4 de setembre del 2011

Cavall Bernat de St Llorenç

Aquest cop anem a escalar a Sant Llorenç amb l'Àngel i el Pep. La primera roca és el Cavall Bernat però repartits en dues cordades: per la via normal el Pep i l'Anna i per la via Ja-ro Inseculòrum l'Àngel i el Roger.  Ja ens trobarem a dalt!!

                            

L'aproximació no és gens difícil, cal travessar Terrassa direcció Matadepera on hem d'anar a l'urbanització Cavall Bernat i tirar amb el cotxe tan amunt com puguem! Un cop allí, a peu (continuant amunt, no té pèrdua) en 10 minuts ens plantem a peu de via. 

Després busquem la via Abbey road, a la paret oest del Cap de Mort però només hi pugen l'Àngel i el Roger. L'Anna ho intenta però ho deixa estar: no és plan de forçar i lesionar-se abans de vacances! Què faria el Roger sense guia!!
 

Les vies que surten fotografiades al blog estan obertes i ressenyades pels Germans Masó. 

25 de juliol del 2011

Pedals de Foc 2011

Tant l'Albert com jo aconseguim sortir al migdia de les nostres respectives feines (22/07) i arribar a una hora decent a Vielha per sopar, descansar i agafar forces per a la PDF en tres dies. 

Primera etapa: Boca Sud Túnel de Vielha - Les Esglésies

De bon matí un taxi ens porta fins a la boca sud del túnel de Viehlha. El compartim amb Manu, Pedro, Emilio, Porfi i Miguel, que vénen de Madrid expressament per fer la ruta. Primer anem cadascú pel seu compte, però com que durant els primers Km ens anirem trobant i avançant, al final decidim anar junts.


L'inici de la ruta pel costat esquerra del riu és força divertit i tècnic. Tot i que si mirem el perfil veiem que gairebé tot és baixada fins a Vilaller, hi ha algun pujadó que ens farà començar a suar la primera gota! Durant la baixada passem pel costat d'un bonic salt d'aigua.
 

A Vilaller fitxem al primer punt de control, ens menjem unes barretes energètiques i amunt! a pujar el primer port de la jornada, el Coll de Serreres. Un cop allí agafem a mà esquerra una trialera de pujada que després de baixada ens portarà a Cóll. Des d'allí anem fins al fons de la vall per carretera ja que el camí recomanat és per unes escales impracticables amb Btt. Des del fons de la vall comencem a pujar fins a Iran, segon punt de control, on demanem uns entrepans que ens menjarem a l'ermita de Sant Salvador, que té unes vistes molt xules!


Després baixem fins a Gotarta i nemfent passant per Raons i Malpas, ens toca fer un tram de carretera primer de baixada i després de forta pujada fins al tercer control, a Castellars. Continuem pujant, aquest cop una mica més planer, ja per camí fins a Sentís i d'allí cap a les Esglésies, a fitxar i a descansar!!


Segona etapa: Les Esglésies - Espot

En aquesta segona etapa sortim amb els cinc companys de Madrid i dos més que s'afegeixen a l'hora d'esmorzar (Rafa i Antonio), ja que el dia anterior havien tingut problemes amb els mapes.
 

A pocs metres de començar ja toca enfilar el Portell, primer port de la jornada, per escalfar motors. El Manu i l'Emilio passen davant, però seguidament anem l'Albert i jo, que pensem que no estem malament físicament.

Passem per un terreny d'argila vermellosa força singular i encarem el Col d'Oli, 
 

i després de baixada anem a Aguiró, durant aquesta parem a ajustar el canvi de l'Emilio que amb un cop li ha deixat de funcionar. 
 

Continuem cap a Astell (en aquest tram fem força tros de carretera, primer de baixada i després de pujada suau fins a Espui i la Torre de Capdella, on fitxarem de nou, i encarem el temut port del Triador. En aquest port és on els 5 de Madrid demostren els Km que porten a les cames i ens deixen a l'Albert i a mi, al Rafa i l'Antonio amb un pam de llengua, ja que arriben al cim 20 minuts o mitja hora abans que nosaltres. Ens esperen que arribem, descansem una estona tots plegats i llavors ells continuen, ja que el seu final d'etapa és Son i no Espot, com és el cas dels quatre que ens quedem descansant i menjant l'entrepà que hem comprat abans de l'ascens.



Continuem fent uns puja i baixa per sobre dels 2000 metres d'altitud, tenim bones vistes als prats on pasturen ovelles i cavalls.


Descansem en un refugi no guardat i encarem la baixada cap a Espot (lloc de fitxatge i final d'etapa). Per cert, molt guapa i ràpida la baixada, encara que també una mica perillosa, ja que em vaig trobar una furgo de cara que anava pel costat equivocat i gairebé me la menjo!


Tercera etapa: Espot - Vielha

Comencem sols aquesta última etapa, ja que els 5 de Madrid comencen de Son i el Rafa i l'Antonio decideixen sortir més tard al matí. Sense mirar el llibre de ruta seguim el track del GPS i anem a Son per carretera evitant un tros de senders força entretingut, que més endavant en adonar-nos de l'error ens sap greu no haver fet!

De Son (on fitxem), plou de manera intermitent, fem un sender trialer molt guapo que combinat amb camins entre pins ens acabarà portant al Bosc del Gerdar (dins del Parc Nacional d'Aigüestortes), que travessem amb tota la cura que podem, jeje i anem a agafar la carretera que ens portarà de baixada cap a Sorpe.
 

Continuem per carretera, ara de pujada, cap a Isil i després a Alos d'Isil, on d'allí fins al refugi de Montgarri continuarem pujant per camí, amb la pluja de companya ara ja de manera continuada fins al final d'etapa. 


A Montgarri, per sorpresa nostra, trobem els madrilenys que ja acaben de menjar i ja estan a punt de marxa. Nosaltres ens fotem també un bon àpat i seguim pujant fins a Pla de Beret, d'allí decidim baixar fins a Vielha per carretera degut a les inclemències meteorològiques.

Rentem les bicis, ens dutxem nosaltres i per suposat anem a recollir els merescuts mallots de la Pedals de Foc!!

El track de la ruta és el següent: Pedals de Foc


12 de juny del 2011

Ferrada de les Serres del Mestral

Es troba al terme de l'Hospitalet de l'Infant, molt a prop de la VF de l'Agulla de l'Aigualcoll. 


De fet, l'aproximació és la mateixa: al km 1129 de la N340 s'agafa una pista al costat d'una gasolinera (rètol de prohibit), que cal seguir fins travessar autopista i autovia per dos passos subterranis (és una mica perdedor). Per passar el segon túnel cal seguir un cartell que, just abans d'arribar a l'àrea de servei de l'autopista, indica 'ermita'. Aquest cop deixem el cotxe més a prop de la VF.

Quan portem una estona de pujada trobem un cartell que indica les dues VF, a l'esquerra l'Agulla de l'Aigualcoll i a la dreta Les Serres del Mestral. Seguim a la dreta i pocs metres després deixem el camí per continuar a l'esquerra per un sender molt poc fressat que ens porta al començament.


L'inici està marcat amb dos punts vermells a la roca. Un primer pas sense equipament ja ens indica que la ferrada serà discontínua: combina trams equipats amb d'altres sense equipar, alguns dels quals força exposats en els que cal anar amb compte ja que una relliscada podria fer que no ho expliquem.  Aquesta VF en realitat pot ser considerada un camí equipat, ja que hi ha molts trams on només es camina. Cal dir que aquests trams són molt perdedors, així que hem d'estar atents a les fites.


Durant el recorregut trobem un rappel obligatori, que ens baixa del cim d'una agulla a un petit collet. En un altre hi ha una corda fixa en bon estat que ens farà desistir d'utilitzar la nostra. 



Més tard cal vorejar per l'esquerra una petita estació meteorològica i seguir carena amunt fins al cim dels Avencs, on es troba el vèrtex geodèsic. Ara queda la baixada, amb només un tram una mica complicadillu de cadenes abans de retrobar el camí de retorn. No cal dir que tenim unes vistes magnífiques al mar en moltes parts de la ferrada!


El track, perfil i desnivells es troben a: Ferrada de les Serres del Mestral


29 de maig del 2011

Ferrada Teresina

Fem aquesta ferrada tan i tan clàssica de la muntanya de Montserrat. Aparquem a Santa Cecília i enfilem per la canal de Sant Jeroni tot seguint les marques blaves. Aquestes ens desviaran a mà dreta quan portem una estona de pujada, just on un rètol de fusta indica la VF. 

Abans de començar-la ja passem alguns trams de cadena, que comencen a indicar la dificultat del que vindrà més endavant. L'inici de la ferrada és just al costat de la Canal dels Musclos.  Passats els primers trams, de seguida arribem al pont de roca, des del que hi ha bones vistes.


A partir d'aquí algun tram amb grapes, però la veritat és que el que predomina més en aquesta ferrada són les cadenes. Inclús en algun tram només hi ha el cable de vida.


Arribem a l'alçada de l'agulla de Santa Cecilia (de la qual fem cim)...


...allí trobem dos nois disposats a fer rappel. Nosaltres no portem corda ni vuits, així que desgrimpem l'agulla per la seva part esquerra. Està suficientment equipada com per baixar sense necessitat de fer rappel, però a poc a poc i vigilant molt.


A partir d'aquí, un flanqueig, algun que altre pas, i un torrent que ens acaba portant a la canal final: per nosaltres la part més difícil, principalment al seu inici. 


Al final d'aquesta canal només cal aixecar el cap i ja divisem el cim de Sant Jeroni. Tampoc ha estat tant!! o sí??

Després de dinar, tornem a Santa Cecilia baixant per la Canal de Sant Jeroni.

El track de la via, perfil i desnivells es troben a: Ferrada Teresina