24 de juny de 2020

Font-Rubí: Miravinya el Balcó del Penedès, tres coves, pas del Lladre i agulla Valldellòs

Molt a prop de casa tenim indrets ben sorprenents i que sens dubte mereixen ser descoberts. Sense sortir de la nostra comarca anem al nord del municipi de Font-Rubí, en concret al petit nucli de Font-Rubí de Dalt. Aparquem prop de l'església de Sant Pere i Sant Feliu i a tocar del Balcó del Penedès, un dels cinc miradors Miravinya que hi ha repartits per l'Alt Penedès.


Dóna gust començar l'excursió des d'aquest bonic mirador, el qual permet gaudir d'una bona perspectiva de la plana del Penedès, tant al matí com al finalitzar la ruta.



Iniciem la caminada direcció nord-est per un sender ple de ginesta. Després, ja per pista ampla bastant planera, primer passem pel costat d'un mas amb enormes plaques solars i posteriorment per bosc.


Quan portem uns 1'6km de ruta trobem el trencall que mena a la cova de l'Arena. Un panell informatiu indica que és una cova artificial, creada per abastir de pedra els masos propers, així que per seguretat van deixar-la amb alguna columna.


Desfem la baixada i novament a la pista trobem dues barraques de pedra seca, una d'elles amb la particularitat d'estar annexada al marge de pedra, les restes d'alguns masos i més tram de bosc.


La segona cova que veiem es la cova de l'Ametlla (o de l'Omella), una gran cavitat inclinada de nau única. Posteriorment pugem per l'esquerra de la cova fins a salvar la part rocosa.


No trigarem gaire a trobar un desviament junt a un cartell que informa sobre la nidació de l'àliga al torrent de Clivilleres i que prohibeix el pas durant la primera meitat de l'any (no es pot passar des de l'1 de gener fins al 15 de juny). Per poc ens salvem!  Tot baixant per aquest senderet de seguida arribem al final de la cinglera de Pereres, la zona rocosa on estem. Les vistes són increïbles: a sota ens queda el torrent de Clivilleres, del que sobresurt l'agulla de Valldellòs (o de Font-Rubí, o de Parera).


En un primer moment sembla impossible baixar-hi, però una curiosa escletxa a la roca ens permetrà salvar sense perill el considerable desnivell. Es tracta del forat del Pas dels Lladres (o Pas de la Guineu), una escletxa preciosa. Quin indret més bonic tan prop de casa!!



Just sortir del Pas dels Lladres la visió cap a l'agulla de Font-Rubí, que amb els seus 15 metres sobresurt clarament de la vegetació, resulta ben fotogènica.

Passem pels peus de l'agulla, acabem de baixar fins al fons del torrent i prenem una pista que s'enfila. No trigarem gaire a trobar el desviament que baixa cap a la tercera cova de l'itinerari: la Cova del Bolet. Plena de rat-penats, aquesta té la particularitat de tenir dos forats al sostre de la cavitat principal. Ha estat molt utilitzada al llarg del temps i, tot i que està bastant pintada, és la cova que més ens va agradar de totes tres, i la més fotogènica al poder aprofitar la llum que entra pels forats.


Desfem el curt camí i de nou a la pista seguim pujant. Deixem la font de les Conilles a l'esquerra, a un pas, però no ens hi desviem. Seguim la pujada fins a la Plana del Bolet.

L'últim lloc bonic per on passem és el Castellot, on hi ha les restes de l'antic Castell de Font-Rubí. Malgrat l'estat actual, encara es pot apreciar una torre de vigilància (a la qual es pot pujar sense dificultat per gaudir de millors vistes) i algunes parets.


D'allà, tancar la ruta circular ja és només un moment. Arribem al cotxe súper satisfets de l'itinerari que hem realitzat i de la varietat de llocs que hem vist en menys de 12 quilòmetres i tan a prop de casa: un mirador Miravinya, tres coves ben diferents (Arena, Ametlla i Bolet), la sorprenent escletxa el Pas dels Lladres, l'agulla de Font-Rubí...




1 de juny de 2020

De Sitges a Vilanova per la costa

Malgrat no ser amants del 'Sol i platja', ens encanta recórrer trams de costa i gaudir dels paisatges que apareixen a mesura que canviem de perspectiva, quan noves cales, caps, platges i puntes es van succeint.  Fa uns anys vam recórrer el GR92 a la Costa Brava, 92km entre Portbou i l'Escala (veure aquí) i avui ens centrem en el tram que uneix Sitges i Vilanova i la Geltrú per la costa.


Aparquem a l'oest de Sitges i seguim cap al sud pel passeig tot veient les platges de Terramar i de les Anquines, les últimes de caire urbà. No triguem a trobar la desembocadura de la riera de Ribes però com que no volem de descalçar-nos per travessar-la, toca fer volta pel costat dels jardins de Terramar i del Club de golf. Després d'una primera platja lletja (i amb les restes d'una coneguda discoteca que encara fa més mal als ulls), el camí es fa rocós i comença a elevar-se entre força vegetació. 


El GR92 discorre sovint a tocar de la via de tren, així que hi ha l'opció de seguir bastant el GR o separar-nos-en per resseguir més de prop els caps i puntes. Nosaltres decidim fer l'anada més directa i la tornada el màxim per la costa, així que l'explicació serà inversa, com si partíssim des de Vilanova.  El punt on iniciem la tornada, ja a Vilanova i la Geltrú, és la platja del Far de Sant Cristòfol, una platja situada a l'est del port esportiu i que és ben coneguda entre els penedesencs, ja que és la que ens queda més a prop.


Ben a prop, li queda la punta Mabrera, amb un petit punt defensiu de la guerra civil, i se succeeixen petites cales i cavitats.


Des de l'extrem est de la Punta Llarga, la vista cap a les cales de sota és meravellosa.



El camí ens porta a tocar aigua a la petita cala anomenada platja d'en Gaspar.


Des de la punta Grossa se'ns obren vistes cap a alguna cala i, cap a la punta de la Desenrocada.


L'est de la punta Desenrocada dóna inici a la platja de l'Home Mort, platja que també veiem des de baix.


El camí que uneix la platja de l'Home mort i la platja de Rosés ofereix vistes esplèndides a la primera, que ben bé sembla una piscina natural d'aigües turqueses i que res sembla envejar a platges ben paradisíaques. De fet, des de sobre la platja de Rosés (ja gairebé a la Punta de les Coves) la visió de totes dues és ben fotogènica.



Novament a Sitges, i després de 12 quilòmetres de caminada, és moment d'anar cap al centre a dinar!!