorliz i per Plentzia.
L'ermita San Juan de Gastelugatxe està situada en una petita península rocosa. S'ha fet famosíssima per sortir a Game of Thrones, però a banda d'això és realment un imprescindible de la costa basca.
Bermeo és una població costera considerada de les més boniques del País Basc. La vista des del port cap a les cases és preciosa. A més, el poble té moltes escultures que val la pena buscar, la dels familiars patint mentre esperen l'arribada dels seus i la del mariner amb el seu peque són TOP !
Mundaka és com la germana petita de Bermeo i, tot i que no ens va agradar tant, val la pena deixar-nos-hi caure per veure l'ermita de Santa Catalina i la població, situada en un dels extrems de la Reserva Urdaibai.
Un dia a Bilbao és suficient per veure bé aquesta ciutat, de la que sens dubte destaca l'arquitectura del famosíssim museu Guggenheim i les escultures properes.
Seguim bona part de l'estuari, veient diversos punts interessants com la grua Carola, el puente Zubizuri, l'ajuntament... i ja gairebé al centre el teatre i l'estació de tren i el seu bonic mosaic.
El centre històric, conegut com 'Siete Calles', ens va agradar força. Sobretot pels balcons súper fotogènics i per la vidilla als carrerons, plens de botigues i de bars de pintxos.
La ciutat viu de cara a la ria. El Mercado de la Ribera i l'església de San Antón, de les que es tenen bones vistes des de l'acolorit Muelle Marzana (i a la inversa), en són bons exemples.
Molta gent opina que Bilbao és només el Guggenheim, nosaltres discrepem!
Breu parada al Castillo de Butrón...
Just després de dinar passegem per la Playa Laida, una llenca d'arena situada gairebé a la desembocadura i que ens va semblar espectacular. Ara la marea ja està prou baixa i hi ha gent que ha creuat part del riu i passeja per les llenques d'arena que al matí vèiem des de Atxarre.
Després anem a Elantxobe i aprofitem per pujar al cabo Ogoño, ara per tenir vistes a la Playa Laga, una platja situada a la dreta de la Reserva.
Urdibai ens va semblar un imprescindible a Euskadi, ens hagués agradat estar-hi més temps.
Ea és un poblet minúscul però amb força encant, val la pena fer-hi un tomb!
PROVÍNCIA DE GUIPUZKOA
La Playa Saturraran és la primera platja de Guipúzkoa venint de Bizkaia i ens va semblar realment bonica. D'aquesta ens va sobtar que té diverses vies d'escalada a tocar.
A Getaria va néixer Juan Sebastián Elkano, el primer mariner que va fer la volta al món, com bé ho mostren diverses estàtues repartides per la població. Això a banda, aquesta petita població abocada al port mereix ser visitada. Ben curiosa l'església: està inclinada!!
Zumaia era el principal 'must see' d'aquest viatge. No tant per la població, que es va fer encara més famosa per algunes escenes de la pel·lícula Ocho apellidos bascos...
... sinó per la seva espectacular costa, plena de Flysch. De fet, veure les llenques rocoses del Flysch de la playa Itzurun, en marea baixa, no té preu...
... i només queda superat pels Flysch de la Punta Sakoneta, a pocs quilòmetres a l'oest. Sens dubte l'entorn coster de Zumaia, especialment en marea baixa, és dels imprescindibles d'Euskadi.
Com no podia ser d'altra manera després d'haver estat a Vitoria i a Bilbao, passem un dia a San Sebastián. Comencem per la platja Zurriola, la més occidental de les tres que té la ciutat, la qual recorrem de punta a punta. Després travessem la ria pel puente Santa Catalina, veiem l'església de San Vicente i busquem el camí per pujar al Monte Urgullo, des d'on tindrem diferents perspectives de Donostia: la platja que acabem de veure i la ria, un tros de la playa de la Concha, el castell Mota, etc.
Després de dinar ens disposem a recórrer tota la playa de la Concha pel passeig, aprofitant per desviar-nos una estona a descansar (becaineta inclosa) als jardins de Miramar. Just aquí la playa de la Concha acaba i comença la playa Ondarreta, la tercera platja de Donosti.
Per fi arribem a un dels llocs més esperats d'avui, el Peine del Viento d'Eduardo Chillida.
Pugem amb funicular al Monte Igueldo i estem una bona estona a dalt, gaudint de la vista i les atraccions.
De nou a baix, desfem el camí cap al centre per la sorra de la playa de la Concha. Per ser una platja urbana, és ben espectacular. Després passegem pels voltants de la catedral i donem per acabada la visita.
Per mal temps decidim tornar un dia abans, havent de deixar pendents Hondarribia i Pasai Donibane (excusa perfecta per tornar en el futur). Malgrat aquest contratemps, tornem contentíssims d'aquestes vacances: després de tant confinament i de tot el que ens ha passat aquest primer semestre de 2020 (que no ha estat poc precisament) aquestes han estat un bri d'aire fresc i les hem aprofitat i gaudit moltíssim.
L'itinerari en detall (2100 km) ha estat:
Dia2. Excursió per la Sierra de Toloño: Peña del León, San Tirso, ermita i Bonete + visita Elvillar + relax a la piscina. Nit a Fuenmayor
Dia3. Mirador Balcón de la Rioja + Via ferrata Sobrón + Salinas de Añana. Nit a Vitoria
Dia4. Vitoria. Humedal de Salburua. Nit a Vitoria
Dia5. Excursió Monte Gorbea i Monete Aldamin, des de Pagomakurre i per Itxina. Nit a Vitoria
Dia6. Excursió Monte Orkatzategi i Ojo de Aitzulo. Valle de Aramaio. Nit a Vitoria
Dia8. Hayedo Otzarreta + Playa de Barrika + Playas de Sopelana (Sopela i Salvaje). Nit a Gorliz
Dia9. Playa de Gorliz + Plentzia + San Juan de Gastelugatxe + Bermeo + Mundaka. Nit a Gorliz
Dia10. Bilbao. Nit a Gorliz
Dia11. Castillo de Butrón + Reserva de Urdaibai (vistes des de Ermita San Pedro de Atxarre, playa Laida, vistes des de cabo Ogoño) + Elantxobe + Ea. Nit a Mutruiku
Dia12. Playa Saturraran + Getaria + Zumaia (poble + platja Itzurun + Punta Sakoneta). Nit a Oliden
Dia13. San Sebastián. Nit a Oliden
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada