Per trobar una cultura ben diferent a la nostra sovint són necessàries moltes hores d'avió i alguna que altra escala. Però en el cas del Marroc, amb menys de dues hores de vol ens plantem a un món completament diferent al nostre, amb medines, zocos, kashbes, espècies, mesquites, babutxes, minarets, mederses... o el desert.
Per ¡¡ quarta !! vegada ja, decidim passar un cap de setmana llarg (el dels nostres aniversaris) en aquest gran país que tenim tan a la vora i que mai ens decep. Aquest cop ens centrarem en Rabat, Casablanca i Salé, tres ciutats del centre-oest del país, totes elles banyades per l'oceà Atlàntic. Estem un dia i mig a Rabat, un a Casablanca i una tarda a Salé.
RABAT
La ciutat de Rabat ha estat la base de la nostra escapada. Tot i que no és la més poblada (de fet no està ni entre les cinc primeres) és la capital del país. Si bé no és tan turística com Marrakech o Fes, en la nostra opinió també mereix ser visitada, especialment per la preciosa Kashba i l'antiga ciutat Chellah.
La ciutat de Rabat ha estat la base de la nostra escapada. Tot i que no és la més poblada (de fet no està ni entre les cinc primeres) és la capital del país. Si bé no és tan turística com Marrakech o Fes, en la nostra opinió també mereix ser visitada, especialment per la preciosa Kashba i l'antiga ciutat Chellah.
La KASHBA DES OUDAIAS, del s.XII, està fortificada i mira cap a l'oceà. Als seus inicis era un fort militar situat estratègicament a la desembocadura del riu Bou Regreg i actualment és una petita zona residencial molt bonica. Queda prop de la medina (al final de la comercial Rue des Consuls) i el seu accés principal és per Bab Oudaia, una porta molt imponent i plena de palmeres.
La bab està al costat dels bonics jardins andalusos, projectats pels francesos durant l'època colonial.
Un cop a dins de la Kashba, cal passejar per l'entramat de carrerons blancs i blaus de tot trobant racons preciosos, així com gaudir de vistes des de la Plataforma du Semaphore.
Val molt la pena estar al matí pel passeig del costat del riu Bou Regreg gaudint de la vidilla del riu (les barques, els pescadors...) amb la Kashba de fons...
...així com també gaudir dels reflexos d'aquesta en l'aigua de la platja que li queda al sud i amb el sol d'esquena del matí (especialment imperdible si la marea és baixa).
Per contra, a la tarda és millor a passejar per la platja que queda al nord de la Kashba, far inclòs!
De fet, dormim just a tocar del renovadíssim -almenys de sostre i portes- Souk es Sebbat (continuació de la sempre concorreguda Rue Suika) així que el veiem amb totes les botigues tancades a primera hora amb les botigues muntades a la tarda, i il·luminat i novament tranquil a última hora de la nit... Impressiona el sostre de fusta i totes les portes, tot tan nou.
Des d'allà, el mellah o barri jueu queda molt a prop. Combina espais arreglats amb altres on encara es pot veure com era el barri abans de canviar les portes a fusta, i permet veure el dia a dia dels seus habitants.
La zona residencial de la medina (fora de les comercials Rue des Consuls, Av. Mohamed V (verticals), Rue Souika i Souk es Sebat (horitzontals)) potser té poc interès a nivell turístic però resulta ben tranquil·la i molt agradable de passejar.
La TORRE DE HASSAN és una altra zona a visitar a Rabat. La torre, del mateix estil que la Koutubia de Marrakech i que la Giralda de Sevilla, havia de ser l'altíssim minaret d'una immensa mesquita de la que finalment només van arribar a fer-se les columnes. I aquesta, també a mig fer, va quedar-se en 44 metres.
Torre i columnes estan a tocar del mausoleu de Mohamed V, un edifici quadrat que alberga la tomba d'aquest rei (pare de Hassan II i avi del rei actual), molt venerat perquè la independència del país es va aconseguir durant el seu regnat. La zona de la torre i del mausoleu és possiblement el lloc més conegut i visitat de la ciutat. No obstant, a nosaltres no ens va fer massa el pes i no hi estem més de 20 minuts.
Sí que ens va agradar, i molt, l'antiga ciutat Chellah, o NECRÒPOLI CHELLAH (entrada 70DH/pax). Actualment habitada només per cigonyes, al llarg de la història per allà hi han passat fenicis i cartaginesos, atrets per la bona ubicació (bon port d'escala prop de l'oceà i a tocar del riu navegable Bou Regreg), i també romans, que van anomenar-la Sala Colonia i la van convertir en ciutat. Va quedar abandonada uns quants segles i posteriorment un sultà va fer-la fortificar i s'hi van construir diversos edificis. El primer que destaca és la imponent muralla, amb dues torres precioses a la porta principal.
Un cop dins, anem baixant entre vegetació i arbres fins a les restes pre-àrabs. Tot i que no han perdurat, es pot veure els fonaments d'algunes cases del barri artesà, l'empedrat del carrer principal i restes d'edificis públics i religiosos de la ciutat romana Sala Colonia.
Però és la zona àrab la que dóna a Chellah la rellevància que té, especialment per les restes de la mesquita i de la medersa, amb el pati central i el minaret, així com el mausoleu de Abdu al-Hassan (o també altres espais com el hammam, construit sobre les antigues termes romanes i visible només per fora, o l'estany de les anguiles, utilitzat per rituals).
La decadència de Chellah, sumat al constant claqueig de les cigonyes, ens va encantar.
Des de Rabat es pot optar per passar un dia a Casablanca, ja que ambdues ciutats estan a una hora de tren aproximadament. Actualment Casablanca és, amb diferència, la ciutat més poblada del Marroc; però quan els francesos van arribar en l'època de la colonització europea -fa cent i pocs anys només- es limitava a l'actual 'antiga medina' (que paradoxalment és un dels ports més antics del món) i tenia menys de mil habitants. En conseqüència, la majoria d'edificis de la ciutat no tenen més de 100 anys.
La immensa MESQUITA HASSAN II, per exemple, té 25 anys (va ser inaugurada l'any 1993 després d'un període de construcció de només sis anys). Tercera mesquita en tamany després de les de la Meca i Medina i l'única visitable en tot Marroc, és sens dubte l'edifici més visitat a Casablanca (a vegades l'únic).
Assentant-se damunt d'una plataforma artificial que s'endinsa al mar en clara al·lusió al vers de l'Alcorà "la trona de Déu es va erigir sobre les aigües", la mesquita combina per fora el marbre beige amb elements de tons verds.
Un cop a dins (120DH/pax visita guiada), a la planta principal, fusta, guix, marbre i granit es combinen en un espai de pregària immens amb 78 columnes en el que es pot apreciar el luxe i la tecnologia amb que va ser construïda: el sostre pot obrir-se per deixar entrar claror, els llums baixen automàticament per poder ser netejats, infinitat d'altaveus tant ben integrats en la construcció que són gairebé imperceptibles, etc. El guia ens explica moltes anècdotes; per exemple que el rei Hassan II va projectar-la a Casablanca (malgrat ser ell de Rabat) per promocionar el turisme a una ciutat precisament molt poc turística. O que la majoria de ciutadans de tot el país han col·laborat aportant recursos de forma voluntària; ell mateix està molt orgullós d'haver contribuït quan era nen i en guarda un certificat acreditatiu.
Ens dirigim a la planta inferior passant per dins del minaret. De fora impacta la seva alçada (amb 210 metres és el minaret més alt del món), de dins és molt bonic i ens expliquen que cada costat fa 25 metres, que les portes s'obren en vertical i que té un ascensor.
Un cop a la planta inferior, l'estil arquitectònic ha canviat molt respecte a dalt. Una primera sala de tons verds i després la sala de les ablacions o rituals d'aigua, amb multitud de fonts.
El QUARTIER HABOUS, també amomenat 'Nouvelle medina', s'estén al sud dels edificis que alberguen el Palau Reial (no visitable) i el Mahkama du Pacha (visitable gratuïtament però el guàrdia ens volia subornar cobrant-nos 'una pasta' i ens neguem). Aquest barri va ser construït com a medina per albergar nous habitants durant l'època francesa, així que combina diversos estils. El que més destaca és potser la gran quantitat d'arcades per tot arreu. Prop de la Place Moulay Youssef trobem una zona porticada, un dels punts que ens van semblar més bonics de Habous.
La Place Mohamed V marca l'inici del centre de Casablanca, amb edificis com el govern municipal o el palau de justícia. D'aquest, ens va sobtar l'escriptura Bereber, no ens sonava haver-la vist abans (tot i que més tard vam veure que al tramvia de Rabat també hi és).
Des d'allà seguim un itinerari recomanat per la guia Lonely Planet per veure alguns edificis d'estils art decó, art nuveau o morisc (o combinacions entre ells) construïts en època colonial: un banc, un parell o tres d'hotels, Correus, un cinema... La veritat, però, és que ens van deixar bastant indiferents.
Un breu i divertit break al mercat central...
... i de seguida seguim cap a l'antiga medina (la Bab Marrakech i la moderna torre del rellotge en marquen l'entrada), que com ja imaginàvem no ens va agradar en comparació amb la resta de medines que hem anat veient per tot el Marroc.
La immensa MESQUITA HASSAN II, per exemple, té 25 anys (va ser inaugurada l'any 1993 després d'un període de construcció de només sis anys). Tercera mesquita en tamany després de les de la Meca i Medina i l'única visitable en tot Marroc, és sens dubte l'edifici més visitat a Casablanca (a vegades l'únic).
Assentant-se damunt d'una plataforma artificial que s'endinsa al mar en clara al·lusió al vers de l'Alcorà "la trona de Déu es va erigir sobre les aigües", la mesquita combina per fora el marbre beige amb elements de tons verds.
Ens dirigim a la planta inferior passant per dins del minaret. De fora impacta la seva alçada (amb 210 metres és el minaret més alt del món), de dins és molt bonic i ens expliquen que cada costat fa 25 metres, que les portes s'obren en vertical i que té un ascensor.
Un cop a la planta inferior, l'estil arquitectònic ha canviat molt respecte a dalt. Una primera sala de tons verds i després la sala de les ablacions o rituals d'aigua, amb multitud de fonts.
El QUARTIER HABOUS, també amomenat 'Nouvelle medina', s'estén al sud dels edificis que alberguen el Palau Reial (no visitable) i el Mahkama du Pacha (visitable gratuïtament però el guàrdia ens volia subornar cobrant-nos 'una pasta' i ens neguem). Aquest barri va ser construït com a medina per albergar nous habitants durant l'època francesa, així que combina diversos estils. El que més destaca és potser la gran quantitat d'arcades per tot arreu. Prop de la Place Moulay Youssef trobem una zona porticada, un dels punts que ens van semblar més bonics de Habous.
La Place Mohamed V marca l'inici del centre de Casablanca, amb edificis com el govern municipal o el palau de justícia. D'aquest, ens va sobtar l'escriptura Bereber, no ens sonava haver-la vist abans (tot i que més tard vam veure que al tramvia de Rabat també hi és).
Des d'allà seguim un itinerari recomanat per la guia Lonely Planet per veure alguns edificis d'estils art decó, art nuveau o morisc (o combinacions entre ells) construïts en època colonial: un banc, un parell o tres d'hotels, Correus, un cinema... La veritat, però, és que ens van deixar bastant indiferents.
Un breu i divertit break al mercat central...
... i de seguida seguim cap a l'antiga medina (la Bab Marrakech i la moderna torre del rellotge en marquen l'entrada), que com ja imaginàvem no ens va agradar en comparació amb la resta de medines que hem anat veient per tot el Marroc.
SALÉ
Just a l'altra banda del riu Bou Regreg, i amb vistes (a contrallum) a la Kasbha des Oudaias, trobem Salé. És una ciutat més gran que Rabat i molt poc turística, però si estem a prop val la pena deixar-nos-hi caure, aprofitant que està molt ben comunicada amb la capital amb qualsevol de les dues línies del modern tramvia.
Nosaltres ens centrem només en la MEDINA, on contrasta trobar llocs molt bonics i altres força 'destartalats'.
Sens dubte el millor de la medina de Salé és trobar la Gran Mesquita (un home ens deixa entrar al pati però després un altre ens diu que en teoria no podíem ni entrar allà)...
... perquè just al costat d'aquesta hi ha l'espectacular MEDERSA des Merinides (entrada 60DH/pax), on antigament diversos estudiants vivien, convivien i es formaven en teologia. Si de fora ja impressiona (la seva entrada just al costat d'una de les portes de la mesquita resulta molt majestuosa)...
... de dins és una petita meravella arquitectònica pels treballs al guix, a la fusta de cedre i pels 'azulejos'. Ens estem una bona estona, gaudint de cada detall i pujant a les antigues cel·les dels estudiants, tot sense cap altre turista!
Val la pena visitar Salé la tarda/matí que tornem perquè l'aeroport està al terme municipal d'aquesta ciutat i s'hi pot anar amb petit taxi (cap petit taxi al Marroc pot sortir del seu terme). Com a anècdota, aquest va ser l'únic taxista en tooootes les estades a Marroc que va posar taxímetre :P
Nosaltres ens centrem només en la MEDINA, on contrasta trobar llocs molt bonics i altres força 'destartalats'.
Sens dubte el millor de la medina de Salé és trobar la Gran Mesquita (un home ens deixa entrar al pati però després un altre ens diu que en teoria no podíem ni entrar allà)...
... perquè just al costat d'aquesta hi ha l'espectacular MEDERSA des Merinides (entrada 60DH/pax), on antigament diversos estudiants vivien, convivien i es formaven en teologia. Si de fora ja impressiona (la seva entrada just al costat d'una de les portes de la mesquita resulta molt majestuosa)...
... de dins és una petita meravella arquitectònica pels treballs al guix, a la fusta de cedre i pels 'azulejos'. Ens estem una bona estona, gaudint de cada detall i pujant a les antigues cel·les dels estudiants, tot sense cap altre turista!
Val la pena visitar Salé la tarda/matí que tornem perquè l'aeroport està al terme municipal d'aquesta ciutat i s'hi pot anar amb petit taxi (cap petit taxi al Marroc pot sortir del seu terme). Com a anècdota, aquest va ser l'únic taxista en tooootes les estades a Marroc que va posar taxímetre :P
L'itinerari en detall d'aquesta escapada ha estat:
Dia0. Treballar fins aprox les 16h. Vol Girona-Rabat. Bus a Rabat (20DHpp). Nit a Rabat.
Dia1. Visita Rabat: medina (Rue Souika, Rue Suk-es-Sebat, Mellah o barri jueu, muralla sud), riu Bou Regreg i platja al sud de la kashba, Kashba des Oudaias (jardins andalusos, Bab Oudaia, carrerons diversos, plataforme du semaphore), medina (zona residencial, Rue Souika, Bab Chellah), Torre Hassan i mausoleu de Mohamed V, platges i far del nord de la kashba, medina (Rue des Consuls, Suk-es-Sebat). Nit a Rabat.
Dia2. Tren Rabat-Casablanca (37DHpp 2°classe). Taxi a mesquita (20DH). Visita Mesquita Hassan II (120DHpp). Taxi a Quartier Habous (30DH). Visita barri Habous o Nouvelle medina. Zona centre (Place Mohamed V, mercat central, Place 16 novembre) i medina (Bab Marrakech i torre del rellotge, zocos, bastió Sqala). Tren Casablanca-Rabat (37DHpp 2°classe). Nit a Rabat.
Dia3. Visita Rabat: medina (Rue Souika, Av. Mohamed V), zona centre (Av.Mohamed V amb edificis nous), necròpoli Chellah. Tramvia Rabat-Salé (6DHpp). Visita medina de Salé (Bab Labrissa, zona de zocos, Gran mesquita, Medersa des Merinides, muralla a la zona de l'oceà, Bab Lakhmiss). Taxi a aeroport (32DH amb taxímetre, oficialment 50DH). Vol Rabat-Girona. Nit a casa.
Ha estat una escapada curta però ben aprofitada i de nou tornem amb ganes de veure més Marroc, país que ens encanta. Tot i que ja hem vist molts llocs (Marrakech, el Toubkal, Fes, el desert de Erg Chebbi, Merzouga i Rissani, les gorges del Toldra, Ait Benadou, les cascades Ouzoud, Essaouira, Chefchaouen, Tetouan, el jaciment romà Volobulis, Moulay Idriss, Rabat, Casablanca i Salé), no descartem tornar, quan surti l'oportunitat, per veure Tanger i Asilah, o per repetir algun dels llocs ja vistos!
Intentarem però que no sigui hivern la propera, que la majoria d'allotjaments no tenen cap mena de calefacció i ens hem gelat...
Intentarem però que no sigui hivern la propera, que la majoria d'allotjaments no tenen cap mena de calefacció i ens hem gelat...