3 de gener de 2020

Una setmana a la Toscana

D'entre les regions italianes més conegudes internacionalment, de ben segur que la Toscana és una de les més visitades.  La capital, Florència, amb tot l'art i arquitectura que alberga, la famosíssima torre de Pisa, la bonica piazza dell'Anfiteatro de Lucca, l'impressionant catedral de Siena, la gran quantitat de pobles medievals encantadors, els famosíssims turons i xipresos de Val d'Orcia, els diversos vins toscans amb els que regar qualsevol àpat, diversos banys termals... Res a la Toscana no té desperdici!!


Fa tres anys vam visitar Pisa i Florència un cap de setmana, així que ara les descartem i destinem vuit dies de les vacances de nadal a fer ruta en cotxe per descobrir altres llocs de la Toscana interior.


Lucca i Volterra
Només aterrar a Pisa recollim el cotxe de lloguer i anem fins a LUCCA, una ciutat al nord de la Toscana amb un centre històric encerclat per una muralla medieval que es conserva gairebé intacta.


Val molt la pena recórrer, a peu o amb bicicleta, tota la muralla (uns 4,5 km) per gaudir dels passejos arbrats, de les vistes a molts punts emblemàtics de Lucca i dels diversos baluarts (el de San Colombano, per exemple, ens va agradar molt per la vegetació i les vistes a la catedral).


Ja en ple centre, aprofitem per veure (tant a la tarda com en ple matí) el que per a nosaltres és el millor de Lucca: la piazza dell'Anfiteatro, ubicada sobre les ruïnes de l'antic amfiteatre romà. Pell de gallina només d'intentar imaginar com devia ser en època romana el que ara és una plaça ovalada meravellosa, acolorida i amb una llum espectacular. 


Té quatre accessos (que coincideixen amb els de l'època romana) i moltes arcades interiors, aprofitades actualment com a porta d'entrada a les botigues, restaurants i vivendes de la plaça.


Però no tot a Lucca és la muralla i la plaça. Seguint l'itinerari recomanat que apareix a diversos planells de la ciutat (i que el Ricard ens va aconsellar) veiem altres punts d'interès, com la catedral de San Martino i algunes de les places que li queden a prop, la comercial Via Fillungo, que vam gaudir-la tant en plena hora de la passegiata com amb la tranquil·litat del matí...


... o la preciosa església San Michele in Foro, ubicada en l'antic fòrum romà.



Seguint cap al sud, VOLTERRA és el primer poble que visitem. I té una mica de tot: portes de muralla ben conservades, carrers empedrats que desprenen edat mitjana a cada pedra, racons encantadors ...


... o la bonica piazza dei Priori, plaça farcida d'edificis medievals entre els que destaca el palazzo dei Priori, palau que va servir de model per a la construcció del famós Palazzo Vecchio de Florència.


Des de la intersecció entre el Viale dei Ponti i la piazza Martiri della Libertà la vista cap a la població resulta preciosa: el campanar i la cúpula del baptisteri (que com d'altres a la Toscana, està separat del duomo) i la resta de teulades fan una panoràmica ben fotogènica.


Per si tot això fos poc, el poble té restes etrusques i restes d'un teatre romà que veiem des d'un mirador.  Amb tot plegat, sens dubte Volterra és un dels imprescindibles de Toscana en una setmana. I els paisatges del seu voltant són també molt bonics, una petita mostra del que està per venir!!


Val d'Elsa  (Colle, San Gimignano i Monteriggione)
En plena Val d'Elsa fem una excursió matinera seguint un tram del riu Elsa, d'uns tres quilòmetres. Durant la ruta el travessem un parell de cops, coincidim amb la cascada Diborrato i amb alguns racons força bonics fins arribar a Colle di Val d'Elsa


Un cop al poble pugem a la part antiga, situada dalt d'un turó estret i allargat, i veiem la plaça de l'església, el Palazzo Campana, la Porta Nuova, el pont medieval, etc.  tot gaudint de bons racons.



Molt a prop de Colle hi ha SAN GIMIGNANO, sens dubte el poble més bonic de tots els que hem vist aquesta setmana a la Toscana. La principal particularitat són les diverses torres adossades a les cases, que servien tant per emmagatzemar aliments com per amagar-se en moments de conflicte. Algunes altíssimes, totes elles donen un perfil inconfusible de San Gimignano inclús a quilòmetres de distància.


Els carrers principals desemboquen a una de les places medievals més boniques d'Europa,  la piazza della Cisterna, anomenada així pel pou que hi ha al mig. En aquesta plaça hi ha la gelateria Dondoli, que va guanyar el campionat mundial diversos anys. Malgrat ser desembre i fer força fred, no podem resistir-nos i podem confirmar que el gelat que combina canyella i nocciola és boníssim.

 

Ben a tocar, una altra plaça imprescindible de veure, la piazza del Duomo.


Places a banda, passejar sense rumb per San Gimignano és un must!


Abans de marxar, veiem novament les places en l'hora blava.
Tanta preciositat costa deixar-la i marxar!!


Monteriggioni és un poblet tan petit que amb poc més d'un quart d'hora pot ser visitat però val la pena deixar-s'hi caure perquè diuen que és el poble amb les muralles medievals més ben conservades d'Itàlia. Es poden recórrer per dalt però no obren fins les 10.30 i Siena ens espera.



Siena
Quan vam visitar Florència, aquesta ens va semblar una ciutat amb molt encant. I de SIENA havíem sentit que, històricament, sempre ha estat la seva rival, així que hi arribem amb altes expectatives. El centre s'ubica aprofitant tres turons (Città, San Martino, Camollia), pel que només entrar per Porta Fontebranda comença una bona pujada!  De seguida anem cap a Piazza del Campo (o simplement Il Campo), un dels principals emblemes de Siena. És una plaça en forma de petxina presidida pel Palazzo Publico, l'ajuntament, del que destaca la Torre Mangia, torre de gairebé 90 metres d'alçada.


La plaça és ben famosa per acollir, dos cops cada estiu (2 de juliol i 16 d'agost), Il Palio, la cursa de cavalls que enfronta 10 dels 17 barris de la ciutat. Dins el Palazzo Publico es projecten imatges d'algun Palio i intentem fer-nos una idea de com deu ser. Avui la plaça està força més tranquil·la i hi estem una bona estona, observant també la Fonte Gaia i comprovant el que diu una de les guies: per una regla arquitectònica de l'època gairebé cap edifici té balcons!

El Duomo de Siena és simplement espectacular.  De fora ben majestuós ...


... per dins és encara més fantàstic. Les columnes bicolors, el sostre, la cúpula, els mosaics del terra (tan bonics que només dos mesos cada any estan tots completament visibles). Tot ens va semblar espectacular, una passada!!  Si les catedrals de Florència i Siena competissin, en la nostra opinió Florència guanyaria la categoria, bastant renyida, "exterior"  però Siena arrasava sens dubte en "interior".


Com que hem agafat entrada combinada, ens entren també la impressionant Biblioteca Piccolomini (que de fet és dins la catedral mateix), el baptisteri i la cripta (amb pintures descobertes fa pocs anys). També ens entra el 'Panorama dal Facciatone', una construcció que havia de formar part del Duomo Nuovo (però que finalment va quedar a mig fer per l'arribada de la pesta) i que ara és un petit mirador des del qual (després de fer una interminable hora de cua) es té una visita imperdible (d'aquelles que compensen tota la cua) de Siena en general i al lateral esquerre de la catedral en particular. 


Després passegem una mica per alguns carrers comercials, tot veient alguns palaus com el Salimbeni i comprovant que, Il Campo i Duomo a banda, ens esperàvem més encant de la ciutat.


La posta de sol ens agafa prop de la basílica di San Domenico i la Fortezza Medicea, amb bones vistes a la catedral i la torre del Mangia des d'una altra perspectiva.


Ja gairebé en hora blava decidim tornar un moment a Il Campo i baixar fins la piazza Mercato, que al matí no l'hem vist. Aquesta última queda just darrera de Il Campo (de fet l'edifici principal és l'esquena del Palazzo Público) i ens va semblar una estampa preciosa, llàstima de no haver-la descobert de dia!!



Val d'Orcia
Segurament qui pensa en la Toscana imagina turons arrodonits cultivats de cereal, verds a la primavera i daurats a l'estiu, acompanyats d'alguna que altra filera de xipresos -bé perfectament alineats, bé seguint les corbes de la carretera-.  Imaginen bé:  és Val d'Orcia i hi passem dos dies!!


El primer matí ens centrem en llocs amb paisatges. Per exemple un parell de bosquets de xiprer...


... les vistes des d'alguna granja o agroturismo entre San Quirico i Pienza ...


... o les de la preciosa Chapela Vitaleta.


Seguim visitant Pienza, una població amb un centre històric molt bonic. I amb vistes esplèndides de Val d'Orcia (i dels famosos xipresos de la pel·lícula Gladiator), llàstima de tenir el sol de cara!



També anem a Montepulciano, que té una plaça principal ben bonica:  amb un duomo elevat, un palau que ens va recordar el de Volterra i una cisterna de pedra. Però entre que hi havia un mercat nadalenc ple de gent ocupant-la gairebé al 100% i que la resta de la població no ens va acabar de fer el pes, vam arribar a la conclusió que a Val d'Orcia preferim els paisatges!!


Fent camí prop de Montichello, ens parem a una filera de pins molt fotogènics, baixem per la famosa carretera de corbes i xiprers i anem a fotografiar-la des d'un turó. I acabem els últims rajos de sol del 2019 entre camps de conreu i de guaret, tot plegat amb la sensació d'haver passat massa estona als pobles i massa poca als camps !!



El segon dia a Val d'Orcia descartem veure Montalcino (els paisatges ens poden més!!) i anem directament a Abbazia di Sant'Attimo, una abadia preciosa que fotografiem per totes bandes. Si per fora ja ens va meravellar, per dins ens va semblar una de les esglésies més boniques i lluminoses que hem vist arreu. Molt alta i estreta, de pedra clara i amb petits capitells molt ben treballats, una església sense gaires floritures, simplement amb harmonia arquitectònica. Una joia imperdible!


Bagno Vignoni és un poblet petitíssim que val la pena visitar per la seva curiosa plaça principal: una piscina termal d'aigua calenta provinent del Monte Amiata, volcà adormit que dóna origen a les diverses aigües termals repartides per la zona.


A la mateixa població hi ha el Parco dei Molini, amb restes romanes de cisternes i de canals que s'empraven per canalitzar i emmagatzemar l'aigua termal. I una mica més avall, hi una paret sulfurosa que acaba en una petita piscina termal utilitzada en època romana.


Prop de Bagno Vignoni i ben a tocar de la carretera hi ha Poggio Covili, un 'agroturismo' famós pels seus xiprers alineats. Està vallat i no es pot accedir al camí, però passem una bona estona fent fotos. Una mica més al sud, prop de Gallina ens desviem un moment per una carretera sense asfaltar que ens va agradar pels xipresos i per la verdor dels camps.


L'última visita a Val d'Orcia és Bagni San FilippoAllà veiem una altra zona termal del Monte Amiata, aquesta amb força gent banyant-se. La formació anomenada balena blanca ens va agradar força.



Terra di Tufo
Gairebé al límit més septentrional de la Toscana trobem tres poblacions molt properes entre elles i que tenen la particularitat d'estar situades en una zona de roca tova anomenada Tufo. La primera que veiem és Sovana, molt petita però amb fins a tres esglésies, una d'elles ben fotogènica.


Però no hem anat a Sovana per les esglésies sinó per la importància històrica dels seus voltants. I és que a l'oest del poble s'han trobat diverses tombes etrusques, de les que destaquen la Ilberbranda, la del dimoni alat, la de la Pola i la de la Sirena, i tres via cave, antics camins etruscos picats a la roca Tufo. De les tres que veiem (San Sebastiano, Poggio Prisca i Il Cavone), Poggio Prisca ens va semblar la més bonica i accessible però la de Sebastiano té un oratori rupestre ben curiós a dalt.


No massa lluny, PITIGLIANO està situada sobre un turó de Tufo i la seva visió és ben pintoresca.


Un cop a la part antiga, val la pena passejar sense rumb tot gaudint de la gran quantitat de carrerons amb encant que hi ha a Pitigliano,  semblen postals!


SORANO també està situat dalt d'un turó de Tufo. Allà aprofitem per fer una passejada pels carrerons del centre i pugem al Masso Leopoldino, una terrassa fortificada. En plena època nadalenca, de Sorano ens va encantar veure alguns pessebres-diorames fets amb racons del poble i trobar després el racó real.


Des de la bonica Porta dei Merli, un camí empedrat baixa fins al riu Lente i posteriorment es bifurca per acabar trobant l'inici de la Via cava de San Rocco, sens dubte la millor de les quatre vie cave que hem vist aquests dies. És una autèntica obra d'enginyeria etrusca que combina a la perfecció naturalesa i obra humana. Amb espais per canalitzar l'aigua, ens van agradar especialment les zones de corba, per salvar el desnivell.  Espectacular!!


La via cava acaba prop del mirador San Rocco, un lloc amb bones vistes a Sorano i amb algunes restes etrusques: vivendes, colomars i...  ¡dues cares etrusques!


A mitja hora en cotxe de les città del Tufo hi ha les Terme di Saturnia, una altra zona termal del volcà Amiata, ben concorreguda. La idea inicial era fer-hi un banyet, però al final ens va fer mandra!!


Després, emprenem el trajecte cap a l'aeroport creuant gairebé tota la Toscana de sud a nord (només ens desviem un moment a Bolgheri per veure la carretera de xipresos gegants) i posem punt i final a aquestes magnífiques vacances.


L'itinerari en detall (de 810 km) ha estat:
Dia1. Vol Girona-Pisa. Visita Lucca (muralles, catedral, piazza dell'Anfiteatro, Via Fillungo). Nit a Lucca
Dia2. Visita Lucca + Volterra. Nit a Poggibonsi
Dia3. Excursió SentierElsa. Visita Colle di Val d'Elsa + San Gimignano. Nit a Poggibonsi
Dia4. Visita Monteriggione + Siena. Nit a Poggibonsi
Dia5. Val d'Orcia: Ciprese de San Quirico + Podere Belvedere + Chapela Vitaleta + Agroturismo Il Cipresini. Visita Pienza + Montepulciano. Carretera de xiprers. Nit a Borgo 
Dia6. Val d'Orcia: Abbazia Sant'Attimo, Bagno Vignoni + xiprers de l'agroturismo Poggio Covilli + Bagni San Filipo. Nit a Sorano
Dia7. Sovana + Pitigliano. Nit a Sorano
Dia8. Sorano (poble i Via cava di San Rocco) + Terme di Saturnia. Viale dei Ciprese de Bolgheri. Vol Pisa-Girona. Nit a casa

Amb tot el que hem vist ara i quan vam visitar Pisa i Florència podem concloure que viatjar a la Toscana val molt la pena. Hem gaudit molt de la ruta i dels dies, amb força fred però molt assolellats, llàstima que el sol es pon tan aviat (16:50). Però ho hem gaudit moltíssim, i més tenint en compte  ha estat un viatge que fins l'últim moment pensàvem que hauríem d'anul·lar. Amb alguns dies més potser hauríem vist Arezzo, la regió vitivinícola Chianti i/o la zona muntanyosa del nord de Lucca, anomenada Garfagnana i que té bona pinta!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada