Asturias, al nord de la Península Ibèrica, és una regió que, amb el verd com a color protagonista, combina molt bé paisatges variats de costa i paisatges diversos de muntanya. I Picos de Europa, un parc nacional compartit entre Asturias, Cantabria i León, és segurament el lloc que teniem més ganes de visitar d'aquesta zona. Sempre havíem parlat d'anar-hi en el futur però ho anàvem posposant per anar més lluny. Però future is now i aquest any, finalment, dediquem dues setmanes a aquesta petita gran regió.
Decidim començar per la part més propera a Galicia i des d'allà 'nafent' fins a Cantabria (en ser Picos el principal motiu del viatge també hi anirem des de la part càntabra), així que el primer dia l'invertim en conduir uns 980 quilòmetres fins a la part més occidental, prop de Castropol. Un cop instal·lats encara ens queda una estona per arribar-nos a la playa Penarronda, de sorra daurada i roca recoberta d'herba.
La Playa de las Catedrales no està a Asturias sinó a Galicia però ens queda a menys de 15 minuts d'on estem allotjats. Primer la veiem des d'un parell de miradors i aprofitem la marea baixa per baixar a la sorra, juntament amb 3.500 persones més.
A banda de la part més coneguda, amb els diferents arcs ...
... ens van encantar petits detalls com les línies acolorides o els percebes i musclos a la roca.
En general la Praia das Catedrais ens va semblar molt bonica, com ja imaginàvem, però massa massificada en aquesta època. Segurament en un dia assoleiat de temporada baixa es deu disfrutar moltíssim.
A banda de la part més coneguda, amb els diferents arcs ...
... ens van encantar petits detalls com les línies acolorides o els percebes i musclos a la roca.
En general la Praia das Catedrais ens va semblar molt bonica, com ja imaginàvem, però massa massificada en aquesta època. Segurament en un dia assoleiat de temporada baixa es deu disfrutar moltíssim.
El Castro de Coaña és un antic assentament 'castreño' de l'edat antiga del que es conserven els fonaments de les cases, moltes ben circulars, i restes d'antics morters de pedra ben curiosos.
La zona de les Cascadas de Oneta ens va agradar molt. En el recorregut (uns 3'5 km anada i tornada) veiem dues cascades i un parell d'antics molins d'aigua.
Des de Taramundi surt una excursió anomenada Ruta del agua de Taramundi, d'uns 12,5 km, força recomanable. Un cop aparcats, de seguida es baixa a Mazanovo, on hi ha un museu de molins d'aigua (el veiem per fora perquè encara no ha obert).
La caminada segueix, primer no però després en força tram per carretera, fins a Esquíos. Allà el camí es bifurca i agafem direcció a Veigas, un poblet realment preciós.
Seguim encara a peu fins a Os Teixois, on hi ha un altre museu relacionat amb l'aigua, en aquest cas etnogràfic, i continuem fins Esquíos, des d'on el camí de retorn és novament el mateix que a l'anada.
Després de l'excursió anem a veure dues cascades. Primer la cascada Seimeira (aprox. 5,5 km entre anada i tornada), que queda al final d'un recorregut molt bonic i a la que es pot pujar per veure-la des d'altres angles. I després la cascada Cioyo (aprox. 1 km, molt del qual en fort desnivell, entre anar i tornar).
La caminada segueix, primer no però després en força tram per carretera, fins a Esquíos. Allà el camí es bifurca i agafem direcció a Veigas, un poblet realment preciós.
Seguim encara a peu fins a Os Teixois, on hi ha un altre museu relacionat amb l'aigua, en aquest cas etnogràfic, i continuem fins Esquíos, des d'on el camí de retorn és novament el mateix que a l'anada.
Després de l'excursió anem a veure dues cascades. Primer la cascada Seimeira (aprox. 5,5 km entre anada i tornada), que queda al final d'un recorregut molt bonic i a la que es pot pujar per veure-la des d'altres angles. I després la cascada Cioyo (aprox. 1 km, molt del qual en fort desnivell, entre anar i tornar).
Luarca és una població costera molt fotogènica. La zona del port propera a la llotja és molt bonica; però també val la pena gaudir d'algunes places i dels balcons acolorits, creuar el Puente del Beso per llegir-ne la llegenda, anar a la capilla de la Atalaya o pujar a l'altra ermita, la de San Roque i San Martín.
Després fem una excursió preciosa, la 'Senda Costa Naviega'. És una ruta lineal de gairebé 20 km que surt des de prop de la playa Barayo i acaba a Navia (en acabar tornem amb bus). Durant el recorregut veiem la preciosa Playa Barayo, una platja d'arena que trobem impressionant amb la marea baixa...
... passem diversos camps de conreu i zones arbrades espectaculars a tocar de l'aigua ...
... travessem Puerto de Vega, petit poble coster, i voregem la playa Frexulfe.
Sens dubte una ruta amb molta diversitat de paisatges de costa i de natura, 100% recomanable!!
Després fem una excursió preciosa, la 'Senda Costa Naviega'. És una ruta lineal de gairebé 20 km que surt des de prop de la playa Barayo i acaba a Navia (en acabar tornem amb bus). Durant el recorregut veiem la preciosa Playa Barayo, una platja d'arena que trobem impressionant amb la marea baixa...
... passem diversos camps de conreu i zones arbrades espectaculars a tocar de l'aigua ...
... travessem Puerto de Vega, petit poble coster, i voregem la playa Frexulfe.
Sens dubte una ruta amb molta diversitat de paisatges de costa i de natura, 100% recomanable!!
Cudillero és un poble imprescindible si estem a l'oest d'Asturias. Allà les cases es concentren en forma de semicercle al voltant d'una petita plaça i es van elevant en diversos nivells.
A banda de passejar-lo, és del tot recomanable anar a diferents miradors (al del costat de l'ajuntament, al de la garita, al del pico...) per tenir-ne diverses perspectives.
Prop de Cudillero ens dediquem a veure diverses platges. Per exemple anem a l'ermita de la Regalina (i els hórreos que té al costat) per veure en alçada la playa de Cadaveo...
A banda de passejar-lo, és del tot recomanable anar a diferents miradors (al del costat de l'ajuntament, al de la garita, al del pico...) per tenir-ne diverses perspectives.
... i seguim a la playa Campiecho, de la que volíem veure la roca foradada i la petita cova.
A la tarda veiem la playa del Silencio, des del mirador i des de baix...
... i finalment el Cabo Vidio.
Abans de passar cap a l'est d'Asturias tenim ganes de fer alguna excursió per l'interior rural. Descartem Somiedo per falta de temps i ens centrem en una circular d'uns 12,5 km que, tot passant per tres pobles -Villanueva, Serandi i La Rebollada-, uneix la Senda del oso (justament al tram dels tancats on tenen en captivitat les ósses Paca i Molina, que no aconseguim veure) i el bonic Desfiladero de las Xanas.
De les grans ciutats (Oviedo, Gijón, Avilés) no en visitem cap per falta de dies i per qüestió de prioritats però sí que pugem amb cotxe al Monte Narranco de Oviedo. D'aquest turó coronat a l'estil 'Christo redentor' destaquen dues ermites romàniques precioses: Santa María de Narranco i San Miguel de Lillo.
Ja a la part oriental del principat, passem un primer dia a Picos de Europa, en concret als Lagos de Covadonga. Pugem amb cotxe en l'horari en que encara no està restringit als vehicles normals i de camí parem a un parell de miradors que ens van fer gaudir de la boira a baix...
Ja als lagos, recorrem una ruta circular de 9 km ben variats: les mines de Buferrera, el llac Ercina i els seus reflexos...
... el Pico Mosquital (1284m) i la Porra de Enol (1279m), dos cims gens concorreguts malgrat l'alta afluència de gent tant als llacs com a la propera Vega de Enol ...
... i finalment el lago de Enol i les vistes a aquest i al Ercina des del mirador situat entre els dos llacs.
De baixada, ens aturem a veure el santuari de Covadonga.
Ja a la part oriental del principat, passem un primer dia a Picos de Europa, en concret als Lagos de Covadonga. Pugem amb cotxe en l'horari en que encara no està restringit als vehicles normals i de camí parem a un parell de miradors que ens van fer gaudir de la boira a baix...
Ja als lagos, recorrem una ruta circular de 9 km ben variats: les mines de Buferrera, el llac Ercina i els seus reflexos...
... el Pico Mosquital (1284m) i la Porra de Enol (1279m), dos cims gens concorreguts malgrat l'alta afluència de gent tant als llacs com a la propera Vega de Enol ...
... i finalment el lago de Enol i les vistes a aquest i al Ercina des del mirador situat entre els dos llacs.
De baixada, ens aturem a veure el santuari de Covadonga.
En un entorn muntanyós com Asturias i Picos calia, a part de combinar turisme i excursions, afegir alguna via ferrada. Aprofitem un matí per fer una de les diverses ferrades de pagament que ofereix Vidosa Aventura al Desfiladero de los Beyos, en concret l'itinerari verd: la VF El Beyu (K3). El recorregut està molt ben pensat, permetent gaudir de passos de roca, d'un curt desplom K5 evitable i d'un pont de més 90 metres (Puente Las Nubes) que queda per sobre d'una petita cascada del riu Aguasaliu, afluent del Sella. Aquest pont dóna un bon final a aquesta VF, de la que també es pot baixar combinant tirolines.
Després de la ferrada matutina fem turisme pel Parque natural de Ponga. En concret anem al mirador los Bedules (també anomenat mirador de la Collada), amb vistes precioses tant a Picos occidental com al massís del Tiatordos. Després dinem a San Juan de Beleño i anem un moment al mirador Tombu la Espinera.
Acabem la tarda atansant-nos a la Olla de San Vicente (4,5 km anada i tornada), un petit gorg del riu Dobra molt visitat però que a nosaltres no ens va fer massa el pes.
Cangas de Onís és una població molt turística, sobretot pel fet d'estar molt a prop de Covadonga. Del poble destaca el Puente Romano, pont de pedra força imponent de l'edat mitjana ubicat on anteriorment n'hi havia un de romà.
Breu parada al mirador El Fitu (ben ràpida perquè no es veu gran cosa i a més se'ns posa a ploure) i seguim fins a Cuevas, un poble que per arribar-hi en cotxe s'ha de passar per una cova: La Cuevona. Val la pena aparcar abans i recórrer-la a peu, sempre atents als cotxes, fins al poble.
Com que la pluja ja fa hores que ha parat seguim fins a la fotogènica Playa de Guadamía. Molt a prop hi ha els Bufones de Pría, forats a la roca que en dies de fort temporal poden canalitzar aigua fins a vint metres d'alçada. Avui no és el cas i només sentim bufar, sense aigua, els més petits. No obstant, l'entorn val molt la pena.
Llanes és una població costera de la qual ens van agradar molts racons, tant del centre com de la zona del port. No ens podem perdre el passeig per l'espigó dels Cubos de la memoria.
Prop de Llanes, veiem diverses platges, per exemple la Playa Cuevas del mar, la Playa San Antonio, la playa Gulpiyuri, interior i de la que diuen que és la platja més petita del món...
... i la playa de Poo. Des d'aquesta, que veiem tant des d'arran d'aigua com creuant tota la 'piscina' interior, recorrem un camí direcció a la playa San Martín i tot i que no acabem d'arribar-hi descobrim una bonica platja amb mar a dues bandes.
Prop de Llanes, veiem diverses platges, per exemple la Playa Cuevas del mar, la Playa San Antonio, la playa Gulpiyuri, interior i de la que diuen que és la platja més petita del món...
