27 d’abril de 2019

Desierto de Atacama i Salar de Uyuni

El desert d'Atacama, al nord de Xile, ofereix una diversitat de paisatges gairebé inimaginable en un desert: dunes, serralades argiloses, roques de diferents colors, termes d'aigua volcànica, salars, llacs acolorits, llacunes salades on flotar, petroglifs, camps de guèisers, reserves de flamencs... i diversos volcans com a teló de fons! 


Feia temps que teníem en ment visitar Atacama, de la que es diu sovint que és la regió més àrida del planeta (però no pas la zona on hem estat nosaltres -on acostuma a ploure a finals d'estiu i de fet aquest febrer va ploure moltíssim-),  i des d'allà  saltar a Bolívia per gaudir del Salar d'Uyuni, un paisatge únic i imprescindible en tot currículum viatger. I l'oportunitat ha arribat en forma d'un petit gran viatge d'onze dies (deu efectius) agafat amb ben poca antelació.  

La població base per visitar el Desierto de Atacama és San Pedro de Atacama, situat a 2.400m d'altura. Moltes de les seves cases són de tova, així com també l'església, de la que ens va sobtar que les bigues són de fusta de ¡¡cactus!!  Malgrat que al carrer principal (Caracoles) gairebé cada casa és una agència (o un mini-supermercat, o una casa de canvi, o un restaurantet, o una empresa de lloguer de bicicletes, o un hostal, o una botigueta de souvenirs, o qualsevol cosa relacionada amb el turisme), resulta agradable passejar pels carrers de San Pedro tot buscant, per exemple, la plaça principal o la fira d'artesania.


Des de San Pedro es poden fer infinitat de tours, contractables tots sense problema in situ inclús el dia abans (aconseguint així preus significativament millors que online). D'entre totes les opcions possibles, nosaltres vam optar pels tours 'Valle del Arcoiris', 'Valle de la Luna', 'Geisers del Tatio', 'Lagunas escondidas', 'Lagunas altiplánicas',  'Salar de Uyuni 4d/3n' i 'Astronómico' (i també vam llogar bicicleta una tarda). Tots són molt recomanables i els comentem a continuació per ordre de realització.



TOUR VALLE DEL ARCOIRIS
Aquest tour, que la majoria d'agències ofereixen al matí (aprox de 8 a 13:30), és ideal per començar a aclimatar-nos a l'altura, ja que la seva alçada màxima és 'només' 3.600m. La primera parada és Yerbas Buenas, un assentament arqueològic que conserva petroglifs antiquíssims fruit d'haver estat, antigament, un lloc de pas de caravanes de comerciants inques i atacamenys que feien ruta des de l'actual nord d'Argentina fins a l'oceà Pacífic. Les representacions a la pedra mostren principalment animals, sobretot llames i vicunyes però també d'altres de no tan comuns. També semblen haver prerdurat alguns petroglifs representant xamans.


La representació més emblemàtica és segurament 'el muro', una immensa paret vermellosa amb molts gravats.


Després d'un bon esmorzar seguim fins al Valle del Arcoiris, on la gradació de colors (rojos, verds, blancs, grocs, grisos...) ens va deixar bastant flipats.  Allà fem un parell de mini-trekkings en dues zones diferents tot gaudint dels diversos colors de la roca, que són fruit de l'existència de diversos minerals, de sals, i de la barreja de roca volcànica amb roca no volcànica i amb una altra d'argilosa. 


El guia, Pablo, arqueòleg de formació i guia de muntanya de professió actual, era súper atent i va explicar-nos flora, fauna i geologia de la zona amb tota mena de detall i passió.



TOUR VALLE DE LA LUNA
El Valle de la Luna (aprox. 2.500m d'altura) forma part de la Cordillera de la Sal, una serralada argilosa que és fruit de l'erosió de la Cordillera de Domeiko, la qual va dipositar sediments fa 12 milions d'anys. La majoria d'agències ofereixen aquest tour (sens dubte un dels imprescindibles) a la tarda, podent així combinar-lo amb qualsevol activitat matutina (en el nostre cas, l'Arcoiris). No obstant, està tan aprop de SPA que és factible prescindir de tour i anar-hi amb bicicleta (però llavors es necessiten almenys 6 o 7 hores i no resulta combinable). 

La primera parada és la Gran Duna, una immensa duna amb vistes impressionants a la que s'ascendeix pel lateral i per darrere. A mitja pujada (al darrere) ja trobem un primer mirador que resulta espectacular, els paisatges semben realment un altre planeta.


Seguim per dalt de la duna fins al final, realment imperdible la vista.


De nou a baix, passegem un moment per la part baixa de la vall, per la zona propera a l'Anfiteatre.


La posta de sol la vam veure des del mirador de la Piedra del Coyote, amb vistes al Valle de la Muerte o de Marte (la confusió ve d'un mossèn belga, que fa un temps va dir als locals, en espanyol, que el paisatge semblava com "la Luna y la Marte" i aquests van entendre 'muerte').


Sens dubte el Valle de la Luna és un lloc de visita imprescindible a Atacama!!!



TOUR GEISERS DEL TATIO
Geisers del Tatio (a 4.300m) és el tercer camp de guèisers més gran del món, només per darrere de l'inigualable Yellowstone NP (EEUU)  i de la R.N. Kronotski, a la península Kamchatka (Rússia).  


El tour, que surt de matinada per tal d'arribar una mica abans de la sortida del sol (moment en què els guèisers estan més actius) i que s'enlaira fins a 4600m, és en la nostra opinió un altre imprescindible d'Atacama. Després d'aprox. 1h 40' de 'furgo', amb claror però encara sense sol i amb una gèlida temperatura de -9°C  ens disposem a recórrer una part tot escoltant les explicacions de Cristian, el guia, que va parlar-nos de diferents tipus de guèisers (fuente, manantial, domo, barro, verdadero...) i altres curiositats.  Sort que el sol no triga a treure el nas i la temperatura puja una mica, permetent-nos gaudir més la visita!!  


Tot i que els gueisers a El Tatio no explosionen ni surten a raig com els que vam veure a Yellowstone (veure aquí) o a Islàndia (veure aquí), hem de dir que la visió general de les seves fumeres és simplement preciosa.


Després d'esmorzar el tour continua amb un banyet opcional a unes termes prop dels guéisers. Amb una temperatura a fora de 2 o 3º, dins de la piscineta estem fenomenal!  

Breu parada al fotogènic Bofedal de Putana, uns aiguamolls d'altura que ens van semblar espectaculars,
 i també als de Machuca (nota: a diferència de la majoria d'agències, nosaltres no vam parar al poble).


L'última parada del matí és per fer un mini-trekking al Cañón de Guatin. Tot seguint el curs del riu Puritana, ens hi endinsem una mica fins a una petita cascada. Però el que fa impressionant aquesta 'quebrada' són els incomptables cactus gegants, que van ser la cirereta final d'un matí de 10.


Va ser un encert escollir l'agència Expediciones Chajnantor per als tours, sobretot per la diferència en aquest: mentre la majoria passen 45 minuts a Machuca, nosaltres vam destinar-los a passejar entre cactus gegants  :)



TOUR LAGUNAS ESCONDIDAS DE BALTINACHE
Ja amb el banyador eixut després del bany matutí als guèisers (l'Anna els deixa estesos al capó de la 'furgo' mentre fem el mini-trekking dels cactus), toca el tour de tarda a les Lagunas escondidas de Baltinache. Aquest tour permet combinar banyet i turisme ja que està permès banyar-se a dues de les set llacunes, la primera i l'última, i veure les demés en el preciós recorregut entre aquestes dues, recorregut en el que reflexionem sobre lo preciosa que pot ser la sal. Les crostes que forma resulten encisadores!


L'aigua és saladíssima, podent flotar-hi com vam fer al Mar Mort. La temperatura era bastant freda (no és aigua termal) però menys del que imaginàvem, ideal per reduir la forta calorada de la tarda. Banyant-nos en aquest paradís de sal es fa realment difícil pensar que estem en ple desert d'Atacama!


Després del bany (i d'una dutxa per treure la sal), el tour acaba gaudint de la posta de sol amb un Pisco Sour.



TOUR LAGUNAS ALTIPLÁNICAS
Aquest tour (que inclou la zona Piedras Rojas des d'un mirador) està considerat de dia sencer i arriba fins a 4.600m. En ell s'aprofita per veure fins a cinc llacs ben diferents.

Ens recullen de matinada amb la intenció d'estar a primera hora del matí a la Laguna Tuyajto o Tuyasto (però la furgoneta es va espatllar i tot es va anar endarrerint perquè vam haver d'esperar-ne una altra, sort que avui no tenim cap tour de tarda en ser aquest més llarg!!). Tuyajto és un llac molt fotogènic i poc visitat per la majoria de tours, en el que aprofitem per esmorzar.  Després, al salar El Laco veiem els primers flamencs del viatge. Cristóbal, un jove guia argentí, ens explica les diferències visibles entre les tres espècies que s'hi poden veure: flamenc andí, flamenc xilè i flamenc de James.


Enmig de paisatges meravellosos, d'aquells en que cada moment pararíem a immortalitzar si anéssim amb cotxe i no amb tour,  trobem el Salar de Talar o Aguas Calientes, una laguna simplement espectacular, la bellesa i la diversitat de colors de la qual resulta gairebé inimaginable. Sens dubte, aquesta és la millor zona del dia.


Popularment s'anomena Piedras Rojas per les pedres que hi ha en algun tram de la riba. És una autèntica llàstima que ara no es pugui accedir a la vora i gaudir de les pedres (a un turista brasiler no se li va acudir res millor que fer-hi un grafiti i en conseqüència n'han prohibit l'entrada) ja que ens hagués encantat veure-ho més a prop.


Les llacunes Miscanti i Miñiques prenen el nom dels volcans que les presideixen. Aquestes són d'aigua dolça i estan connectades per sota (de fet, antigament eren una única llacuna). Són un habitat perfecte per la focha cornuda, una au andina que vam veure més d'aprop al Bofedal de Putana.


Després de dinar a Socoaire, de tornada fem parada al Tròpic de Capricorn, la línia imaginària paral·lela a l'Equador que divideix l'hemisferi sud. Allà, el guia va fer un curt repàs de geografia terrestre i va subratllar que ambdós tròpics, Càncer i Capricorn, concentren la major part de deserts del planeta, per exemple els d'Atacama o Kalahari (Namibia, Botsuana i part de Sudàfrica) al del Capricorn,   o  Sahara, Arizona, Mongolia, Gobi... al nord.


Malgrat ha estat un tour genial i el Salar de Piedras Rojas és imperdible, aquest és potser el tour que descartaríem si tinguéssim un dia menys, ja que és força similar al primer dia del tour de salar d'Uyuni: diverses llacunes, flamencs, una llacuna acolorida...



TOUR SALAR DE UYUNI  (tour 4d/3n)
El salar d'Uyuni era un dels 'imprescindibles viatgers' que volíem poder assaborir algun dia (especialment després d'haver creuat a Bolivia des de Perú per anar a l'Illa del Sol, al llac Titicaca, i deixant llavors aquest highlight pendent). El salar està a una plana boliviana a 3.600m d'altitud i, amb més de 12.000km2, és el salar més gran del món.   Però no serà fins al tercer dia d'aquest tour de tres dies i mig (que arriba fins gairebé als 5.000m) que estarem a l'esperat salar, de camí hi ha molt per veure!!! 

El primer dia de ruta primer cal fer els tràmits fronterers de sortida i entrada (sobta molt comprovar que en l'entrada a Bolívia no et miren ni la motxilla). Ja a Bolívia, en plena Reserva de Fauna Andina Eduardo Avaroa, comencem visitant un parell de llacunes: la Laguna Blanca i, gairebé a tocar, la Laguna Verde. Aquesta última, més petita, té arsènic, mineral que li dóna la tonalitat verdosa i impossibilita la vida animal.  Seguim pel 'desierto' de Salvador Dalí  i fem parada per banyar-nos a les aigües termals de les Termas de Polques. La temperatura és ideal, l'aigua ronda els 35° i les vistes són una autèntica passada.


Després de dinar toca veure dos llocs molt especials. El primer, Sol de Mañana, un camp de guèisers situat a 4.800m d'altura. En comparació amb els Geisers del Tatio no té tantes fumaroles però té molta activitat ebulliciosa arran de terra, molt visible en fang bullent. Ens va encantar!


L'altra gran parada de la tarda és la Laguna Colorada. Els seus colors ens van deixar sense paraules, i a més té l'alicient afegit de tenir una gran quantitat de flamencs a tocar. Ens hauríem estat hores gaudint d'aquest paisatge.



El segon dia veiem diversos llocs rocosos que formen part de l'àrea coneguda com Valle de las Rocas, i que ens van agradar molt. Per exemple ens aturem a la Copa del mundo...


... al Camello ...


... i a Italia perdida. 


Breu parada a la Laguna Vinto aprofitant que està pleníssima de llames...


I després fem un mini-trekking fins a la laguna Catal, situada entre roques.


Finalment, una última parada abans de dinar, amb més roques prop del poble Alota.


Entre camps de quinoa recent collida, la tarda seguim pujant cap al nord. Només fem alguna parada breu, per exemple a Julaca, i arribem al nostre hotel de sal, ja prop del salar, poc abans de la posta de sol.



El tercer dia ens llevem ben d'hora per gaudir de la sortida del sol al Salar d'Uyuni. És encara negra nit quan comencem a recórrer la gran extensió del salar, però a mesura que la foscor va minorant comencem a apreciar el reflex que hi ha en aquesta part del salar, encara amb aigua després de les pluges de l'estiu (en breu quedarà sec del tot, així que hem tingut mooolta sort de poder estar-hi ara). En cert moment parem per gaudir del despuntar del dia. Aquest és sens dubte un moment preciós, i tot plegat, un somni complert.


Esmorzem als peus de l'illa Incahuasi, una de les tres illes del salar, i després la recorrem a peuDes de dalt la visió d'aquest mar de sal entre cactus gegants resulta meravellosa. Realment hem tingut sort de poder veure la part 'mullada' però també que la zona de l'illa estigui seca (en època de pluges s'inunda i no s' hi pot accedir).


De nou al 4x4, fem parades a diversos llocs de la part seca.
Primer per veure uns petits forats naturals on veure sal cristalitzada ...


... seguidament per fer fotos divertides aprofitant la perspectiva ...


... per veure els hexàgons (es fan cada vegada més evidents com més sec està el salar) ...


... i posteriorment a la zona de l'Hotel de sal (el primer allotjament del món fet amb sal), on també hi ha el monument a les Nacions, amb multitud de banderes, i el monument al Dakar, per commemorar que el 2014 el salar estava sec al gener i la cursa va poder travessar-lo (els altres anys no hi ha més remei que rodejar-lo).


Finalment, ja gairebé a la sortida del salar, ens aturem a los Ojos del Salar.


Breu parada a Colchani i després anem al cementiri de trens d'Uyuni.



A mitja tarda, a Uyuni ciutat, ens despedim de Bernardo, el nostre conductor i guia, i dels nostres companys de ruta, quatre joves xinesos que viuen a USA i Londres que continuaran cap al Perú, i comencem el retorn cap a SPA, on arribem (després de parar a dormir al mateix poble que el primer dia) l'endemà cap a les 11 del matí.



BICICLETA A CATARPE: QUEBRADA DEL DIABLO
De nou a San Pedro, l'última tarda aprofitem per llogar bicicleta i anar a Catarpe, una zona que forma part de la Cordillera de la Sal, amb formacions d'argila i guix. Passem de llarg la Pukara de Quito (que amb més temps hauríem visitat) i un cop a Catarpe primer anem a la Quebrada del Diablo, que té la particularitat que pots ciclar enmig de les formacions argiloses i arribar (en l'últim tram només a peu) fins a un mirador amb molt bones vistes. Llàstima que el sol ens quedava de cara.


Després seguim fins a Toconao, les restes d'un poblat indígena. Allà decidim no seguir fins a l'ermita de Catarpe sinó desfer part del camí i desviar-nos tot seguint les indicacions "Túnel". La pujada amb bicicleta es fa molt dura per l'Anna (que ciclar no està precisament entre les seves passions) però les esplèndides vistes just abans de creuar el túnel (ara amb el sol d'esquena) i la posta de sol ho compensen tot!


Després de la posta, ràpid retorn cap a San Pedro, on arribem que ja és ben fosc!!!



TOUR ASTRONÒMIC
El cel d'Atacama està considerat un dels més nítids del món i resulta ideal per a la contemplació dels astres, tant a ull nu com amb telescopi. La poca contaminació lumínica, l'alçada relativament elevada, la gran quantitat de dies sense cap núvol i la baixíssima humitat (ronda el 17%)  generen unes condicions tan bones que inclús potentíssimes empreses especialitzades com ALMA tenen la seva base aquí.

El tour astronòmic consta de dues parts. Primer l'observació a ull nu, en que amb l'ús d'un raig làser verd ens van mostrar diverses estrelles i constel·lacions. Vam aprendre que Alfa Centauri i Beta Centauri, dues estrelles molt brillants, serveixen de referència per trobar la constel·lació Cruz del Sur; i un cop trobada s'ha de comptar 4,5 cops la part llarga cap avall per tal de trobar el sud cardinal. O també vam aprendre que Cirius, només visible a l'hemisferi sud, és l'estrella més brillant (més que la Polar). La segona part consistia en l'observació a través de telescopi. Amb cinc telescopis de diferents tipus vam poder fer 10 visionats (dues rondes) de diversos astres que els experts consideraven interessants. Per exemple vam veure estrelles dobles, grups d'estrelles joves i de velles, nuvoloses o estrelles soles, com l'estrella sud de la Cruz del Sur o la brillant Cirius. El millor de tot, però, va ser poder veure el planeta Júpiter i tres de les seves llunes a 650 augments.

Evidentment vam desestimar fer ús de la nostra càmera i vam dedicar-nos a gaudir de la nit estrellada, la última ja en terres atacamenyes,  així que només tenim la foto grupal  (nota per al record: Júpiter sobre els nostres caps).




Sens dubte, aquest ha estat un viatge TOP a nivell de paisatges i natura ja que molts dels llocs que hem vist ens han semblat realment espectaculars: Salar de Uyuni, Geisers del Tatio, Geisers Sol de Mañana, Valle de la Luna, Salar del Tara, Laguna Colorada...  La setmana llarga que hem passat a Chile i Bolívia ens ha permès recordar fauna vista al Perú, per exemple les salvatges vincunyes, que poden trobar-se a qualsevol lloc a partir dels 3.200m, o diversos ramats de llames pasturant prop de llocs amb aigua. El guanaco, similar a la vicunya però de cara negra, és més difícil de veure a Atacama ja que només es troba fins als 3.000m, però vam veure'n un de camí a l'Arcoiris. Diverses vegades hem vist estruços salvatges (també anomenats ñandú o suri), així com també tres vizcacha, una espècie rara de conill salvatge de cua enrotllable.




L'itinerari en detall ha estat:

Dia0. Treballem fins les 15.30. Vol BCN-MAD. Vol MAD-SCL. Nit en ruta.
Dia1. Arribada a Santiago de Chile. Bus a parada Los Héroes. Visita del centre de Santiago (palacio de la moneda, plaza, Plaza de Armas, mercado central, mercat vega central) cerro Santa Lucía, barrio Lastarria, parque forestal, barrio Bellavista (grafitis, La chascona, patio Bellavista). Nit a Santiago de Chile
Dia2. Taxi a Terminal Alameda i bus a aeroport. Vol SCL-Calama. Transfer a San Pedro de Atacama (SPA). Tarda de turisme pel poble i d'informació a diverses agències + negociació de preu +  contractació de tots els tours. Nit a SPA
Dia3. Tour Valle del Arcoiris + Tour Valle de la Luna. Nit a SPA
Dia4. Tour Geisers del Tatio + Tour Lagunas escondidas de Baltinache. Nit a SPA
Dia5. Tour Lagunas altiplánicas. Nit a SPA
Dia6. Tour Salar de Uyuni, primer dia.
Tràmits fronterers, Reserva de fauna andina Eduardo Avaroa (Laguna Blanca, Laguna Verde, Desierto de Salvador Dalí, termas de Polques), gueisers Sol de Mañana, Laguna Colorada. Nit a Villamar
Dia7. Tour Salar de Uyuni, segon dia.
Valle de rocas, Copa del Mundo, Camello, Italia Perdida, Laguna Vinto, Laguna Catal, Julaca. Nit a Puerto Chuvica, en un 'hotel' de sal
Dia8. Tour Salar de Uyuni, tercer dia.
Salar de Uyuni: sortida del sol a la zona humida, illa Incahuasi, parades diverses a la zona seca del salar, zona hotel de Sal, monument a les nacions i monument al Dakar, ojos de sal. Colchani. Cementiri de trens d'Uyuni. Tarda de trajecte a Villamar. Nit a Villamar
Dia9. Retorn a SPA. Lloguer de bicicletes i ruta a Catarpe i Quebrada del diablo. Nit a SPA
Dia10. Transfer a Calama. Vol Calama-SCL. Bus a Santiago. Visita barrio Brasil, centre i Cerro San Cristóbal. Metro a Los Heroes i Bus a l'aeroport. Vol SCL-MAD. Nit en ruta
Dia11. Arribada a Madrid. Vol MAD-BCN

Malgrat els pocs dies que teníem, creiem que la zona del desert d'Atacama i la del salar d'Uyuni han quedat molt ben cobertes turísticament parlant (amb algun dia més haguéssim contemplat fer l'ascensió a algun volcà proper, com el Lascar (5592m) o el Licancabur (5960m), aprofitant l'aclimatació a l'alçada després de tota una setmana a cotes altes i com ja vam fer al Perú amb el volcà Misti).   No obstant això, el que està molt, molt clar és que tard o d'hora tornarem a Chile per veure'n el sud (Patagonia, PN Torres del Paine, zona dels llacs...) tot combinant-lo amb el sud d'Argentina,  i també per volar a l'illa de Pasqua, sens dubte dos somnis més a complir algun dia.




Informació útil. Preus per persona aconseguits als tours:
   Arcoiris, Luna, Tatio, Piedras rojas  = 93000   /   Salar de Uyuni = 125000   /   Astronòmic = 16000