Amb el cor dividit entre si anar a la 'mani' o fer caminada, decidim aprofitar la Diada per fer una excursió a una roca que domina la vall d'Organyà i Coll de Nargó, a l'Alt Urgell: la roca Narieda.
Vam descobrir la ruta per casualitat: la nevada generalitzada d'aquest febrer va portar neu a cotes relativament baixes i volíem aprofitar per fer una excursió amb raquetes però sense anar al Pirineu. No obstant, com que alguns trams estaven gelats, la ruta va quedar a mitges.
Vam descobrir la ruta per casualitat: la nevada generalitzada d'aquest febrer va portar neu a cotes relativament baixes i volíem aprofitar per fer una excursió amb raquetes però sense anar al Pirineu. No obstant, com que alguns trams estaven gelats, la ruta va quedar a mitges.
Igual que el febrer passat, deixem el cotxe al mínuscul poble de Fígols (terme municipal de Fígols i Alinyà), just davant d'una petita ermita romànica molt bonica -almenys de fora- i amb bones vistes.
Des d'allà desfem un curt tram de carretera i ens endinsem, entre camps, cap a una zona boscosa. Últimament ha plogut i el bosc està ple de bolets de diferents menes i mides, alguns ben curiosos.
Trobem la font de Codonyes, curiosament seca tot i la petita cascada propera, i mica en mica anem guanyant alçada i se'ns van obrint vistes.
El tram final fins al cim es fa durillo, especialment pel desnivell final i perquè hi ha un pre-cim: quan penses que ja arribes, t'adones que encara no és el cim!! :(
Les vistes des del cim no són molt espectaculars perquè la mateixa muntanya ho tapa, així que val la pena baixar una mica per tal de que la vista se'ns obri i puguem gaudir bé de la del pantà i els meandres.
La baixada, bastant dreta al principi, la fem en poca estona.
Sens dubte una matinal molt recomanable!!!
Des d'allà desfem un curt tram de carretera i ens endinsem, entre camps, cap a una zona boscosa. Últimament ha plogut i el bosc està ple de bolets de diferents menes i mides, alguns ben curiosos.
Trobem la font de Codonyes, curiosament seca tot i la petita cascada propera, i mica en mica anem guanyant alçada i se'ns van obrint vistes.
El tram final fins al cim es fa durillo, especialment pel desnivell final i perquè hi ha un pre-cim: quan penses que ja arribes, t'adones que encara no és el cim!! :(
Les vistes des del cim no són molt espectaculars perquè la mateixa muntanya ho tapa, així que val la pena baixar una mica per tal de que la vista se'ns obri i puguem gaudir bé de la del pantà i els meandres.
Sens dubte una matinal molt recomanable!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada