Molts turistes aprofiten l'abril per visitar Japó i fan coincidir així el viatge amb el Sakura, l'espectacle dels cirerers florits. I és que veure alguns dels must-see japonesos envoltats de flors roses deu ser una passada. Però no cal anar gaire lluny per veure fruiters florits: a Catalunya tenim AITONA, un poble del Segrià on cada març multitud de presseguers esclaten i ofereixen paisatges meravellosos.
A Aitona (i poblacions properes com Seròs, Soses, Torres de Segre o la Granja d'Escarp) cada març es pot gaudir de la floració tot fent alguna de les moltes activitats que proposa Fruiturisme Aitona: visites en autobús i passejos pels camps guiats per productors locals, lloguer de bicicletes, dos itineraris senyalitzats per fer a peu (la Ruta de l'arbre fuiter, de 5.7km, i la Ruta de Serrabrisa, de 4.5km), gaudir de bones vistes des de miradors com l'ermita Sant Joan de Carratalà o el poblat de Genó... Infinitat d'opcions!
Nosaltres preferim anar al nostre aire i fer excursió pel nostre compte. N'escollim una força llarga (21km) però amb poc desnivell el punt d'inici de la qual és el pont sobre el Segre que està al sud d'Aitona. Comencem entre camps, a estones pel lateral, a estones per pista asfaltada i anem a trobar el canal de Seròs i algun tram de bosc proper. Passem molt a prop del poblat Genó, un jaciment arqueològic de finals de l'edat de bronze situat dalt d'un turó. No obstant, no hi pugem malgrat sabem que deu tenir encara millors vistes elevades a les que hem tingut des del canal.
Seguim avançant, internant-nos a alguns camps i gaudint molt del paisatge. És curiós veure com alguns fruiters estan més avançats i per tant tenen ja bastants brots verds i poca flor. Ens va encantar especialment caminar entre les rengles perfectes i paral·leles d'una bona colla de fruiters.
Estem tan encantats amb el paisatge que gairebé sense adonar-nos-en arribem al punt més concorregut de la floració a Aitona: una llarga carretera amb fruiters florits a banda i banda, donant ben bé la impressió d'un mar rosa. Aquest lloc es va fer encara més conegut en aparèixer en una de les primeres i en una de les últimes imatges de la pel·lícula Segon Origen, de Carles Porta, en la que la protagonista recorre la carretera amb moto.
Ens hi estem una bona estona i després seguim la nostra caminada, trobant una zona amb pomeres florides que donen una imatge ben diferent al que hem vist fins ara.
Poc abans d'arribar al pont trobem una bona colla de fruiters ben florits. Desconeixem de quin tipus són (préssecs?, peres?, nectarines?, 'paraguaios'?) o de quina varietat, però de tots els arbres que hem vist són els que amb diferència tenen un color més pujat i bonic. De fet, és ben curiós veure les lleugeres variants de colors i tons de rosa diferents entre un tipus de fruiter i un altre.
Prop de l'àrea d'aparcament del pantà trobem el camí que retorna novament cap a Aitona, evidentment enmig de més fruiters i bons paisatges.
Arribem al cotxe súper contents de l'excursió i dels paisatges que, per fi, hem vist (feia almenys dos anys que volíem anar-hi però per alguna raó o altra cap març havíem pogut). Com que estem força cansats decidim no pujar a l'ermita Sant Joan de Carratalà però sí que anem un moment al pavelló d'Aitona, on hi ha informació i la fira d'agroturisme de Fruiturisme.
NOTA: El moment de floració és diferent cada any perquè depèn de la climatologia de les setmanes anteriors i de cada tipus d'arbre. Val la pena estar atents a les notícies o al Temps, als hashtags d'instagram i/o preguntar al telèfon Fruiturisme Aitona per tal d'intentar escollir un bon dia. Pel 2020 el 8 de març va ser perfecte (i més encara si tenim en compte que va coincidir amb l'últim cap de setmana abans del forçós confinament de diverses setmanes degut a la pandèmia provocada pel Covid-19).