Tots dos teníem moltes ganes de neu i de raquetejar... ja que aquest hivern encara no l'havíem 'xafada'. Així que el dissabte ho parlem i, tot i que no mirem massa l'estat de la neu ni sabem si n'hi haurà molta o poca (ja que fa bastant que no neva), decidim per diumenge fer el Cap de la Gallina Pelada amb raquetes, un cim de 2327m situat a la Serra d'Ensija (al Berguedà).
Per arribar a la Font Freda, punt d'inici de l'excursió, Google maps indica una ruta impracticable en cotxe aquesta època de l'any, doncs el coll de Pradell acostuma a estar nevat i/o gelat cada hivern. Així que cal anar per la carretera que passa per Saldes i que passada aquesta població es bifurca direcció Vallcebre. El dia resulta esplèndid i, com sempre que transitem per aquesta carretera, a pocs quilòmetres de Saldes parem per fotografiar el Pedraforca des del mirador més conegut. Ens espanta la poquíssima neu que hi ha a la falda de la muntanya i a tot l'entorn en general: trobarem poca neu??
Que no cunda el pánico: a mesura que anem pujant i ens aproximem al punt d'inici de l'excursió ens sorprèn i ens alegra la gran quantitat de neu acumulada al voral de la carretera. Tanta fins al punt de no poder arribar a la font amb cotxe ja que la carretera està tallada a l'alçada del Parc de la Palomera, on aparquem. Just allà ja ens calcem les raquetes i en uns 15 o 20 minuts de pujada suau per la mateixa carretera ja estem al peu de la Font Freda.
A l'alçada de la font prenem un sender que s'endinsa primer pel bosc i després pel costat d'un torrent. Deixant els arbres enrere acabem arribant a la Planella Gran, on se'ns obren bones vistes. Allà parem una estona a gaudir-les i per a agafar aire...
...ja que toca encarar un tram de força pendent fins al Pla d'Ensija. Allà el paisatge s'obre definitivament permetent-nos tenir encara més bones vistes a les muntanyes dels voltants i, ara ja també, al cim.
Al davant tenim un petit turó i un cop a sobre d'aquest ja veiem el refugi d'Ensija.
Des d'allà continuem pujant en sentit nord-est fent alguna llarga diagonal, fins al cim Cap de la Gallina Pelada, també anomenat Cap de Llitzet. Just abans, ens descalcem les raquetes, ja que (segurament degut al torb) el cim no té neu. Les vistes, sens dubte, són precioses!
Iniciem la baixada, que en general fem pel mateix camí, amb petites variants. Per exemple després de fer cim decidim baixar més propers a la carena, així aprofitem per dinar amb espectaculars vistes de Montserrat i la Mola enmig de la boira ... o de nou al refugi decidim vorejar per la part dreta, el turó que abans havíem passat per sobre.
De nou al cotxe, deixem les raquetes al sol una estona i mentre s'eixuguen anem fins al mirador situat darrere de l'edifici del Parc de la Palomera. Té bones vistes al Pedraforca, però el que ens va agradar especialment és la vista cap a unes roques argiloses ben particulars.
Bona excursió, d'uns 7,5 km i 860 metres de desnivell positiu, ideal per fer amb raquetes!!
