Entorn rural i natural de Vilafranca del Penedès

Visitar Vilafranca del Penedès és descobrir el seu important patrimoni històric, gaudir fent enoturisme i disfrutar d'esdeveniments intangibles (com viure la festa major "més típica" o vibrar amb els millors castells en una de les places més castelleres).  No obstant, ubicada al cor del Penedès i envoltada de vinyes, Vilafranca està molt lligada al seu entorn més proper, el qual mereix també una ullada.

Aprofitem el temps de (des)confinament per (re)descobrir paisatges del terme municipal de Vilafranca, paisatges que sens dubte complementen l'oferta turística urbana i cultural de la ciutat. Totes les fotos s'han fet durant els 10 últims dies de maig, moment en que les vinyes i els camps de cereal estan espectaculars.

Vinyes prop de la muntanya de Sant Pau

Per a la majoria dels vilafranquins i vilafranquines, la muntanya de Sant Pau és segurament el lloc perfecte per on passejar i desconnectar en un entorn rural ben proper. Aquest petit turó queda uns dos quilòmetres al nord de la població i, un cop s'hi arriba, resulta un balcó perfecte a la ciutat (i un dels cinc punts Miravinya que hi ha repartits per l'Alt Penedès). De camí, el passeig entre vinyes és ben agradable. 

Vinyes verdes vora el mar (de ceps)

Tot passejant entre un mar de ceps i el següent es poden apreciar les diferències entre vinyes: la vinya tradicional, amb ceps separats (alguns amb formes ben capritxoses)  que en temps de collita cal collir a mà, i la vinya emparrada, de ceps gairebé idèntics tots lligats entre ells amb filferro per poder ser collits de forma automatitzada. Les vinyes no llaurades són ben fotogèniques :)

La vinya pintada

Ben a prop de la Granada trobem la que probablement és la vinya més coneguda del terme de Vilafranca, la Vinya Pintada. Fa uns quinze anys un artista va pintar els més de 800 pals que suporten aquesta vinya emparrada i tot i que actualment els colors no són tan vius com fa uns anys, anar-hi ens permet obtenir imatges ben curioses i diferents. A més, val la pena arribar-nos-hi per camins que, en algun moment, ofereixen vistes a Montserrat.

Riera de Llitrà

Entrant des de Pacs, la riera de Llitrà discorre 3.4km pel terme de Vilafranca en busca del riu Foix, on desemboca. És una llàstima que només es pugui resseguir algun tram i no en la seva totalitat, però malgrat això permet gaudir de racons interessants, amb vegetació riberenca frondosa que aporta diversitat entre la monotonia de les vinyes. 

La Serreta

Al sud de Vilafranca, limitant amb el municipi d'Olèrdola hi ha la zona coneguda com la Serreta. Allà trobem alguna masia, vinyes, petits boscos, una antiga pedrera força bonica i l'imponent pi de la serreta, el nostre descobriment post-confinament.

Camps de cereal

No tot als voltants de Vilafranca és conreu de vinya. De fet, sense apenes sortir del tram urbanitzat, per exemple al camí fariner, podem trobar-nos cultius de blat i ordi que al maig, a falta encara d'unes setmanes per a la sega, estan espectaculars.

A algun lloc vam llegir la cita  "si realment estimes la natura trobaràs la bellesa a tot arreu".

I sens dubte,  al costat de casa també.

Aitona en flor

Molts turistes aprofiten l'abril per visitar Japó i fan coincidir així el viatge amb el Sakura, l'espectacle dels cirerers florits. I és que veure alguns dels must-see japonesos envoltats de flors roses deu ser una passada.  Però no cal anar gaire lluny per veure fruiters florits:  a Catalunya tenim AITONA, un poble del Segrià on cada març multitud de presseguers esclaten i ofereixen paisatges meravellosos. 

A Aitona (i poblacions properes com Seròs, Soses, Torres de Segre o la Granja d'Escarp) cada març es pot gaudir de la floració tot fent alguna de les moltes activitats que proposa Fruiturisme Aitona:  visites en autobús i passejos pels camps guiats per productors locals, lloguer de bicicletes, dos itineraris senyalitzats per fer a peu (la Ruta de l'arbre fuiter, de 5.7km, i la Ruta de Serrabrisa, de 4.5km), gaudir de bones vistes des de miradors com l'ermita Sant Joan de Carratalà o el poblat de Genó...  Infinitat d'opcions!

Nosaltres preferim anar al nostre aire i fer excursió pel nostre compte. N'escollim una força llarga (21km) però amb poc desnivell  el punt d'inici de la qual és el pont sobre el Segre que està al sud d'Aitona.  Comencem entre camps, a estones pel lateral, a estones per pista asfaltada i anem a trobar el canal de Seròs i algun tram de bosc proper. Passem molt a prop del poblat Genó, un jaciment arqueològic de finals de l'edat de bronze situat dalt d'un turó. No obstant, no hi pugem malgrat sabem que deu tenir encara millors vistes elevades a les que hem tingut des del canal.

Seguim avançant, internant-nos a alguns camps i gaudint molt del paisatge. És curiós veure com alguns fruiters estan més avançats i per tant tenen ja bastants brots verds i poca flor. Ens va encantar especialment caminar entre les rengles perfectes i paral·leles d'una bona colla de fruiters.

Estem tan encantats amb el paisatge que gairebé sense adonar-nos-en arribem al punt més concorregut de la floració a Aitona: una llarga carretera amb fruiters florits a banda i banda, donant ben bé la impressió d'un mar rosa. Aquest lloc es va fer encara més conegut en aparèixer en una de les primeres i en una de les últimes imatges de la pel·lícula Segon Origen, de Carles Porta, en la que la protagonista recorre la carretera amb moto.

Ens hi estem una bona estona i després seguim la nostra caminada, trobant una zona amb pomeres florides que donen una imatge ben diferent al que hem vist fins ara.

Quan arribem a Utxesa recorrem una part del pantà d'Utxesa o pantà de Secà, el qual té la particularitat de ser l'únic pantà que prové no d'un riu sinó d'un canal. Només voregem la part més sud (un pont permet travessar la llenca sud i arribar a la zona de la Fusteria, amb lloc per aparcar, zona de pic-nic i petites preses en forma de ziga-zaga ben curioses).

Poc abans d'arribar al pont trobem una bona colla de fruiters ben florits. Desconeixem de quin tipus són (préssecs?, peres?, nectarines?, 'paraguaios'?) o de quina varietat, però de tots els arbres que hem vist són els que amb diferència tenen un color més pujat i bonic. De fet, és ben curiós veure les lleugeres variants de colors i tons de rosa diferents entre un tipus de fruiter i un altre.

Prop de l'àrea d'aparcament del pantà trobem el camí que retorna novament cap a Aitona, evidentment enmig de més fruiters i bons paisatges.

Arribem al cotxe súper contents de l'excursió i dels paisatges que, per fi, hem vist (feia almenys dos anys que volíem anar-hi però per alguna raó o altra cap març havíem pogut).  Com que estem força cansats decidim no pujar a l'ermita Sant Joan de Carratalà però sí que anem un moment al pavelló d'Aitona, on hi ha informació i la fira d'agroturisme de Fruiturisme.

NOTA:  El moment de floració és diferent cada any perquè depèn de la climatologia de les setmanes anteriors i de cada tipus d'arbre. Val la pena estar atents a les notícies o al Temps, als hashtags d'instagram i/o preguntar al telèfon Fruiturisme Aitona per tal d'intentar escollir un bon dia.  Pel 2020 el 8 de març va ser perfecte (i més encara si tenim en compte que va coincidir amb l'últim cap de setmana abans del forçós confinament de diverses setmanes degut a la pandèmia provocada pel Covid-19).