28 de febrer del 2014

Costa Rica i sud de Nicaragua

Costa Rica és un país tropical que, tot i les seves reduïdes dimensions, alberga una diversitat de fauna més gran que tot Europa i Estats Units junts. Aproximadament un 25% del seu territori correspon a parcs nacionals, així que el verd és el gran protagonista. La seva veïna Nicaragua, on malauradament només hem estat 5 dies, la complementa amb ciutats colonials i paisatges més rurals. Ens va encantar veure i viure el contrast entre els dos països.

Arribem via Managua però de seguida posem rumb a Granada, una ciutat colonial que ens va agradar molt. Té diverses esglésies, com la de Guadalupe o la de la Merced, però la que més destaca és la catedral, groga. Aquesta bonica ciutat es troba a tocar del llac Nicaragua (les 'Isletas' són molt recomanables!) i a la falda del volcà Mombacho. Genials els carrerons de colors!


Des de Granada anem fins al PN Volcán Masaya, un parc nacional format pels cràters de dos volcans: Masaya i Nindirí. El Masaya està adormit, però el cràter Santiago del Nindirí treu gasos de forma contínua i no recomanen estar-hi a prop gaire més de 5 minuts.


Un dels llocs que més ens va agradar de tot el viatge és l'illa Ometepe, potser per la calma que s'hi respira, o pel seu encant rural, o potser perquè vam llogar-hi una moto i vam gaudir-la 'a tope'...
El cas és que només vam estar dos dies en aquesta illa en forma de 8 (pels volcans Concepción i Maderas) però ens hi haguéssim quedat més! El primer dia el dediquem a veure diversos racons, com Ojo de Agua, platja Santo Domingo, Charco Verde o Punta Jesús María...


... i el segon pugem el volcà Maderas. És el més baix dels dos i en principi el més fàcil de pujar, tot i que no tenim gaire clar si corroborar-ho: la pujada va ser un 'sinfin' de fang i més fang (impossible imaginar com deu ser en època de pluges) que et fa posar en dubte si les "vistes" a la llacuna del cràter realment compensen les sis hores d'enfangada que vam patir!


Per Nicaragua ens hem mogut amb bus, com vam fer al Perú, tot gaudint de les cares de felicitat de molts Nica's. Els busos han estat tota una experiència: amb els 'colectivos' a petar (allà on n'hi seuen dos, n'hi caben tres) i amb gent dreta, encara hi ha espai per venedors de tot tipus!


Ja a Costa Rica, lloguem cotxe i comencem visitant diversos llocs de la costa del Pacífic. El primer, al mig de la península de Nicoya, és Ostional, una platja 'miracle' que cada nit rep alguna tortuga amb ganes de pondre-hi ous. Malgrat no ser temporada de desove ni encertar el dia de la 'arribada' (ha de ser quart menguant i nosaltres havíem llegit lluna plena), veiem una LORA d'uns 65 centímetres intentant pondre ous!! És espectacular veure com fa el forat a la sorra amb les aletes i com d'enlaire llença l'arena amb aquest propòsit; cosa que compensa amb escreix la carretera infame que s'ha de seguir per arribar-hi, creuament de riu inclòs (de nou sort que és època seca), el fet de passar la nit en guàrdia esperant primer que la marea pugi i que hi hagi sort després, i de no poder-li fer fotos amb flaix per no molestar-la  -ni sense, perquè la càmera no distingia res-.

A la Reserva Nacional Hacienda Barú vam començar a flipar amb la vegetació (especialment amb les lianes enroscades i diverses varietats d'arbres que desconeixíem, com el punxegut 'pochote') i amb el descobriment de diversos animalons. La reserva té un mirador per veure aus i cap al tard vam anar-hi per veure'n. Allà, els monos cara blanca ens van dedicar una bona sèrie de salts!


El PN Manuel Antonio és imprescindible: senders amb molta vegetació a tocar de la platja i el lloc on els monos cara blanca i els mapatxes s'atansen als turistes per robar-los el menjar!


Al PN Carara, que en llengua indígena significa "riu de llargandaixos", cal anar-hi aviat per veure el guacamai vermell. És època de nidació i al punt d'informació ens marquen al mapa la situació de tres arbres amb forats. Vam tenir 'sort' i en vam veure en dos dels tres, però molt llunyans. A Carara es troben el bosc sec tropical (del nord) i el molt humit (del sud) i per això té vegetació d'ambdós ecosistemes. El bosc ens va agradar molt però els lloros tant llunyans no gaire, així que anem a la platja de Tárcoles perquè acostumen a posar-se als ametllers d'allà. Allà perfecte!


Deixant enrere el Pacífic, ens endinsem a l'interior de l'illa per anar cap a la zona del volcà Arenal passant per la bonica carretera que passa per Zarcero. Un cop allà hi destinem un parell de dies, tot visitant l'Ecocentro Danaus (tant de dia com de nit) i la cascada La Fortuna, que cau uns 70 metres. I també per pujar al volcà Cerro Chato (germà petit de l'imponent Volcà Arenal, amb llacuna al cràter i novament més fang, per variar!!) i per vorejar la llacuna Arenal.


L'últim destí abans de tornar el cotxe a Liberia va ser el PN Volcán Tenorio, on surt una excursió molt recomanable pels voltants del Río Celeste. Si el color del riu ja impressiona per si sol, veure els Teñideros, el punt just on el riu canvia de color i es converteix en "celeste", és espectacular.


Tot i no ser temporada de tortugues, a Tortuguero s'hi ha d'anar igualment. Només el trajecte amb barca per arribar-hi ja val molt la pena. Un cop allà, veure una BAULA deu ser espectacular, però com que no és l'època ens conformem amb el genial tour amb canoa pels canals estrets del PN Tortuguero de bon matí. Després d'una bona estona de relax a la piscina de l'hostal la resta del matí, a la tarda visitem el poble -banyat per un cantó pel canal i per l'altre pel Carib- i caminem pel sender del PN; un noi ens va explicar un camí secret que va ser genial per veure més monos!


També a la costa caribenya anem a Puerto Viejo, un poble on qui no va amb una taula de surf sota el braç va amb una bici sota el cul. Té el seu encant però s'està tornant massa turístic (inclús ens va costar molt trobar allotjament i no vam poder ni llogar bicis una tarda per anar a Manzanillo i Uva). El PN Cahuita, amb platges boniques i molt verges (i serps!), queda a un curt trajecte amb bus. I les idíl·liques Bocas de Toro (a Panamà) estan a un pas, però no som de platja i no hi nem!


L'últim dia ens queda el temps just per visitar un dels dos volcans propers a San José: Irazú o Poás. Ens decidim per l'Irazú, el més alt del país, simplement perquè els horaris de tornada del bus són abans i podrem anar a l'aeroport amb una mica més de temps. Sense saber-ho vam elegir bé: el dia abans (25/2/14) el Poás va tenir una forta explosió i van restringir-ne l'accés.


I cap a Miami, on ens esperen 20 h d'escala (és el que té creuar el 'xarcu' per menys de 400€ pp), que passem dormint en el millor hotel del viatge i fonent la targeta de crèdit en un Outlet   : )

La diversitat de fauna que hem vist al país del Pura Vida ha estat realment brutal:
-MAMÍFERS:  Monos cara blanca, monos aulladors, peresosos de tres i de dos dits, mapatxes, coatís, esquirols, rat-penats de nas llarg, aguti centreamericà, una llúdriga...


-AUS:  au bec-cullera, tucans (de bec castany i aracaris), jacana, lloros (guacamai vermell i lloro verd), garsa tigre, colibrís... Escoltar el cant de les aus en plena selva resulta tota una experiència!


-RÈPTILS:  una tortuga lora, cocodrils, caimans, serps oropel (verinoses), diverses iguanes, basiliscs esmeralda, llangardaixos jesucrist, ameives...


-AMFIBIS, INSECTES i altres:  la granota verda d'ulls vermells (també anomenada la 'r'ana de Costa 'R'ica), la vermella o blue jeans (verinosa), de vidre, de pluja, ratllada... papallona morfo, papallona mussol o caligo, insecte pal, aranyes, crancs, ermitans...


L'itinerari en detall és: 
Dia 1. Vols Barcelona-Miami i Miami-Managua. Nit a Managua
Dia 2. Bus Managua-Granada i visita de la ciutat.  Nit a Granada
Dia 3.  PN Volcán Masaya, mercat d'artesania de Masaya i Laguna d'Apoyo. Nit a Granada
Dia 4.  Bus, taxi i ferry a Ometepe. Lloguer moto i visita Ojo de Agua, playa Santo Domingo, Charco Verde, punta Jesús María. Nit a Moyagalpa
Dia 5.  Excursió al volcà Maderas des de Finca Magdalena. Nit a Moyagalpa
Dia 6. Ferry i busos a Liberia (CR). Lloguer cotxe i conducció a Ostional. Acampada a Ostional
Dia 7.  Tirada llarga de cotxe fins a Quepos. Parada al riu Tárcoles (cocodrils). Nit a Quepos.
Dia 8.  Reserva Nacional Hacienda Barú. Nit a Quepos.
Dia 9.  PN Manuel Antonio. Nit a Jacó
Dia 10.  PN Carara i platja de Tárcoles. Continuació a La Fortuna via San Ramón, Zarcero i Ciudad Quesada. Nit a La Fortuna
Dia 11.  Ecocentro Danaus (visita diürna), cascada La Fortuna i Ecocentro Danaus (visita nocturna). Nit a La Fortuna
Dia 12.  Excursió al volcà Cerro Chato, vistes al volcà Arenal i laguna Arenal. Acampada lliure a la riba del llac, a Nuevo Arenal. 
Dia 13.  PN Volcán Tenorio i retorn del cotxe a Liberia. Bus Liberia-San José. Nit a San José
Dia 14.  Busos i barca a Tortuguero i visita del poble. Nit a Tortuguero
Dia 15.  Tour amb Canoa pels canals del PN Tortuguero, relax a la piscina i sender del PN. Nit a Tortuguero
Dia 16.  Barca i busos a Puerto Viejo. Nit a Puerto Viejo
Dia 17.  PN Cahuita i tarda de relax. Nit a Puerto Viejo
Dia 18.  Busos a San José. Visita de la capital durant la tarda. Nit a San José
Dia 19. Bus a PN Volcán Irazú. Retorn a San José i vol San José-Miami. Nit a Miami
Dia 20. Festival d'outlet, al Dolphin Mall. Vol Miami-Barcelona. Nit a bord
Dia 21. Arribada a Bcn

Si haguéssim tingut més dies segurament els haguéssim invertit en veure la ciutat colonial de León i a ampliar l'estada a Ometepe, tots dos a Nicaragua. A Costa Rica també han quedat llocs pendents (Rincón de la Vieja, Monteverde, volcà Poás, la vall d'Orosi, Corcovado, més platges de Nicoya...) però no es pot tenir tot!  Realment ha estat una molt bona i complerta lluna de mel   : )

2 comentaris:

  1. Fabulous photographs - I want to go there! Petons,
    Karen.

    ResponElimina
  2. Thanks Karen!! Have you seen our last trip to Marroc?
    The landscapes there are very nice too!

    See you!
    Roger

    ResponElimina