Ens diem Anna i Roger i som del Penedès i de la Noguera. Actualment vivim al cor del Penedès, ben comunicats però també prop de vinyes i de natura, quelcom imprescindible per quan el cos ens demana desconnectar i veure verd. Ens considerem grans amants de la muntanya, especialment el Roger, i dels viatges, sobretot l’Anna. Tot i haver fet diversos viatges anteriorment (Tunísia, Turquia, Budapest, Sicília, París, i Bretanya i Normandia), el 2010 vam decidir començar un blog on compartir els nostres viatges i sortides, especialment perquè aquell any teníem previst fer el nostre primer gran viatge: JAPÓ.
ANNA
Vaig néixer a principis del 1985, coincidint amb la famosa nevada del 85, que va durar una bona colla de dies i que segurament molta gent deu recordar: els meus pares per descomptat que no l'oblidaran :). He viscut sempre al Penedès amb els pares i el meu germà petit, Quim.
De ben petita els pares m'han transmès l'amor cap a la natura i els paisatges, i ben sovint anàvem a la muntanya a fer excursions i algun que altre cim. Recordo especialment el Matagalls, que el Quim tenia encara no tres anys, o el Montardo, que vaig pujar des del refugi Restanca amb només vuit anys, salvant més de 800 metres de desnivell! Sovint anàvem a Montserrat a caminar o inclús a escalar, que és la gran passió del meu pare. També van iniciar-nos en el món de les vies ferrades (activitat que més tard he recuperat ja que al Roger també li agraden).
Els estius acostumàvem a viatjar amb tenda per Espanya amb 'la colla', un bon grapat de famílies amb canalla de diferents edats (els anys que coincidíem tots érem 27!). Ens quedàvem un parell o tres de setmanes en un càmping i des d'allà fèiem excursions i visites pels voltants, cobrint així bona part d'alguna província o d'una zona del Pirineu. D'aquelles vacances en guardo molt bons records (Segovia i Ávila, Cuenca...) tot i que llavors encara no donava massa valor a visitar llocs i per mi el millor era quan ens deixaven fer 'panxing': tot el dia al càmping sense fer res més que piscina, córrer, jugar, i gaudir tots junts.
Tot i que normalment anàvem per la geografia espanyola, algun cop trèiem el nas a França, on recordo per exemple el tren d'Artouste o l'espectacular mirador de l'Aguille du Midi. L'estiu del 94 vam viatjar a Itàlia (Dolomites i Venècia) i més recentment, el 2001, a Àustria i Alemanya (Tirol i Selva Negra). D'aquests viatges recordo amb molt d'afecte Dolomites, un lloc màgic al que em va encantar tornar-hi, 22 anys després, amb el Roger.
Sempre anàvem amb cotxe (quins 'tutes' els del pare, conduint de nit per tal de que el trajecte se'ns fes el menys pesat possible i poguéssim dormir-lo gairebé tot!), així que anar a Sevilla amb avió el 2004 (primer cop que el Quim i jo n'agafàvem un) va ser tot un descobriment!
Amb posterioritat m'he graduat en ADE (i força després en Psicologia) i ja amb independència econòmica i amb l'auge de les companyies aèries, l'interès per veure món m'ha crescut exponencialment, fins al punt de ser la meva principal passió. M'encanta la sensació d'encetar un any i no tenir ni idea d'on anirem. Reconec que m'agrada anar ben lluny i tinc l'Skyscanner ben a mà per si cau algun lloc llunyà a bon preu. Però sovint el Roger em frena i acabo veient que relativament a prop també tenim llocs espectaculars, així que nemfent una mica de combinació de tot. I la veritat és que gaudeixo de cada lloc, sigui on sigui, com la que més.
Quan viatgem plegats . . .
sóc la que ho té tot mirat i remirat (abans de marxar he buscat tanta informació que sempre podríem estar més dies) i per tant sé què cal veure, quines excursions farem, on és millor dormir... I normalment porto jo la càmera (reconec que faig massa fotos!)
ROGER
Vaig néixer a principis del 1982 i sóc d'un poble de la Noguera, on vaig viure fins als divuit anys amb els meus pares, els padrins i dos germans. Sóc el petit de quatre germans, però em porto tants anys amb el primer que no hi he arribat a conviure: ell ja era a la 'uni' quan jo vaig néixer.
De petit m'encantava jugar pel poble amb els amics i fer rutes amb bicicleta, creant així les bases del meu hobby principal actual: ciclar. I amb algun amic també vaig descobrir l'escalada, anant a Vilanova de Meià. Però els pares no han sigut gaire de voltar i per tant durant la infància i l'adolescència he viatjat molt poc, els estius els acostumava a passar al poble, gaudint del temps lliure.
Al començar Economia vaig traslladar-me a Barcelona i des de llavors es pot dir que ja no he viscut més amb els pares (a banda evidentment d'alguns caps de setmana i algun estiu si encara no treballava). Després de bastants anys a Barcelona, a finals del 2012 vaig traslladar-me al Penedès.
L'Anna m'explicava que de petita ha voltat bastant amb la família, sobretot de càmping, així que per sorpresa d'ella vaig voler-ho provar i em va agradar tant que diversos viatges han estat així (Sicília, Bretanya i Normandia, Islàndia, Dolomites o Astúries en són bons exemples). Amb el sogre he recuperat una mica l'escalada, i també vaig descobrir les vies ferrades, una activitat que ens agrada molt tant a l'Anna com a mi i que intentem fer de tant en tant.
Sempre que estem a punt de decidir algun destí intento que sigui de muntanya i miro si hi ha cims a pujar o caminades xules per fer. D'aquesta manera, hem aprofitat alguns viatges per fer alta muntanya: trekkings per Geòrgia, al Perú vam pujar el volcà Misti (5825m), al Marroc vam pujar el Toubkal (4167m), a Dolomites vam flipar amb tantes ferrades i vaig pujar el Piz Boè (3152m), el Tesorero a Picos de Europa...
Quan viatgem plegats . . .
un cop hem decidit el destí deixo que l'Anna prioritzi els llocs a veure ja que sé que la preparació li apassiona. Sóc el conductor quan viatgem en cotxe, i m'autoanomeno el 'pórter' (paraula que vam descobrir fent el camí inca) quan viatgem en transport públic o fem excursions a la muntanya, ja que la meva motxilla pesa força més. M'agrada provar els plats del destí i, especialment, els vins i cerveses de la zona.
CURRICULUM VIATGER
Els nostres viatges han estat:
2005: Empordà
(evidentment no és un viatge, però en el nostre estiu de becaris només teníem algun 'finde' llarg que vam fer-lo cundir com si fossin unes vacances: l'Empordà sempre serà les nostres primeres vacances!)
2006: TUNÍSSIA.
2007: TURQUIA.
2008: Budapest + SICILIA.
2009: París + BRETANYA & NORMANDIA & CASTELLS DEL LOIRA.
2010: Sud de França + JAPÓ.
2011: PERÚ.
2012: Roma + MADEIRA.
2013: ISLANDIA.
2014: COSTA RICA & SUD DE NICARAGUA + MARROC + OEST D'USA.
2015: Oporto + JAPÓ II (només Anna) + Mallorca + IRAN + Andalusia.
2016: INDIA + DOLOMITES & ESLOVÈNIA & Venècia + MALTA.
2017: Pisa i Florencia + JORDANIA + Sud d'Anglaterra + BULGÀRIA + MARROC + Eivissa.
2018: SARDENYA + Alsacia + GEORGIA + NORD DE GRÈCIA + Fuerteventura (només Anna) + Valencia.
2019: Marroc + CHILE & BOLÍVIA + ASTURIES + França (Tarn, Lot & Aveyron) + TOSCANA.
2020: EUSKADI + ALGARVE (Portugal)
El 2008 va suposar un abans i un després en els nostres viatges: des de llavors viatgem sempre per lliure, sovint prioritzant llocs amb natura i paisatges (i, si no és el cas, intentant afegir-ne per fer-nos un viatge totalment a mida i a les nostres expectatives). No contemplem gaire el fet d'estar de vacances i no marxar enlloc, de fet intentem optimitzar-les al màxim i així poder escapar-nos diverses vegades durant l'any. Segurament per aquest motiu, el nostre tipus de viatge és força low-cost, així repartim millor el pressupost anual no només en un viatge sinó en diversos.
Quan viatgem ens intentem adaptar al màxim a allò que ens ofereix el país on som. Si té bones connexions de transport públic ho aprofitem i anem 100% amb transport públic (Japó) o combinem transport públic amb taxis compartits o privats (Perú, Nicaragua, Iran, India, Jordània, Geòrgia, Marroc...). Si cal, no tenim problema en llogar cotxe (Sicilia, Islàndia, USA, Malta, Anglaterra, Bulgària, Sardenya, Alsàcia, Grècia, Toscana...) o combinem transport públic i cotxe llogat en funció dels nostres interessos (Costa Rica, Madeira...). I si el destí ens queda relativament aprop i tenim força dies prioritzem anar-hi amb cotxe propi (Bretanya i Normandia, Dolomites i Eslovènia, sud de França, Astúries, Euskadi...).
Si has arribat fins aquí...
Gràcies per llegir tota la parrafada, estarem encantats d'aportar quelcom si necessites informació d'alguns dels destins que hem visitat. Només cal que escriguis als comentaris del destí en qüestió.
SALUT I VIATGES !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada