28 d’agost de 2020

Pueblo viejo de Belchite

La guerra civil espanyola és una de les etapes més cruentes de la història dels últims 100 anys i va afectar a moltíssima població civil innocent, que es va veure atrapada enmig de les batalles d'un i altre bàndol. A la majoria de pobles i ciutats, però, els desperfectes materials es van anar arreglant i actualment, passats més de 80 anys, sovint es fa difícil trobar restes o evidències més enllà d'alguns forats de bala com els de la plaça St Felip Neri a Barcelona, algun refugi antiaeri o trinxeres repartides pel territori.

Per contra, BELCHITE, a uns 40 quilòmetres al sud de Zaragoza, ens mostra en el seu Pueblo Viejo com va quedar la població...  ja que el nou poble es va construir de zero a les afores.


La visita, guiada per una belchitana, es fa pels carrers, places i esglésies del que havia estat un poble de més de tres-mil habitants però que durant dues setmanes de l'estiu del 37 va viure una de les batalles més sanguinàries, que va deixar més de cinc-mil morts entre civils i els dos bàndols. Veure com va quedar tot et transporta a intentar imaginar-te com devien patir els seus habitants per la seva integritat i la dels seus (i els de tot arreu, tan llavors com en les guerres actuals), sens dubte una sensació molt trista.

L'esgésia San Martín de Tours era la parròquia principal de Belchite. El seu orígen data del s.XV i inicialment d'estil mudèjar, tot i que posteriorment s'havia reformat en diverses ocasions. Malgrat l'estat en que es troba actualment, amb tot el sostre principal destrossat, devia ser molt bonica a jutjar del sostre barroc i cúpula (foradada per les bombes) que queden dempeus.

Al llarg del recorregut, la guia ens explica objectivament la història de Belchite i a la vegada transmet amb molt d'afecte algunes vivències personals del seus familiars més directes (àvia, pares, tieta), que fa la visita més emotiva encara.   Passem per alguna antiga plaça, per exemple la que albergava la torre del rellotge (el qual actualment està a Belchite Nuevo) i fem rumb, entre més explicacions, cap a l'església de San Agustín. La façana està restaurada, però el campanar ha perdurat gairebé intacte, segurament gràcies a que té clavat un obús que no va explotar, i no ha estat restaurat.


Belchite, a Zaragoza, i CORBERA D'EBRE, a Tarragona (que vam visitar fa uns anys i que també val molt la pena veure), són mostres molt evidents de la cruesa en que pot arribar la humanitat. Val la pena anar-hi i reflexionar una estona.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada