En sentir les paraules "Viatge a Grècia" ens vénen a la ment moltes imatges. En primer lloc, imatges d'alguns dels jaciments arqueològics repartits per tota Grècia continental que es poden visitar tot aprenent com es vivia i què es venerava a l'antiga Grècia (o inclús abans si tenim en compte la ciutat de Micenes). En segon lloc, imatges de la gran quantitat d'illes que rodegen el país, algunes famosíssimes i altres amb paisatges simplement espectaculars. Però també, i sobretot, ens ve al cap Meteora, una petita part del nord plena de roques calcàries i monestirs suspesos en elles, zona que vam descobrir quan el Pep i el Toni van anar-hi a escalar fa quinze anys (quan la Lidia va muntar un viatge-'cumple' al Toni).
Com que tot el que Grècia pot oferir "viatgerament" parlant és molt i no cabrà mai en un sol viatge (i menys en la setmana que ens queda després de set dies a Sardenya, tres a Alsàcia i disset a Geòrgia), poc a poc va sorgir la idea de fer una primera incursió només al nord del país i així fer realitat un dels somnis viatgers de l'Anna: anar a Meteora. Ho combinarem amb llocs propers de les províncies de Macedònia i Epirus, que fins fa un mes inclús desconeixíem però que qui sap, malgrat no seran el Partenó, Micenes, Santorini, Mikonos, Zakynthos... també poden ser llocs meravellosos!
Meteora queda lluny de tot l'anterior, a unes 4 hores en cotxe d'Atenes. Després de valorar diverses opcions (BCN-ATH, GRO-SLK, BCN-SOF...) finalment ens decantem per volar a Sofia perquè la diferència de conducció respecte Atenes no és tanta (i per altres raons com la significativa diferència de preus, poder volar el divendres després de treballar o els horaris del dia de tornada) i un cop a allà llogar cotxe.
Ja a Grècia, el nostre primer destí és VERGINA, una petita (i jove) població situada on antigament hi havia Aigai, una ciutat molt pròspera de l'antiga Macedònia en la que va ser assassinat, l'any 336 aC, el rei Filip II (conegut per portar prosperitat a Macedònia en pocs anys i per ser el pare d'Alexandre el Gran). Precisament la façana de la seva tomba (i els tresors d'incalculable valor allà descoberts) és el que actualment es pot visitar en un museu que engloba aquesta i tres tombes més. De fet, les tombes queden colgades sota un túmul i el museu s'ha construït a dins d'aquest.
Seguint l'itenerari recomanat a l'entrada, i en semiobscuritat, primer veiem les restes d'una primera tomba (la IV) i les d'un temple, així com també la rèplica dels magnífics frescs del s.IV aC que hi ha dins d'una segona tomba (la I), amb imatges del mite del rapte de Persèfone per part de Plutó. La visita puja en intensitat mentre ens atansem a la tomba del rei i una de les seves dones (la tomba II). Flipem amb la delicadesa amb la qual fou enterrat (fou incinerat i els seus ossos i cendres, després de ser embalsamats amb vi, van ser embolcallats en una tela lila i d'or -que ha perdurat- i col·locats a un petit cofre d'or simplement espectacular) així com també flipem amb la fortuna de les troballes, per exemple ofrenes (corones, joies, armes...) i estris pel banquet que el difunt faria amb els Déus. També es pot veure la façana d'una altra tomba (la III), molt similar a la del rei però més petita. No som de museus, però el de les tombes reials de Vergina és impressionant, imprescindible si es passa per la zona; és una llàstima que no es puguin fer fotos, així que intentarem guardar bé el record de la visita!
Seguint l'itenerari recomanat a l'entrada, i en semiobscuritat, primer veiem les restes d'una primera tomba (la IV) i les d'un temple, així com també la rèplica dels magnífics frescs del s.IV aC que hi ha dins d'una segona tomba (la I), amb imatges del mite del rapte de Persèfone per part de Plutó. La visita puja en intensitat mentre ens atansem a la tomba del rei i una de les seves dones (la tomba II). Flipem amb la delicadesa amb la qual fou enterrat (fou incinerat i els seus ossos i cendres, després de ser embalsamats amb vi, van ser embolcallats en una tela lila i d'or -que ha perdurat- i col·locats a un petit cofre d'or simplement espectacular) així com també flipem amb la fortuna de les troballes, per exemple ofrenes (corones, joies, armes...) i estris pel banquet que el difunt faria amb els Déus. També es pot veure la façana d'una altra tomba (la III), molt similar a la del rei però més petita. No som de museus, però el de les tombes reials de Vergina és impressionant, imprescindible si es passa per la zona; és una llàstima que no es puguin fer fotos, així que intentarem guardar bé el record de la visita!
També a Macedònia, a la falda del mont Olimp (la muntanya més famosa de la mitologia clàssica i la més alta del país) trobem DION. Allà es conserva el jaciment de l'antiga ciutat de Dion, de la que han perdurat especialment un carrer empedrat, un mur amb relleus, algunes villes, els fonaments de les termes romanes on s'escalfava l'aigua, alguns mosaics...
Però sens dubte el millor de Dion és el mosaic de ¡¡ 100 m2 !! que van trobar, colgat de terra, a la sala de banquets de la villa de Dionís. Amb imatges de Dionís emergint de les aigües, de sis màscares i de formes geomètriques diverses, el mosaic ha perdurat gairebé intacte i fa un parell d'anys va ser curosament arrencat i traslladat -seguint un procés súper minuciós que vam poder veure en vídeo- a un edifici construït expressament a la ciutat nova, prop del museu arqueològic. Pell de gallina!!
... i per anar al castell Platamon, construït al s.XIII durant les creuades. Té vistes tant a mar com a muntanya (a una de les platges del mar Egeu i al mont dels déus).
METEORA, que significa "roques en l'aire", és una petita zona de conglomerat similar a Montserrat que queda a tocar de Kalambaka i Kastraki, dues poblacions de la província de Tessàlia. Que el lloc és espectacular ja ho devien pensar els monjos (ermitans primer i ortodoxos després) que van construir, tant a dalt d'algunes de les roques com aprofitant les balmes d'altres, més d'una vintena de monestirs. Actualment molts ja han desaparegut però altres encara estan en ús i sis inclús són visitables: Nikolaos Anafasas, Roussanou, Varlaam, Great Meteoro, Agia Trias i Stephanos.
... per visitar el monestir Megalo Meteoro (si només se'n visita un, recomanen aquest) ...
... i per gaudir dels miradors que hi ha a la carretera que enllaça Kalambaka i Kastraki pel nord.
Meteora ens va captivar tant que mereix una entrada específica al blog. Veure AQUÍ
Marxant de Meteora, de camí a l'oest parem una estona a Metsovo, un poble d'Epirus amb algunes cases amb teulades de pedra, sobretot les properes a la plaça central. Situat a tocar dels monts Pindus, és força bonic i força recomanat a les guies (no obstant, al llarg del viatge n' hem vist de més bonics).
Ioannina, capital d'Epirus, és una ciutat situada a tocar del llac Pamvotida, al costat del qual fem tres nits per visitar diversos llocs de la província. La ciutat en si la visitem poc, una mica el centre, la part comercial, la riba del llac ...
... i la zona emmurallada, també habitada. El gruix de les muralles, del que ens podem fer a la idea en alguna de les portes, ens va semblar espectacular.
A intramurs trobem d'una banda una zona amb diversos edificis interessants com la mesquita Fetiye, el museu de la plata i l'edifici d'unes antigues cuines (convertides actualment en restaurant) i d'altra banda una altra zona amb una mesquita que actualment és el museu municipal.
Des de Ioannina agafem una barca per anar a l'illa del llac Pamvotida per veure'n el poblet, per rodejar-la sencera caminant (fa només 800m de llarg i 500m d'ample) i per veure el monestir Agios Philanthropini, cobert de frescos del s.XVI. A dins no és poden fer fotos, però el monestir té finestres :P
De seguida seguim fins a Parga, un antic poble de pescadors molt pintoresc i turístic situat al mar Jònic, per on val la pena passejar una estona.
A ZAGORIA, la preciosa regió muntanyosa del nord d'Epirus, hi ha molt per veure. Fent ruta en cotxe, primer veiem dos ponts de pedra, el de Kokkorou, simplement preciós, i el de Plakida, de tres arcs.
Seguim cap a Vradeto, on deixem el cotxe i caminem uns 35 minuts fins al mirador de Beloi, amb unes vistes brutals a l'espectacular gorja de Vikos, que té 900 metres de profunditat i només 1100 entre els punts més separats (aconseguint un record guiness que no vam entendre gaire).
De nou a Vradeto, hi passegem un moment...
... i seguim fins a Tsepelovo, un poble més gran i que ens va agradar molt. A Zagoria els pobles tenen la particularitat de tenir una plaça central amb, almenys, un arbre plataner i aquest no n'és cap excepció.
Desfem camí per anar cap a l'altra banda de la gorja. Ens saltem Monodendri i Vitsa (hi pararem al baixar) i anem directament al mirador Oxia, novament amb vistes a la gorja de Vikos però des del costat oposat.
Desfent ruta des de Oixa a Monodendri ens aturem a dinar al Stone forest, caracteritzat per diverses formacions de pedra tallada en franges horitzontals. Completament sols, gaudim una bona estona de la zona, que ens va recordar moltíssim al Torcal de Antequera.
Ara sí, breu parada a Monodendri, un dels pobles més visitats, amb carrerons empedrats. La vista a Monodendri des de Vitsa, el poblet de sota, és molt bonica.
Una mica més avall, Vitsa també mereix una breu parada, sobretot per les vistes des de la plaça central. El seu plataner és tan gran que té dues branques apuntalades.
Zagoria no s'acaba aquí, encara anem fins a Megalo Papigo, població als peus dels imponents Monts Timfi (2497m), els quals estan espectaculars amb el sol de la tarda.
Allà primer gaudim de les piscines naturals Rogovo, un racó espectacular amb petites gorges ...
... i després passegem per Megalo Papigo, poble que presumeix d'un entorn natural immillorable.
Amb la diversitat de llocs preciosos que hem vist en aquesta regió muntanyosa, no hi ha dubte que Zagoria enamora i atrapa. El dia que vam destinar-hi va ser tot un encert!!!
KASTORIA, novament a Macedònia, és una altra ciutat situada a la riba d'un llac: el llac Orestiada. De l'època bizantina conserva fins a 75 petites esglésies bizantines, repartides per tota la població, i val la pena intentar trobar-ne algunes com la Panagia Koumpelidiki, emblema de la ciutat, o la Agios Stefanos, la més antiga.
I de l'època otomana conserva dos barris amb diverses archondika (cases nobles de rics pelleters construïdes entre els segles XVII i XIX): Ntoltso i Apozari. Algunes archondika ens van semblar espectaculars, per exemple les que hi ha prop de la plaça Afon Emmanouil, al carrer Karetan Lazou o al carrer Vyzantou (tots ells al preciós barri de Ntoltso).
Per si això fos poc, les estampes del llac -ple de barques i reflexos- acaben d'arrodonir la visita Kastoria, una ciutat que val molt la pena.
Kastoria queda a la part estreta d'una península que s'endinsa al llac, quedant-li aigua a ambdós costats. Amb cotxe, recorrem la resta de la península per una estreta carretera de sentit únic per veure el monestir Panagia Mavriotissa, amb frescos del s.XVII, i per seguir gaudint del llac (i dels plataners a tocar, amb colors de ben entrada la tardor).
L'últim lloc que visitem queda molt a prop de Vergina, el nostre primer destí. I és VERIA (o VEROIA), ciutat que conserva un parell de barris amb casones d'estil otomà. Són especialment bonics una part de l'antic barri jueu Barbouta, prop de la sinagoga, i el barri Kyriotissa. Com Kastoria, Veria té moltes petites esglésies de l'època bizantina repartides per la ciutat, de fet l'anomenen la petita Jerusalem perquè en té més de 50 (no obstant, ens va agradar més Kastoria).
Després, carretera i manta fins a Sofia, que al vespre ja toca agafar el vol de tornada :(
Malgrat que algunes nits ens hem allotjat en apartaments i hem aprofitat per fer-nos el sopar i que alguns dinars han estat d'entrepà perquè féiem excursions o visitàvem zones de muntanya, hem pogut provar diversos plats típics de la gastronomia grega, com l'amanida grega, el formatge feta fregit, la musaka, el gyros o el iogurt, que igual que el de Bulgària ens ha agradat molt.
L'itinerari en detall, que suposen 1.923km conduïts amb un Dacia Logan, és:
Dia0. Treballem fins les 18h. Tren/taxi a l'aeroport. Vol BCN-SOF i lloguer cotxe. Nit prop de l'aeroport.
Dia1. Conducció a Vergina. Visita tombes reals de Vergina. Visita Dion (jaciment arqueològic, museu arqueològic i edifici del mosaic de Dionís) i panoràmica del Mont Olimp. Nit a Paralia Panteleimonos.
Dia2. Visita Palaios Panteleimonos. Visita castell Platamon. Continuació a Meteora. Excursió al Heiliger Geist o Agion Pnevma des de Kastraki. Mirador del PK del monestir Roussanou. Mirador de la posta de sol. Nit a Kalambaka.
Dia3. Meteora: vistes des de diversos miradors i excursió per la zona nord-oest tot visitant el monestir Gran Meteoro (monestir Agios Stefanos, Kelch, monestir Ypapanti, monestir Gran Meteoro, monestir Varlaam, monestir Agios Stefanos). Tarda a Kalambaka. Nit a Kalambaka.
Dia4. Meteora: excursió Kastraki - Spindel (o Adrahti) - Kalambaka - Bantowas - Ambaria - Ermita Panaghia (amb vistes als monestirs penjats del Bantowa i del Pixari i a les celdes del Pixari) - mirador sobre Kastraki - Kastraki. Pujada a la roca darrere del Doupiani. Continuació a Metsovo. Visita a Metsovo. Nit a Amfithea (Ioannina)
Dia5. Visita Ioannina i illa del llac Pamvotida. Teatre de Dodoni. Parga. Nit a Amfithea (Ioannina)
Dia6. Zona de muntanya Zagoria: ponts Kokkorou i Plakida, Vradeto, mirador Beloi (Vikos gorge), Tsepelovo, mirador Oxia (Vikos gorge), Stone forest, Monodendri, Vitsa, gorges de Papigo, Megalo Papigo. Nit a Amfithea (Ioannina)
Dia7. Visita Kastoriá. Nit a Vergina.
Dia8. Visita Veria o Veroia. Continuació a Sofia. Vol SOF-BCN.
Tornem molt contents de tot el que hem vist durant aquesta setmana: sens dubte les imponents roques de Meteora, la preciosa zona muntanyosa Zagoria, la bonica ciutat de Kastoria i el seu llac o les increïbles tombes reials de Vergina i els seus tresors (i la resta de llocs) mereixen un viatge.
Si haguéssim tingut més dies n'hauríem passat un altre a Zagoria, hauríem saltat a Corfú, l'illa més septentrional, hauríem afegit els llacs Perama, compartits entre Grècia, Albània i Macedònia, haguéssim estat pels monts Pindus, hauríem visitat Tessalonica... i potser haguéssim provat d'anar a veure (amb vaixell perquè l'accés per terra està prohibit a les dones) alguns monestirs del Mt. Athos.
La resta de meravelles del sud poden esperar !!
Tornem molt contents de tot el que hem vist durant aquesta setmana: sens dubte les imponents roques de Meteora, la preciosa zona muntanyosa Zagoria, la bonica ciutat de Kastoria i el seu llac o les increïbles tombes reials de Vergina i els seus tresors (i la resta de llocs) mereixen un viatge.
Si haguéssim tingut més dies n'hauríem passat un altre a Zagoria, hauríem saltat a Corfú, l'illa més septentrional, hauríem afegit els llacs Perama, compartits entre Grècia, Albània i Macedònia, haguéssim estat pels monts Pindus, hauríem visitat Tessalonica... i potser haguéssim provat d'anar a veure (amb vaixell perquè l'accés per terra està prohibit a les dones) alguns monestirs del Mt. Athos.
La resta de meravelles del sud poden esperar !!