De nou a Picos de Europa, dediquem un dia a recórrer la conegudíssima Ruta del Cares. Són 12 km lineals que voregen l'impressionant congost del riu Cares des de Poncebos (Asturias) fins a Caín (León). Un cop a Caín descansem una bona estona i després el Roger torna a peu i l'Anna amb bus (així tots contents!)
El nostre tercer dia a Picos de Europa el dediquem a intentar veure de més a prop el Naranjo de Bulnes o Pico Urriellu, segurament la muntanya més famosa de Picos oriental. A l'alçada de Poo de Cabrales ja es divisa des de la carretera però no ens convenç prou (cal fer molt zoom),
així que aparquem a Poncebos i pugem a peu fins a Bulnes (tram d'una horeta evitable si s'agafa el funicular). Arribem abans que el primer funi i som literalment els primers visitants del dia!
Després seguim guanyant alçada per tal de que se'ns obrin vistes al Naranjo, que el Pep va escalar fa 28 anys. Sens dubte, és una muntanya ben fotogènica!
així que aparquem a Poncebos i pugem a peu fins a Bulnes (tram d'una horeta evitable si s'agafa el funicular). Arribem abans que el primer funi i som literalment els primers visitants del dia!
Després seguim guanyant alçada per tal de que se'ns obrin vistes al Naranjo, que el Pep va escalar fa 28 anys. Sens dubte, és una muntanya ben fotogènica!
A Arenas de Cabrales visitem la cova de formatge 'Cueva del Cares'. Vam aprendre curiositats del formatge de Cabrales i el seu procés de producció però no sabíem que no és una cova amb producció autèntica (que és el que volíem veure i que l'Anna més recordava de quan va estar per la zona als sis anys), sinó que és una cova-museu que ens va semblar molt 'turistada' i a la que a sobre no permeten fer fotos.
Després de dotze dies ben intensos deixem enrere Asturias per passar-ne poc més de dos a Cantabria. En ple Desfiladero de la Hermida ens disposem a recórrer la via ferrada de la Hermida. Té un parell de ponts, un de 35 metres i un segon de 95!
Compartim la ferrada amb una parella de malaguenys que ens en recomanen una altra, la VF Socastillo. En arribar al cotxe veiem que és factible per a la tarda, així que avui 'doblete' de ferrades!
Aquesta comença al mirador Peñallana i envolta un parell de roques, a les que s'arriba a través d' un pont (que s'ha de creuar tant d'anada com de tornada) ben impressionant.
Els nostres companys de ferrada, aquest cop, van ser ben animals!!
En el nostre quart dia a Picos de Europa anem fins a Fuentedé i agafem el telèferic. Aquest puja gairebé 800 metres en menys de 4 minuts, i un cop a dalt les vistes són meravelloses.
Aquesta comença al mirador Peñallana i envolta un parell de roques, a les que s'arriba a través d' un pont (que s'ha de creuar tant d'anada com de tornada) ben impressionant.
Els nostres companys de ferrada, aquest cop, van ser ben animals!!
En el nostre quart dia a Picos de Europa anem fins a Fuentedé i agafem el telèferic. Aquest puja gairebé 800 metres en menys de 4 minuts, i un cop a dalt les vistes són meravelloses.
D'allà comencem una de les excursions més típiques: a Horcados Rojos, un coll amb vistes al Naranjo.
A Horcados Rojos li queden dos cims a l'abast: el Tesorero (2568 m), un cim ben piramidal que puja el Roger, i la Torre horcados rojos (2506 m), que pugem tots dos i on aprofitem per dinar i gaudir una bona estona de les impressionants vistes a aquesta zona de Picos de Europa, que ens ha encantat.
Prop de Fuentedé, Mogrovejo és un poblet de pedra que ens va semblar molt bonic.
L'últim dia, abans d'iniciar la tornada anem a recórrer la quarta via ferrada del viatge, en aquest cas la VF Los Llanos de Camaleño. No massa llarga però també amb un pont i amb vistes molt boniques als Picos. Després, una dutxa, recollir-ho tot i carretera i manta, que dos setmanes a Asturias passen molt (massa) ràpid!!
Hem gaudit força provant plats asturians, com la fabada, el cachopo, el formatge Cabrales, el chorizo a la sidra, les patatas al Cabrales... i d'altres que tot i no ser novetat eren deliciosos. Que bé hem menjat!
L'itinerari en detall ha estat:
Dia1. Trajecte en cotxe des de casa. Visita playa Penarronda. Nit a Castropol
Dia2. Playa de las catedrales. Castro de Coaña. Cascadas de Oneta. Nit a Castropol
Dia3. Excursió 'Ruta del agua' de Taramundi. Cascada Seimeira. Cascada Cioyo. Nit a Castropol
Dia4. Visita Luarca. Excursió 'Senda Costa Naviega'. Nit a Cudillero
Dia5. Visita Cudillero. Playa de Cadaveo des de ermita Regalina. Playa Campiecho. Playa Gueirúa. Playa del Silencio. Cabo Vidio. Nit a Cudillero.
Dia6. Excursió combinant Senda del oso i Desfiladero de las Xanas. Monte Narranco de Oviedo. Nit a Cangas de Onís.
Dia7. Picos de Europa: Lagos de Covadonga. Visita santuari de Covadonga. Nit a Cangas de Onís
Dia8. VF El Beyu, de Vidosa Aventura. Parque Natural de Ponga (mirador les Bedules, San Juan de Beleño). Olla de San Vicente. Nit a Cangas de Onís
Dia9. Visita Cangas de Onís. Mirador El Fito. La Cuevona i Cuevas. Playa de Guadamía y Bufones de Pría. Nit a Avín
Dia10. Playa Cuevas del mar. Playa San Antonio. Visita Llanes. Playa de Poo. Nit a Avín
Dia11. Picos de Europa: Ruta del Cares. Nit a Avín
Dia12. Picos de Europa: excursió a Bulnes i miradors. Visita 'Cueva del Cares'. Nit a Avín
Dia13. VF de la Hermida. VF Socastillo. Nit a Camaleño
Dia14. Picos de Europa: Telefèric de Fuentedé i caminada a Horcados Rojos, amb cims Tesorero i Torre horcados rojos. Visita Mogrovejo. Potes. Nit a Camaleño
Dia15. VF Los Llanos de Camaleño. Retorn a casa
Hem tornat molt satisfets del nostre itinerari i de la combinació de turisme, senderisme i vies ferrades que hem dut a terme. Evidentment Asturias i Picos donarien per molt més, però la ruta que hem fet ens ha donat una bona visió de la regió. També estem contents del bon temps que en general hem tingut, hem tingut molta sort!! D'altra banda, el poc que hem vist de Cantabria (poblets de pedra que semblen ben autèntics, la ciutat de Potes on només vam sopar i gairebé no la vam 'turistejar'...) ens ha agradat molt, així que segurament no trigarem a centrar-nos en aquesta regió en una altra ocasió!
Hem tornat molt satisfets del nostre itinerari i de la combinació de turisme, senderisme i vies ferrades que hem dut a terme. Evidentment Asturias i Picos donarien per molt més, però la ruta que hem fet ens ha donat una bona visió de la regió. També estem contents del bon temps que en general hem tingut, hem tingut molta sort!! D'altra banda, el poc que hem vist de Cantabria (poblets de pedra que semblen ben autèntics, la ciutat de Potes on només vam sopar i gairebé no la vam 'turistejar'...) ens ha agradat molt, així que segurament no trigarem a centrar-nos en aquesta regió en una altra ocasió!
Increible tota la explicació! Es viatja des de casa!
ResponEliminaGenial per agafar idees.
Molt guapo