3 de setembre de 2018

Geòrgia

Geòrgia és un país de dimensions bastant petites però amb la immensa sort que el Caucas, la serralada que acull les muntanyes més altes del continent europeu, la travessa pel nord. Antigament situada en una de les 'branques' de l'estratègica ruta de la seda, entre orient i occident i esdevenint així cruïlla de tantes cultures i influències de tota mena, Geòrgia és des de sempre terra de bons vins (de fet es considera que els primers vins del món es van produir aquí). Actualment fa frontera amb Rússia, Turquia, Armènia i Azerbaidjan, Geòrgia desprèn molta, molta religiositat i, malgrat tot el que pot oferir al viatger, resulta encara força desconeguda.

Els disset dies que hi hem estat ens han permès gaudir al màxim del Caucas, amb muntanyes de més de 5000 metres i excursions precioses, de la bonica capital i algunes regions properes, d'alguns llocs del sud... i com no, també de la variada gastronomia i els seus excepcionals vins. Amb tot plegat, la combinació de natura i turisme ha estat genial i hem tornat simplement encantats:  Geòrgia és un gran destí !!  


TBILISI i zones properes


La part més visitada de TBILISI, la capital, es coneix com Dzveli Tbilisi (o Old-Tbilisi) i se situa a la dreta del riu Kura o Mtkvari. D'aquesta, l'entramat de carrerons costeruts d'acolorides casones amb balcó (la majoria restaurades recentment) que queden sota la fortalesa Narikala representen una estampa molt fotogènica (que sortosament va quedar aliena als derrumbaments i reconsruccions soviètics de formigó). Des de l'església Metekhi i el monument al rei Vakhtang Gorgasali, fundador de la ciutat, se'n tenen molt bones vistes. També val molt la pena passejar (especialment a primera hora del matí) per Abanotubani, la zona dels antics banys sulfurosos, per gaudir de les cúpules dels banys públics, de l'arcada dels banys Orbeliani (similar a l'arquitectura persa que vam veure a Iran), del minaret de la mesquita i del curt passeig fins a la desconeguda cascada, l'entorn de la qual s'ha recuperat fa poc.


També a Dzveli Tbilisi, cal trobar el basar subterrani Meidan Bazaar (situat sota la plaça Meidan), passejar per carrerons com el Shavteli, el Sioni o el Shardeni, trobar l'antiga catedral Sioni... La casualitat fa que a les 12 del migdia estiguem passant per sota del curiós rellotge, amb animació inclosa.


El final de Dzveli Tbilisi el marca la Freedom Square, amb edificis molt europeus i presidida per una columna que representa St Jordi, patró masculí del país. Allà comença l'avinguda Rustaveli (amb edificis importants com embaixades, l'òpera, el teatre Rustaveli, museus... llàstima que només la veiem de nit tot baixant després de sopar per Rustaveli!). Justament a Freedom Square comencem un Free Tour molt interessant, en el que vam aprendre curiositats tant de la ciutat com del país. Per exemple el perquè de que actualment sigui un país súper segur, o que el 97% dels georgians es declara clarament religiós (fent situar el país en el TOP1 de països més religiosos del món, seguit de ¿¡¡Tailàndia!!?), o la gran importància de la figura del Tamada en la societat georgiana per amenitzar les festes Supra (no només en el moment de beure vi sinó també fent discursos sobre cada convidat!!).


De tots els ponts de Tbilisi, sens dubte el més famós és el moderníssim Pace BridgeA l'altra banda del riu val la pena passejar pel parc Rike, on ens va encantar un arbre fet de ferro, i no tant veure com l'especulació també ha arribat a Geòrgia: uns moderns edificis que pretenien albergar sales d'exposicions, mai inaugurats, porten més de quatre anys amb la construcció interior parada... :(


La catedral de la Santissima Trinitat, de recent construcció i amb cúpula daurada, és un dels edificis ortodoxos més grans. No hi anem, però és visible des de molts punts de la ciutat.


A Tbilisi ens ha sorprès que a tocar de cases precioses n'hi ha d'altres que literalment cauen a trossos perquè els propietaris, amb els seu baix salari, no poden permetre's la restauració. És una llàstima trobar carrers sencers apuntalats amb bigues, però també està bé veure que poc a poc s'inverteix per arreglar cada vegada més llocs. Valdrà molt la pena tornar d'aquí uns anys.


Des de Tbilisi es poden fer diverses sortides d'un dia a llocs relativament propers. 

Un dels dies anem als monestirs DAVIT GAREJA, situats en una zona semidesèrtica a tocar de la frontera amb Azerbaidjan (de fet inclús es veuen els pals de la frontera i algun que altre soldat del país veí patrulla la zona). Primer veiem el monestir Lavra, fundat el segle VI i actualment habitat per una comunitat d'uns deu monjos ortodoxos i -com molts llocs en el país- en fase de restauració. Després seguim fins a dalt del turó per veure diverses coves del monestir Udabno, algunes d'elles pintades i usades com a capelles, altres com a cel·les per monjos, etc. Les més interessants són la 36 (un refractari amb espais per agenollar-se pels àpats) i la 41 i 42 (dues esglésies amb monjo vigilant inclòs!).


També des de Tbilisi, un dia es pot anar a la província KAKHETI, famosa pels vins i per la infinitat de bodegues i cellers que s'hi poden visitar. Optem per fer un un tour organitzat que combinés turisme clàssic i enoturisme. Pel que fa al vi, al matí visitem la Vineria Kakheti (a Tokhliauri), un petit celler familiar d'estil tradicional. A la tarda veiem la cooperativa Kindzmarauli (a Kvareli), molt gran i que combina tant l'estil tradicional d'emmagatzemar en tines de fang enterrades al terra amb altres mètodes més moderns.


A banda del tema 'vins', també visitem el monestir Bodbe, on s'afirma que està enterrada Sta Nino (patrona femenina del país, molt venerada a tot Geòrgia perquè va portar-hi el cristianisme), la bonica població emmurallada de Sighnagi (coneguda com la ciutat de l'amor), i la fortalesa de Gremi. Sens dubte un tour molt complert, 12 hores!!


També des de Tbilisi (o baixant des de Kazbegi com fem nosaltres) es pot anar a MTSKHETHA, l'antiga capital del país i visitar-hi tres esglésies. Una, Samtavro, per nosaltres és ben prescindible. Una altra, Jvari, molt venerada perquè alberga una creu de Nino, resulta especial per la seva ubicació elevada tot oferint vistes a la ciutat i a la confluència dels rius Mtkvari i Aragvi.


La millor? La catedral, Svetitskhoveli, immensa i completament emmurallada com si d'una fortalesa es tractés, ens va semblar, aquesta sí, espectacular (quina llàstima que no es puguin fer fotos a l'interior!). La zona antiga de Mtskheta, a tocar de la catedral, és molt agradable de passejar-la!


Normalment es combina la visita de Mtskhetha amb UPLISTSIKHE, una ciutat cova prop de Gori que ens va agradar molt. En l'actualitat es visita menys de la meitat del que era la ciutat, que en el seu moment albergava fins a 20.000 habitants. Algunes de les coves són molt treballades, vam flipar amb el sostre de l'estança 'de la trona alta' o amb estances com la 'de la única columna'.


A banda d'estar prop d'Uplistsikhe (i per tant bona base si no es torna a la capital), GORI és famosa per ser la ciutat de naixement i infantesa d'Stalin. Com que el tema del dictador no ens interessava, després de la foto de rigor a la casa natal (traslladada al mig de la població) acabem la tarda a la fortalesa i al parc Akhalbagi, molt concorregut amb famílies a les atraccions i inclús amb un sector amb un ós!




SVANETI

Geòrgia és país de muntanyes, i la remota Svaneti és una de les regions que més (i més altes) n'alberga.


Malgrat ser-ne la capital, MESTIA és una localitat petita. És coneguda per albergar una trentena de torres medievals (n'hi ha unes 175 repartides pels pobles de tota la província) i resulta una molt bona base per fer turisme i excursions per la zona.


Anar fins a la GLACERA CHALAADI (aproximant-nos considerablement amb taxi) és una gran opció. La caminada discorre força paral·lela al riu fins a la llengua del glaciar, que en la seva part final queda separada. La part de baix, més fosca, té la particularitat de tenir diverses cavitats on neix, a molta potència, el riu. 


Una altra excursió des de Mestia és als KORULDI LAKES. És llarga i té molt de desnivell però resulta espectacular, especialment a partir de la creu perquè un cop a aquest mirador sobre Mestia s'obren molt les vistes cap a muntanyes com l'Ushba (4690m), per a nosaltres el 'Pedraforca' georgià ;), o el Tetnuldi (4853m), completament piramidal i ben nevat.  Nota: el desnivell és evitable en part o totalment si es contracta taxi fins a la creu sobre Mestia o directament fins al llacs.


Un cop als llacs, quatre de petits i tres de grans, l'espectacle de reflexos està garantit (sempre que no se'ns afegeixi cap dels milers de gossos que volten per tot Geòrgia i pretengui travessar-los :) per trencar-nos el reflex!!!). Després de voltejar els tres llacs grans decidim pujar una mica per veure'ls en alçada. Allà l'Anna retrocedeix fins als llacs (1400m+ són més que suficients, i encara falta baixar-ho tot!) i el Roger decideix pujar fins al coll per tenir més vistes als glaciars de l'Ushba, acumulant uns 2000m+.




USHGULI és el poble habitat situat a més altitud d'Europa (aprox. a 2200m). Molts excursionistes 'inverteixen' quatre dies en anar-hi tot fent un trekking des de Mestia i passant així per altres poblets amb torres medievals i gaudint de vistes. Nosaltres no tenim prous dies i hi anem només per fer turisme i, sobretot, per veure el Shkhara (5201m), el cim més alt del país (i tercer del continent europeu). Ushguli és patrimoni de la UNESCO per les seves torres i per la bonica església Lamaria.




L'últim dia a Mestia pugem al telefèric Hatsvali, que porta dalt del MT. ZURULDI (2348m), on hi ha un restaurant/cafeteria amb bones vistes a la zona de l'Ushba. Des d'allà fem una curta excursió fins a uns repetidors amb una família de Polònia molt maca, per tenir més vistes.  La mare aprofita l'estona per preparar una corona de flors per cada filla i per l'Anna!!




KAZBEGI

Una de les imatges més famoses de Geòrgia és la d'una església situada en un entorn muntanyós caucàsic idílic, sota l'imponent Kazbek (5047m). L'estampa atreu, evidentment, molts viatgers.


La pujada a Kazbegi des de Tbilisi ja és en si molt bonica perquè la carretera (la Georgian Military Road) topa amb diversos llocs molt interessants: el pantà Zhinvali, la fortalesa medieval emmurallada Ananuri, amb dues esglésies, les vistes a les muntanyes des del monument a l'amistat, les "mineral springs"...


Des de Stepantsminda (la població 'base' a Kazbegi) es poden fer molts trekkings. Per exemple, per acabar d'arrodonir la tarda es pot anar als meandres del riu Tèrek i les cascades Gveleti.


Pujar fins a l'església Tsminda Sameba (Gergeti Trinity church) és quelcom obligat a Kazbegi. Després seguim (deixant-la cada vegada més enrere) fins a un coll i fins al refugi, ja que prop d'allà arriben les glaceres del Kazbek. Llàstima que s'ha anat posant boira i gairebé no podem apreciar la glacera (i gens el Kazbek): molt desnivell i poques vistes!! De tornada, la boira és tan espessa que l'esgésia gairebé no s'aprecia ni a tocar :(


L'excursió pel TRUSO VALLEY resulta del tot recomanable. La vall, les muntanyes, els diversos meandres del riu Tèrek, algun poblat semiabandonat, la fortalesa Zakagori (gairebé a tocar d'Osetia del Sud)... Si tot això ja resulta bonic, sumar-hi les acolorides zones de sals minerals, amb brollador inclòs, la fan una excursió simplement espectacular. 


La VALL DE JUTA és un bon lloc on passar el dia fent una excursió fins al Chaukhi Pass, situat a 3338m, per gaudir (si la boira no fa la guitza) de bones vistes al massís Chaukhi, una mole granítica de roca similar a les Dolomites amb diveros pics, el més alt dels quals és l'Asatiani (3842m). També des del pas, sense boira, es pot arribar a veure el Kazbek (a estones l'intuïm) i tenir vistes a la vall de Roshka i als tres llacs de colors. Novament una caminada molt recomanable, malgrat el molt considerable desnivell.




KUTAISI, IMERETI i el SUD

Malgrat les reduïdes dimensions del país i l'escarpat nord, el sud resulta un canvi força radical en el paisatge, amb zones boscoses de muntanya mitjana i altres de força àrides.


BORJOMI queda a tocar del parc nacional Borjomi-Karaghauli i és una població famosa per l'aigua mineral, amb propietats curatives, que hi brolla. Inicialment teníem previst fer una excursió circular des de Likani, però cap a les 7 ens dóna la sensació que plou (després creiem que només era el riu, toshhh!!) i ho descartem, així que finalment passem el matí per la zona dels hotels-balnearis propers al riu Borjomula (ens va encantar un dels ponts que el creua, ben circular!!) i a l'animat parc central (on precisament brolla l'aigua mineral, calenta i de gust moolt sulfurós), on van les famílies georgianes a gaudir de les atraccions. Allà caminem riu amunt fins a les piscines construïdes en la surgència dels banys termals i després pugem al turó per veure Borjomi i voltants des de dalt (inclús pugem a una nòria, però des d'on es té millor perspectiva és des de l'estació superior del telefèric).


VARDZIA és una altra ciutat-cova, prop de la frontera amb Turquia. En el seu cas, les coves es distribueixen en poc més de 500 metres d'una paret de roca vertical. 


A poc més d'una hora de Vardzia (ve de pas) trobem Akhalsikhé, població en la que visitem la FORTALESA RABATI. Malgrat fa pocs anys l'han restaurat bastant (potser massa) per potenciar el turisme, la majoria d'edificis tenen origen al s.VI. Ens va agradar la diversitat d'estils i d'edificis diferents (torres, jardins, pavellons, mesquita...), molt interessant! 




KUTAISI és la segona ciutat en tamany després de Tbilisi (i per a nosaltres el punt d'entrada i sortida del país). Malgrat visitar-la poc, ens va agradar molt passar algunes estones al mercat central (dormim just al costat i hi anem fins a tres vegades), veure la catedral, Bagrati, i donar una volta pel centre, del qual destaca la rotonda amb la fontana Colchis (plena de rèpliques d'estàtues trobades pel país, com la del Tamada que ja vam veure a Tbilisi!!).




La ciutat queda a tocar de dos monestirs importants: Gelati i Motsameta.


Kutaisi és una bona base per veure llocs propers d'Imereti (de la qual n'és capital) i de Samegrelo. Passem un dia visitant el genial CANYÓ OKATSE, on recentment han construït passarel·les per veure'l millor ...


... el CANYÓ MARTVILI, on fem 'turistada' en barca per veure'n una part i seguim un curtíssim sender per veure'n una altra part ...


... i la COVA PROMETHEUS, una de les més grans d'Europa, en la que els jocs de llums de colors li dónen un aire diferent a les moltes que hem vist per tot arreu.


Un altre dia (de fet el nostre primer!) el destinem a CHIATURA, antiga ciutat minera situada entre muntanyes (enmig d'estrets i escarpats canyons de fins a tres rius). Per l'orografia del terreny i per evitar que els miners perdessin molt temps en anar de casa a les mines de manganès, en època soviètica es van construir diversos telefèrics. Malgrat l'obsolescència, almenys dos telefèrics encara funcionen i resulta una experiència 'vintage' la de pujar-hi per descobrir les mines. És espectacular la verticalitat que agafen i el desnivell que salven amb pocs metres.


A una curta passejada de Chiatura trobem un pont molt xulo i el monestir Mgvimevi, literalment enganxat a la muntanya. I a pocs quilòmetres hi ha el Katskhi column, una curiosa roca amb una petita ermita a dalt, en la que viu un monjo.




GASTRONOMIA

La cuina georgiana mereix un apartat especial. Hem gaudit molt provant plats típics, alguns molt diferents del que estem acostumats i, en general, boníssims. I tot acompanyat de bons vins. Ens ha agradat especialment el Saperavi, un vi negre de criança 'semi dry'.

A nivell culinari, hem provat especialitats georgianes com els khinkali, una mena de raviolis gegants que envolten una mandonguilla de carn amb suc i que cal agafar amb una mà pel 'tronxo' tot fent primer una petita mossegada per xarrupar el suc (també poden trobar-se khinkalis farcits de formatge, xampinyons, patata...), o els khachapuris, la pizza georgiana de diversos estils (l'imeruli, el bàsic amb formatge a dins, el megruli, amb formatge no només a dins sinó també a sobre, l'acharuli, que té forma de barca i porta formatge, ou i mantega, el kubdari, farcit no de formatge sinó de carn i típic d'Svaneti, el lobiani, farcit de pasta de mongeta...).

Si ens centrem en plats de carn, el mtsvadi, carn a la brasa amb ceba, l'ostri,  els ojakhuri, mix de carns amb patates tot cuit junt, les kupati, butifarres georgianes, o els satsivi, peix -o carn- en salsa de nous, poden ser bones opcions. chakapuli

A nivell vegetarià, ens van encantar el lobioun pot amb mongetes, els ketsi (xampinyons) amb formatge sulguni, el pkhali, mix de pastissos d'espinacs decorats amb magrana,  el badrijani nigvzit, crema de nous envoltada de pell d'albergínia, o l' ajapsandali, mix de verdures.

I els dies d'excursió, pa gegant!!


Itinerari

Els diferents llocs han estat explicats per zones, l'itinerari en detall ha estat:

Dia0. Treballem fins les 16h. Tren a l'aeroport i vol BCN-Kutaisi. Taxi. Nit prop de l'aeroport.
Dia1. Minibus a l'estació central d'autobusos de Kutaisi i minibus Kutaisi-Chiatura. Turisme a Chiatura (antics telefèrics i monestir Mgvimevi). Minibus a Katshki Pillar. Autostop Katshki-Zestaponi. Nit al tren nocturn Zestaponi-Zugdidi
Dia2. Minibus Zugdidi-Mestia. Turisme per Mestia. Taxi compartit 6 al glaciar Chalaadi. Nit a Mestia
Dia3. Excursió als llacs Koruldi des de Mestia. Nit a Mestia
Dia4. Taxi compartit 6 a Ushguli. Turisme per Ushguli. Nit a Mestia
Dia5. Taxi compartit 6 al telefèric Hatsvali. Telefèric al Mt Zuruldi i caminada fins a un mirador. Minibus Mestia-Zugdidi. Nit al bus nocturn Zugdidi-Tbilisi
Dia6. Tbilisi. Nit a Tbilisi
Dia7. Tbilisi + Minibus als monestirs Davit Gareja. Nit a Tbilisi
Dia8. Tour organitzat a la província Kakheti: bodega Vineria Kakheti (a Tokhliauri) amb degustació de vi i chacha + monestir Bodbe + Sighnaghi + bodegues Kindzmarauli (a Kvareli) + fortalesa Gremi. Nit a Tbilisi
Dia9. Minibus Tbilisi-Stepantsminda, que fa parada a pantà Zvari, fortalesa Ananuri, monument a l'amistat i . Taxi compartit 4 a cascades Gveleti. Nit a Stepantsminda
Dia10. Excursió a Gergeti Trinity church i al glaciar. Nit a Stepantsminda
Dia11. Taxi compartit 4 a XX i senderisme per Truso valley. Nit a Stepantsminda
Dia12. Taxi compartit 4 a Juta. Senderisme per Juta fins al Chauki pass. Nit a Stepantsminda
Dia13. Taxi compartit a Tbilisi 4, baixant a l'encreuament a Mtskhetha. Taxi privat a les esglésies de Mtskhetha. Minibus a Gori. Taxi privat a la ciutat-cova Uplistrike. Fortalesa i parc x de Gori. Nit a Gori
Dia14. Taxi privat a la ciutat-cova Vardzia, a la fortalesa Rabati d'Akhaltsiké i a Borjomi. Nit a Borjomi
Dia15. Turisme a Borjomi (zona ponts, parc central, hot springs). Minibus a Kashuri i Minibus a Kutaisi. Catedral Bagrati. Nit a Kutaisi
Dia16. Mercat central de Kutaisi. Taxi compartit 4 a Okatse canyon, a Martvili canyon i a Phrometheus cave. Nit a Kutaisi
Dia17. Minibus al monestir Gelati. Caminada al monestir Motsameta. Minibus a Kutaisi. Mercat central de Kutaisi. Minibus a l'estació central i Minibus a l'aeroport. Vol Kutaisi-Barcelona

Tornem realment encantats de l'itinerari que hem fet i el recomanem 100 seguida excepte el dia 7, que el dedicaríem íntegrament a Tbilisi (ens hem quedat amb la certesa de que ens ha faltat temps per veure-la millor i disfrutar-la encara més i a més els monestirs Davit Gareja queden massa lluny -4h de trajecte per anar i tornar des de Tbilisi per poc més de 2,5h de visita- i posteriorment queden eclipsats, en la nostra opinió, per Uplistsikhe i Vardzia). 
Amb més dies (a banda d'afegir-ne a Tbilisi) hauríem anat a Tusheti NP (Omalo i Dartlo) o a Khvsureti (Shatili i Mutso), hauríem passat una nit a Ushguli per tenir temps per una excursió al glaciar Shkhara, i hauríem estat més dies a Borjomi (per fer el trajecte en tren històric Borjomi-Bakuriani i continuar fins al llac Tabatskuri o per fer rutes per Abastumani). I el Roger hagués provat de pujar al Kazbek, que malgrat ser la segona muntanya del país en alçada, no té massa més dificultats que l'adaptació a l'altura i l'ús de grampons.

Pel que fa al transport, després de tombar disset dies pel país opinem que és millor NO llogar cotxe perquè la conducció no resulta massa plaent: carreteres amb 'baches', altres a mig asfaltar, altres amb moltes corbes, infinitat de vaques 'pasturant' a l'asfalt (què tindran les carreteres georgianes que són un iman per les vaques???), cotxes amb volants a la dreta i que per tant treuen molt el morro per veure si poden avançar, conductors kamikaze...  A banda, el transport públic georgià és baratíssim i eficient: la gran quantitat de Marshrutka (minibusos) que es desplacen cobrint tot el país és impressionant. I on no arriben les marshrutki, els taxis privats també resulten molt barats (previ regateig!) perquè fora del Caucas funcionen amb gas. A més, no tenir cotxe permet fer trajectes nocturns amb tren i/o bus per anar/tornar de la remota Svaneti (o inclús vol intern).

Compartir marshrutkes i taxis ens ha permès tenir contacte amb viatgers d'arreu i aprendre una mica de les cultures i visions de cadascú. Hem coincidit, per exemple, amb una família de Moscou que ens recull en el nostre primer autostop i es desvia per deixar-nos a l'estació de tren de Zestaponi, amb dues joves parelles de la Índia amb qui anem al Chalaadi (una de les quals ens expliquen que viuen junts però que han de mantenir la seva relació amorosa d'amagat de la família), la maquíssima família polonesa de l'Ola, la filla gran, amb qui anem a Ushguli un dia i fem una curta excursió el dia següent (amb regal de corona de flors i de vodka polonès per despedir-nos), les noies russes (una es mereix un 10 per fer-nos de traductora a les bodegues Kindzmarauli) i la parella ucraniana amb qui compartim tour a Kakheti, els amics israelians, militars i estudiants, de la marshrutka a Kazbegi, la jove parella xinesa amb una filla de 2 anys que van acompanyar-nos 'trotant' amb la nena a Gveleti, en Pep i l'Imma, amb qui compartim les precioses excursions de Kazbegi, la jove parella russa 'no english' amb qui anem a Okatse, Martvili i Prometeus...  De tots, l'Edu de Vic mereix una menció especial: porta un any viatjant des de Vic 100% en autoestop i allotjant-se a casa de gent, i actualment porta 2 mesos treballant a Tbilisi per costejar-se el visat d'Iran i de Sri Lanka, on vol arribar fent 'barcostop'. Ole tuu!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada