1 de juny de 2020

De Sitges a Vilanova per la costa

Malgrat no ser amants del 'Sol i platja', ens encanta recórrer trams de costa i gaudir dels paisatges que apareixen a mesura que canviem de perspectiva, quan noves cales, caps, platges i puntes es van succeint.  Fa uns anys vam recórrer el GR92 a la Costa Brava, 92km entre Portbou i l'Escala (veure aquí) i avui ens centrem en el tram que uneix Sitges i Vilanova i la Geltrú per la costa.


Aparquem a l'oest de Sitges i seguim cap al sud pel passeig tot veient les platges de Terramar i de les Anquines, les últimes de caire urbà. No triguem a trobar la desembocadura de la riera de Ribes però com que no volem de descalçar-nos per travessar-la, toca fer volta pel costat dels jardins de Terramar i del Club de golf. Després d'una primera platja lletja (i amb les restes d'una coneguda discoteca que encara fa més mal als ulls), el camí es fa rocós i comença a elevar-se entre força vegetació. 


El GR92 discorre sovint a tocar de la via de tren, així que hi ha l'opció de seguir bastant el GR o separar-nos-en per resseguir més de prop els caps i puntes. Nosaltres decidim fer l'anada més directa i la tornada el màxim per la costa, així que l'explicació serà inversa, com si partíssim des de Vilanova.  El punt on iniciem la tornada, ja a Vilanova i la Geltrú, és la platja del Far de Sant Cristòfol, una platja situada a l'est del port esportiu i que és ben coneguda entre els penedesencs, ja que és la que ens queda més a prop.


Ben a prop, li queda la punta Mabrera, amb un petit punt defensiu de la guerra civil, i se succeeixen petites cales i cavitats.


Des de l'extrem est de la Punta Llarga, la vista cap a les cales de sota és meravellosa.



El camí ens porta a tocar aigua a la petita cala anomenada platja d'en Gaspar.


Des de la punta Grossa se'ns obren vistes cap a alguna cala i, cap a la punta de la Desenrocada.


L'est de la punta Desenrocada dóna inici a la platja de l'Home Mort, platja que també veiem des de baix.


El camí que uneix la platja de l'Home mort i la platja de Rosés ofereix vistes esplèndides a la primera, que ben bé sembla una piscina natural d'aigües turqueses i que res sembla envejar a platges ben paradisíaques. De fet, des de sobre la platja de Rosés (ja gairebé a la Punta de les Coves) la visió de totes dues és ben fotogènica.



Novament a Sitges, i després de 12 quilòmetres de caminada, és moment d'anar cap al centre a dinar!! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada