Sant Maurici, Ratera i Amitges amb raquetes

El Sebastian ens dóna un pack d'aventura per a 2 que caduca el 31/12 i no podrà aprofitar i que nosaltres canviem per una excursió amb raquetes a la zona dels Encantats i Sant Maurici. Ens entra el taxi d'Espot a l'estany i viceversa, el lloguer de raquetes i un recorregut guiat de 2h.

Som 36 persones i les guies ens divideixen en tres grups. Pugem per la pista fins a Ratera fent parades sovint, en les quals la guia ens explica curiositats del parc nacional. Finalment, arribem a l'estany de Ratera, des d'on els grups retornen pel mateix camí.

Com que vam decidir portar les nostres raquetes, preguntem si podem seguir més i ens diuen que cap problema, que tinguem en compte que l'últim taxi és a les 17h i que els diguem que som del grup de les raquetes del matí. Seguim fins al refugi d'Amitges gaudint del paisatge...

... i després seguim una mica més, fins a l'estany dels Barbs, on dinem. Com que l'estany està completament glaçat el travessem!

Durant la baixada ens desviem un moment per anar al mirador de l'estany. Després continuem baixant fins a St Maurici però aquest cop no per la pista sinó per la cascada de Ratera.

Tot i que aquesta zona ja l'havíem vist un parell de vegades a l'estiu; a l'hivern, amb dies assoleiats com el d'avui, el paisatge és tant o més recomanable.


El track gps de la ruta és el següent: Raquetes a Sant Maurici

Serra de l'Obac: el Barranc del sot de l'Infern

Anem a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac amb la intenció de caminar i trobar unes agulles que el Pep està buscant. Partim del Puig de la Balma, cap al Coll Roig i prenem un camí que baixa al barranc del Sot de l'Infern.

Un cop allà, intentem trobar la font dels Til·lers, però no ho aconseguim. Decidim continuar pel llit del torrent, força bonic en algun tram, amb una cascada i un seguit d'olletes. Tampoc trobem la font del Senyoriu ni la del Plàtan. Si algú en coneix la situació, agrairíem ens ho indiqui!

Tornem a baixar per la pista i agafem en direcció a les roques que el Pep busca. Finalment les trobem  i el Roger i ell pugen l'agulla del Pas del Sot de l'Infern. S'anomena així perquè la roca queda partida en dos: una escletxa les separa.

Tot el paisatge està ple de cireretes de pastor!

Misti (5825m)

El símbol d'Arequipa, la ciutat blanca del Perú, és un volcà de 5.825m de perfecta forma cònica que en llengua quechua significa 'Senyor'. 

Com que, segons la guia, enlloc hi ha cap altra ascensió d'aquesta alçada més fàcil que el Misti, decidim provar sort i veure si el soroche (mal d'alçada) ens ho permet. Aprofitem els dies del Colca per aclimatar-nos i, de nou a Arequipa, contractem l'excursió a una agència de la ciutat, ja que és molt recomanable anar amb guia. Som un grup de sis i dos guies. 

Un 4x4 ens porta fins al començament del parc natural a uns 3.400m. Des d'allà comencem una caminda de 4h 50' (parades incloses), fins al camp base, a 4.600m, on plantem les tendes. Sopem molt d'hora, una sopa ben calenta que ens sembla la glòria i un plat de pasta, tot veient la posta de sol i com Arequipa s'il·lumina. De seguida anem a dormir, que el fred comença a fer-se notar.

El segon dia ens llevem a les 2h de la matinada (sí sí a les 2!) i després d'esmorzar comencem a pujar ben abrigats i amb els frontals. El fred és tant considerable que a l'Anna reomplint una ampolla d'aigua n'hi cau una mica al pantaló i de seguida se li queda gelada. De fet, fa tant de fred que en tota la pujada només ens treiem els guants per fer una única foto. Aquesta:

A partir dels 5200m, la pujada se'ns fa cada vegada més dura. Però com que tenim dos guies podem fer dos grups i cadascú seguir el seu ritme:  nosaltres anem més lents que els altres perquè a l'Anna li costa mantenir un ritme alt i sense parades i perque jo tinc força mal de cap. Soroche!

Un cop al primer cràter, que n'hi ha dos, la vista és espectacular. Però encara falten uns 100 metres fins al cim i l'Anna està tan cansada que decideix no acabar d'arribar. Ben decidit o mal decidit, ella prefereix planejar fins al segon cràter i jo tiro cap al cim. Un cop allí, les sensacions són difícils d'explicar, i les vistes impressionants. Trigarem dies en tornar a estar a tanta alçada!!

Aquest segon dia fem la pujada molt lentament, en 7h. La baixada és molt ràpida perquè baixem per una vessant sense pedres, només hi ha sorra volcànica negra, barreja d'arena i cendra, que fa que es pugui baixar sense perill. Amb una hora anem del cràter fins al camp base, on per sort podem deixar la tenda, els sacs i les colxonetes: un grup que puja ho aprofitarà tot.

Amb una altra hora de descens arribem al 4x4, molt contents d'haver aconseguit el Misti, i ens retrobem amb la resta del grup; uns han abandonat i els altres han anat més ràpid que nosaltres.

Malgrat que a l'Anna li ha regalat un bon refredat, el Misti ens ha encantat!

Perú

Perú combina perfectament gran diversitat de paisatges i restes arqueològiques que et deixen sense alè. Hem estat tres setmanes pel sud del país, anant des de la costa fins a la jungla tot passant pel desert, per un dels canons més profunds del planeta, per la serralada dels Andes (amb volcans que freguen els 6000 m d'alçada) i pel llac navegable situat a més alçada. La rematada final: arribar al Macchu Picchu després d'un trekking de 4 dies.  Què més es pot demanar?

Comencem i acabem el viatge a la capital, Lima, immensa ciutat a la qual només destinem unes sis hores, visitant el centre i el barri benestant de Miraflores.

De seguida baixem cap a Paracas, on veiem la reserva natural del mateix nom i les illes Ballestas. Tots dos llocs ens van semblar espectaculars, un pels colors dels seus paisatges, i l'altre per la diversitat de fauna (dofins, pingüins de Humbolt, pelicans peruans, lleons marins...)

Faltava descarregar adrenalina: a tope pel desert de Huacachina amb buggies i taules de surf!!!

A Nasca cal sobrevolar les misterioses línies de Nasca, de més de 2000 anys d'antiguitat i de les quals encara no se sap per què van ser fetes;  i veure els curiosos aqüeductes de Cantalloc.

Arequipa, coneguda com la ciutat blanca, ens va agradar força. Té racons molt bonics i se situa als peus del volcà Misti, de 5825m d'alçada i al qual pugem (veure entrada a part: Misti).

El canó del Colca també ens va agradar molt, especialment per les terrasses agrícoles de la vall i perquè vam poder veure cóndors sobrevolant-lo.   El trajecte Arequipa-Colca passa per la maquíssima reserva natural d'Aguada Blanca, plena de vicunyes, alpaques i llames!

Un altre paisatge típic és el del llac Titicaca, compartit entre Perú i Bolívia. Primer visitem les Uros, les famoses illes flotants de totora,  i després anem fins a l'Illa del Sol, a BOLÍVIA, i fem un mini trekking del nord al sud d'aquesta, seguint un camí empedrat amb vistes espectaculars.

Cusco, l'antiga capital inca en forma de Puma, té un centre històric força bonic, amb una immensa plaça d'armes porticada  i amb les restes del Qorikancha en l'actual convent de Santo Domingo.

A tocar de la ciutat trobem quatre jaciments inques: Tambo Machay, Puka Pukara, Qenko i Sacsayhuaman. Aquest últim és sens dubte el més espectacular, amb pedres immenses col·locades en zig-zag tot simbolitzant les dents del Puma. Impressionant!

Prop de Cusco hi ha el maquíssim Valle Sagrado. Li dediquem dos dies, visitant primer les restes de Pisac i Ollantaytambo; i després els laboratoris agrícoles de Moray i les salines de Maras.  Brutal!

L'esperat camí inca també ens ha encantat. Els seus 44 km de recorregut, gairebé sempre empedrat i ple d'escales, permeten gaudir de paisatges com l'alta muntanya o la jungla.

El punt final del camí inca  i del viatge  és l'espectacular complex arqueològic del Macchu Picchu, que aquest any en compleix 100 del seu descobriment per part de Hiram Bingham.  L'adjectiu més idoni?   
    M E R A V E L L Ó S ?   H I P N Ò T I C ?   I R R E P E T I B L E ?   I N C O M P A R A B L E ?

També hem disfrutat menjant: plats típics com rocoto relleno, palta, pastel de papas, cebiche, lomo saltado, arroz chaufa, cuy (això només el Roger!), carn d'alpaca, gran varietat de sopes (criolla, de choclo, de quinua...), queso helado...  i per beure, el boníssim cóctel pisco sour!

Bon viatge, bon menjar i molts altres motxillers que hem conegut al llarg de la ruta (argentins, colombians, suïssos, israelians, belgues, bascos...). A molts d'ells la casualitat va fer que els anéssim re-trobant en diverses ocasions!!

En definitiva, Perú és un país que no deixa indiferent a ningú, 100% recomanable tant si es busca natura com història i cultura. Malgrat que la Lonely adverteix que és un país molt perillós, nosaltres discrepem molt.  No hem tingut cap problema i ... hem disfrutat com nens!

L'itinerari en detall ha estat:

Dia1. Vol Barcelona - Lima, via Atlanta.  Nit a Lima

Dia2. Lima (centre històric). Bus Lima-Pisco. RN Paracas en taxi. Nit a Paracas 

Dia3. Tour Islas Ballestas. Trasllat a Huacachina. Buggies i taules de surf pel desert. Bus Ica-Nazca. Nit a Nazca

Dia4. Sobrevol Líneas de Nazca + voltants de Nazca (aqüeductes en espiral de Cantalloc). Bus nocturn Nazca-Arequipa

Dia5. Arequipa (centre històric, mercat, tour dels miradors). Nit a Arequipa

Dia6. Tour Cañón del Colca I. Nit a Chivay

Dia7. Tour Cañón del Colca II. Nit a Arequipa

Dia8. Ascensió al Misti I. Nit al camp base (4600m)

Dia9. Ascensió al Misti II i baixada. Bus nocturn Arequipa-Puno

Dia10. Llac Titicaca I (Puno, Islas Uros). Bus Puno-Copacabana. Nit a Copacabana (Bolívia)

Dia11. Llac Titicaca II (Isla del Sol). Bus Copacabana-Puno. Nit a Puno

Dia12. Matí de descans. Bus Puno-Cusco. Nit a Cusco

Dia13. Cusco i ruïnes inques properes (Tambo Machay, Puka Pukara, Qenko i Sacsayhuaman). Nit a Cusco

Dia14. Valle sagrado I (Pisac, Ollantaytambo, Chinchero). Nit a Cusco

Dia15. Valle sagrado II (Moray i Maras). Nit a Cusco

Dies16 a 18. Camí Inca 4d/3n. Nits als campaments

Dia19. Macchu Picchu.  Tren Aguas Calientes-Ollantaytambo i bus Ollantaytambo-Cusco. Nit a Cusco

Dia20. Cusco. Nit a Cusco

Dia21. Vol Cusco-Lima.  Lima (barri Miraflores).  Vol Lima ...

Dia22.  ... París.  Vol París-Barcelona