Pisa i Florència

Per reis, l'Anna demana una escapada a Pisa i Florència. I el millor és que aquests li fan cas i li porten no només a ella sinó a tots: Anna, Roger, Pep, Roser i Quim.  Marxem doncs dos dies a la Toscana!

Divendres volem ben d'hora cap a Pisa i passem la major part del dia en aquesta ciutat. En aterrar agafem un bus cap al centre, deixem temporalment les maletes a la consigna de l'estació de tren, i ens dirigim cap a un dels espais més visitats d'Itàlia, el Camposanto, perquè alberga la Torre di Pisa, el campanar inclinat de la catedral o Duomo.  Llàstima que la veiem molt poc temps amb cel blau :(

La torre eclipsa altres edificis que formen part del Camposanto, com el Baptisteri (edifici també inclinat!!)  o el propi Duomo, però que també val la pena veure.

Si bé la ciutat és famosa gairebé només per la torre inclinada, passejar una estona pels carrers propers al riu Arno -per anar o tornar de l'estació- no ens va decebre.

Amb poc menys d'una hora de tren ens plantem a la bella Florència. Després de deixar les maletes a l'allotjament, encara ens queda una mica de temps per començar a veure alguna cosa de la ciutat abans i després de sopar.  Veure el Duomo per fora, per primer cop, ens va impressionar.

El dissabte l'aprofitem sencer per seguir veient la ciutat estrella del Renaixament. Ens llevem aviat i abans de les 9 ja estem a la Galeria dell'Academia, el museu que alberga el David de Michelangelo, estàtua perfecta de més de cinc metres que ens va deixar ben impressionats. Miquel Angel tenia només 26 anys quan la va començar.

Quedem meravellats una bona estona però el temps passa, així que quan considerem que ja l'hem vist i fotografiat per tots els cantons i que ja hem debatut prou sobre si ja ha matat Goliat o encara no, seguim cap al Duomo, situat molt a prop. De fora és espectacular, amb les peces de marbre de tres colors, i la immensa cúpula de Brunelleschi és molt imponent...

... l'interior, en canvi és molt sobri i menys interessant, a excepció de la cúpula, pintada amb frescos.

Comprem els bitllets per pujar a gaudir de vistes, uns des de la cúpula i els altres des del campanile.

Abans i després de dinar passegem per alguns racons de la ciutat, com la Piazza de la Signora, amb el Palazzo Vecchio i la zona on s'albergaven diverses de les estàtues renaixentistes...

... i després busquem el pont més famós de la ciutat:  Ponte Vecchio, conegut per ser un dels pocs ponts que històricament van estar habitats. Ens hi passem una bona estona, veient-lo des d'un costat, des de l'altre, des d'un petit mirador i des dels ponts propers...  Ens va agradar molt!

Seguidament fem una bona caminada fins al Piazzale Michelangelo, un lloc estratègic pel que fa a les vistes: ens queda tota Florència als peus. Des d'allà podem anar veient els edificis que hem vist al llarg del dia i anem esperant que es pongui el sol i aquests comencin a il·luminar-se.

En baixar anem a veure alguna església més i novament cap al pont. En estar ja les botigues (joieries i rellotgeries de luxe) tancades, la nit i la fusta li dónen un aire molt medieval, súper encantador.

Diumenge no tenim massa més temps que el d'anar a esmorzar amb calma i començar a tornar amb tren (i bus) cap a l'aeroport de Pisa, convençudíssims de que Florència és una ciutat realment preciosa i que mereix ser disfrutada amb molt més temps del que aquesta vegada hem pogut destinar-li.  TORNAREM!!