Perú

Perú combina perfectament gran diversitat de paisatges i restes arqueològiques que et deixen sense alè. Hem estat tres setmanes pel sud del país, anant des de la costa fins a la jungla tot passant pel desert, per un dels canons més profunds del planeta, per la serralada dels Andes (amb volcans que freguen els 6000 m d'alçada) i pel llac navegable situat a més alçada. La rematada final: arribar al Macchu Picchu després d'un trekking de 4 dies.  Què més es pot demanar?

Comencem i acabem el viatge a la capital, Lima, immensa ciutat a la qual només destinem unes sis hores, visitant el centre i el barri benestant de Miraflores.

De seguida baixem cap a Paracas, on veiem la reserva natural del mateix nom i les illes Ballestas. Tots dos llocs ens van semblar espectaculars, un pels colors dels seus paisatges, i l'altre per la diversitat de fauna (dofins, pingüins de Humbolt, pelicans peruans, lleons marins...)

Faltava descarregar adrenalina: a tope pel desert de Huacachina amb buggies i taules de surf!!!

A Nasca cal sobrevolar les misterioses línies de Nasca, de més de 2000 anys d'antiguitat i de les quals encara no se sap per què van ser fetes;  i veure els curiosos aqüeductes de Cantalloc.

Arequipa, coneguda com la ciutat blanca, ens va agradar força. Té racons molt bonics i se situa als peus del volcà Misti, de 5825m d'alçada i al qual pugem (veure entrada a part: Misti).

El canó del Colca també ens va agradar molt, especialment per les terrasses agrícoles de la vall i perquè vam poder veure cóndors sobrevolant-lo.   El trajecte Arequipa-Colca passa per la maquíssima reserva natural d'Aguada Blanca, plena de vicunyes, alpaques i llames!

Un altre paisatge típic és el del llac Titicaca, compartit entre Perú i Bolívia. Primer visitem les Uros, les famoses illes flotants de totora,  i després anem fins a l'Illa del Sol, a BOLÍVIA, i fem un mini trekking del nord al sud d'aquesta, seguint un camí empedrat amb vistes espectaculars.

Cusco, l'antiga capital inca en forma de Puma, té un centre històric força bonic, amb una immensa plaça d'armes porticada  i amb les restes del Qorikancha en l'actual convent de Santo Domingo.

A tocar de la ciutat trobem quatre jaciments inques: Tambo Machay, Puka Pukara, Qenko i Sacsayhuaman. Aquest últim és sens dubte el més espectacular, amb pedres immenses col·locades en zig-zag tot simbolitzant les dents del Puma. Impressionant!

Prop de Cusco hi ha el maquíssim Valle Sagrado. Li dediquem dos dies, visitant primer les restes de Pisac i Ollantaytambo; i després els laboratoris agrícoles de Moray i les salines de Maras.  Brutal!

L'esperat camí inca també ens ha encantat. Els seus 44 km de recorregut, gairebé sempre empedrat i ple d'escales, permeten gaudir de paisatges com l'alta muntanya o la jungla.

El punt final del camí inca  i del viatge  és l'espectacular complex arqueològic del Macchu Picchu, que aquest any en compleix 100 del seu descobriment per part de Hiram Bingham.  L'adjectiu més idoni?   
    M E R A V E L L Ó S ?   H I P N Ò T I C ?   I R R E P E T I B L E ?   I N C O M P A R A B L E ?

També hem disfrutat menjant: plats típics com rocoto relleno, palta, pastel de papas, cebiche, lomo saltado, arroz chaufa, cuy (això només el Roger!), carn d'alpaca, gran varietat de sopes (criolla, de choclo, de quinua...), queso helado...  i per beure, el boníssim cóctel pisco sour!

Bon viatge, bon menjar i molts altres motxillers que hem conegut al llarg de la ruta (argentins, colombians, suïssos, israelians, belgues, bascos...). A molts d'ells la casualitat va fer que els anéssim re-trobant en diverses ocasions!!

En definitiva, Perú és un país que no deixa indiferent a ningú, 100% recomanable tant si es busca natura com història i cultura. Malgrat que la Lonely adverteix que és un país molt perillós, nosaltres discrepem molt.  No hem tingut cap problema i ... hem disfrutat com nens!

L'itinerari en detall ha estat:

Dia1. Vol Barcelona - Lima, via Atlanta.  Nit a Lima

Dia2. Lima (centre històric). Bus Lima-Pisco. RN Paracas en taxi. Nit a Paracas 

Dia3. Tour Islas Ballestas. Trasllat a Huacachina. Buggies i taules de surf pel desert. Bus Ica-Nazca. Nit a Nazca

Dia4. Sobrevol Líneas de Nazca + voltants de Nazca (aqüeductes en espiral de Cantalloc). Bus nocturn Nazca-Arequipa

Dia5. Arequipa (centre històric, mercat, tour dels miradors). Nit a Arequipa

Dia6. Tour Cañón del Colca I. Nit a Chivay

Dia7. Tour Cañón del Colca II. Nit a Arequipa

Dia8. Ascensió al Misti I. Nit al camp base (4600m)

Dia9. Ascensió al Misti II i baixada. Bus nocturn Arequipa-Puno

Dia10. Llac Titicaca I (Puno, Islas Uros). Bus Puno-Copacabana. Nit a Copacabana (Bolívia)

Dia11. Llac Titicaca II (Isla del Sol). Bus Copacabana-Puno. Nit a Puno

Dia12. Matí de descans. Bus Puno-Cusco. Nit a Cusco

Dia13. Cusco i ruïnes inques properes (Tambo Machay, Puka Pukara, Qenko i Sacsayhuaman). Nit a Cusco

Dia14. Valle sagrado I (Pisac, Ollantaytambo, Chinchero). Nit a Cusco

Dia15. Valle sagrado II (Moray i Maras). Nit a Cusco

Dies16 a 18. Camí Inca 4d/3n. Nits als campaments

Dia19. Macchu Picchu.  Tren Aguas Calientes-Ollantaytambo i bus Ollantaytambo-Cusco. Nit a Cusco

Dia20. Cusco. Nit a Cusco

Dia21. Vol Cusco-Lima.  Lima (barri Miraflores).  Vol Lima ...

Dia22.  ... París.  Vol París-Barcelona

Cavall Bernat de St Llorenç

Aquest cop anem a escalar a Sant Llorenç amb l'Àngel i el Pep. La primera roca és el Cavall Bernat però repartits en dues cordades: per la via normal el Pep i l'Anna i per la via Ja-ro Inseculòrum l'Àngel i el Roger.  Ja ens trobarem a dalt!!

                            

L'aproximació no és gens difícil, cal travessar Terrassa direcció Matadepera on hem d'anar a l'urbanització Cavall Bernat i tirar amb el cotxe tan amunt com puguem! Un cop allí, a peu (continuant amunt, no té pèrdua) en 10 minuts ens plantem a peu de via. 

Després busquem la via Abbey road, a la paret oest del Cap de Mort però només hi pugen l'Àngel i el Roger. L'Anna ho intenta però ho deixa estar: no és plan de forçar i lesionar-se abans de vacances! Què faria el Roger sense guia!!
 

Les vies que surten fotografiades al blog estan obertes i ressenyades pels Germans Masó. 

Pedals de Foc 2011

Tant l'Albert com jo aconseguim sortir al migdia de les nostres respectives feines (22/07) i arribar a una hora decent a Vielha per sopar, descansar i agafar forces per a la PDF en tres dies. 

Primera etapa: Boca Sud Túnel de Vielha - Les Esglésies

De bon matí un taxi ens porta fins a la boca sud del túnel de Viehlha. El compartim amb Manu, Pedro, Emilio, Porfi i Miguel, que vénen de Madrid expressament per fer la ruta. Primer anem cadascú pel seu compte, però com que durant els primers Km ens anirem trobant i avançant, al final decidim anar junts.

L'inici de la ruta pel costat esquerra del riu és força divertit i tècnic. Tot i que si mirem el perfil veiem que gairebé tot és baixada fins a Vilaller, hi ha algun pujadó que ens farà començar a suar la primera gota! Durant la baixada passem pel costat d'un bonic salt d'aigua.
 

A Vilaller fitxem al primer punt de control, ens menjem unes barretes energètiques i amunt! a pujar el primer port de la jornada, el Coll de Serreres. Un cop allí agafem a mà esquerra una trialera de pujada que després de baixada ens portarà a Cóll. Des d'allí anem fins al fons de la vall per carretera ja que el camí recomanat és per unes escales impracticables amb Btt. Des del fons de la vall comencem a pujar fins a Iran, segon punt de control, on demanem uns entrepans que ens menjarem a l'ermita de Sant Salvador, que té unes vistes molt xules!

Després baixem fins a Gotarta i nemfent passant per Raons i Malpas, ens toca fer un tram de carretera primer de baixada i després de forta pujada fins al tercer control, a Castellars. Continuem pujant, aquest cop una mica més planer, ja per camí fins a Sentís i d'allí cap a les Esglésies, a fitxar i a descansar!!

Segona etapa: Les Esglésies - Espot

En aquesta segona etapa sortim amb els cinc companys de Madrid i dos més que s'afegeixen a l'hora d'esmorzar (Rafa i Antonio), ja que el dia anterior havien tingut problemes amb els mapes.
 

A pocs metres de començar ja toca enfilar el Portell, primer port de la jornada, per escalfar motors. El Manu i l'Emilio passen davant, però seguidament anem l'Albert i jo, que pensem que no estem malament físicament.

Passem per un terreny d'argila vermellosa força singular i encarem el Col d'Oli, 

 

i després de baixada anem a Aguiró, durant aquesta parem a ajustar el canvi de l'Emilio que amb un cop li ha deixat de funcionar. 

 

Continuem cap a Astell (en aquest tram fem força tros de carretera, primer de baixada i després de pujada suau fins a Espui i la Torre de Capdella, on fitxarem de nou, i encarem el temut port del Triador. En aquest port és on els 5 de Madrid demostren els Km que porten a les cames i ens deixen a l'Albert i a mi, al Rafa i l'Antonio amb un pam de llengua, ja que arriben al cim 20 minuts o mitja hora abans que nosaltres. Ens esperen que arribem, descansem una estona tots plegats i llavors ells continuen, ja que el seu final d'etapa és Son i no Espot, com és el cas dels quatre que ens quedem descansant i menjant l'entrepà que hem comprat abans de l'ascens.

Continuem fent uns puja i baixa per sobre dels 2000 metres d'altitud, tenim bones vistes als prats on pasturen ovelles i cavalls.

Descansem en un refugi no guardat i encarem la baixada cap a Espot (lloc de fitxatge i final d'etapa). Per cert, molt guapa i ràpida la baixada, encara que també una mica perillosa, ja que em vaig trobar una furgo de cara que anava pel costat equivocat i gairebé me la menjo!

Tercera etapa: Espot - Vielha

Comencem sols aquesta última etapa, ja que els 5 de Madrid comencen de Son i el Rafa i l'Antonio decideixen sortir més tard al matí. Sense mirar el llibre de ruta seguim el track del GPS i anem a Son per carretera evitant un tros de senders força entretingut, que més endavant en adonar-nos de l'error ens sap greu no haver fet!

De Son (on fitxem), plou de manera intermitent, fem un sender trialer molt guapo que combinat amb camins entre pins ens acabarà portant al Bosc del Gerdar (dins del Parc Nacional d'Aigüestortes), que travessem amb tota la cura que podem, jeje i anem a agafar la carretera que ens portarà de baixada cap a Sorpe.
 

Continuem per carretera, ara de pujada, cap a Isil i després a Alos d'Isil, on d'allí fins al refugi de Montgarri continuarem pujant per camí, amb la pluja de companya ara ja de manera continuada fins al final d'etapa. 

A Montgarri, per sorpresa nostra, trobem els madrilenys que ja acaben de menjar i ja estan a punt de marxa. Nosaltres ens fotem també un bon àpat i seguim pujant fins a Pla de Beret, d'allí decidim baixar fins a Vielha per carretera degut a les inclemències meteorològiques.

Rentem les bicis, ens dutxem nosaltres i per suposat anem a recollir els merescuts mallots de la Pedals de Foc!!

El track de la ruta és el següent: Pedals de Foc

Ferrada de les Serres del Mestral

Es troba al terme de l'Hospitalet de l'Infant, molt a prop de la VF de l'Agulla de l'Aigualcoll. 

De fet, l'aproximació és la mateixa: al km 1129 de la N340 s'agafa una pista al costat d'una gasolinera (rètol de prohibit), que cal seguir fins travessar autopista i autovia per dos passos subterranis (és una mica perdedor). Per passar el segon túnel cal seguir un cartell que, just abans d'arribar a l'àrea de servei de l'autopista, indica 'ermita'. Aquest cop deixem el cotxe més a prop de la VF.

Quan portem una estona de pujada trobem un cartell que indica les dues VF, a l'esquerra l'Agulla de l'Aigualcoll i a la dreta Les Serres del Mestral. Seguim a la dreta i pocs metres després deixem el camí per continuar a l'esquerra per un sender molt poc fressat que ens porta al començament.

L'inici està marcat amb dos punts vermells a la roca. Un primer pas sense equipament ja ens indica que la ferrada serà discontínua: combina trams equipats amb d'altres sense equipar, alguns dels quals força exposats en els que cal anar amb compte ja que una relliscada podria fer que no ho expliquem.  Aquesta VF en realitat pot ser considerada un camí equipat, ja que hi ha molts trams on només es camina. Cal dir que aquests trams són molt perdedors, així que hem d'estar atents a les fites.

Durant el recorregut trobem un rappel obligatori, que ens baixa del cim d'una agulla a un petit collet. En un altre hi ha una corda fixa en bon estat que ens farà desistir d'utilitzar la nostra. 

Més tard cal vorejar per l'esquerra una petita estació meteorològica i seguir carena amunt fins al cim dels Avencs, on es troba el vèrtex geodèsic. Ara queda la baixada, amb només un tram una mica complicadillu de cadenes abans de retrobar el camí de retorn. No cal dir que tenim unes vistes magnífiques al mar en moltes parts de la ferrada!

El track, perfil i desnivells es troben a: Ferrada de les Serres del Mestral