Jebel Toubkal, amb una alçada de 4.167 metres, és la segona muntanya més alta de l’Àfrica després del volcà Kilimanjaro. Malgrat això, és una muntanya molt assequible i, per tant, l' objectiu principal de la nostra mini-estada al Marroc.
A Marrakech (veure entrada a part: Marrakech) agafem un ‘petit taxi’ que ens porta a una estació de taxis al sud de Bab er Rob. Al Riad ens van dir que diguéssim “sharegue lobgare” i així ho fem. Allà negociem un ‘gran taxi’ (que de gran taxi no té res, és un antic M.Benz) que per 180 DH ens porta a Imlil (1700m), on arribem una hora i mitja després i on intentem llogar els grampons (però en un lloc ens semblen massa cars, i per llogar-los en un altre ens fan desviar del a ruta vés a saber quanta estona per llogar-los, així que al final decidim tirar sense). També a Imlil coneixem tres nois de Barcelona, el Nacho, el Pablo i el Miguel, amb qui fem bona part de la ruta.
Durant la pujada es passa pel costat de la part de dalt del mateix poble d'Imlil, ja més inaccessible per als vehicles, i continua vorejant un riu i pujant per terreny molt àrid i pedregós.
A Marrakech (veure entrada a part: Marrakech) agafem un ‘petit taxi’ que ens porta a una estació de taxis al sud de Bab er Rob. Al Riad ens van dir que diguéssim “sharegue lobgare” i així ho fem. Allà negociem un ‘gran taxi’ (que de gran taxi no té res, és un antic M.Benz) que per 180 DH ens porta a Imlil (1700m), on arribem una hora i mitja després i on intentem llogar els grampons (però en un lloc ens semblen massa cars, i per llogar-los en un altre ens fan desviar del a ruta vés a saber quanta estona per llogar-los, així que al final decidim tirar sense). També a Imlil coneixem tres nois de Barcelona, el Nacho, el Pablo i el Miguel, amb qui fem bona part de la ruta.
Durant la pujada es passa pel costat de la part de dalt del mateix poble d'Imlil, ja més inaccessible per als vehicles, i continua vorejant un riu i pujant per terreny molt àrid i pedregós.
Finalment, quan ja portem 5 hores i mitja arribem al pla on hi ha els refugis. El primer que es troba és el Refugi de Mouflons, més car però amb calefacció i mantes, i a tocar hi ha el Refugi du Toubkal (3207m), més barat, amb molta més ‘vidilla’ que el primer (ara que el fred no apreta!) i amb propietaris més agradables. Ens allotgem en aquest últim, que recomanem totalment, i anem a dormir d'hora, que el "tute" de l'endemà és considerable.
El segon dia ens llevem molt d'hora i a 2/4 de 7 comencem a caminar. Just sortir del refugi i creuar el riu ens posem els grampons (que finalment hem llogat al mateix refugi per 30DH p.p.) ja que just a partir d'aquí la neu és omnipresent. El Roger, però, té problemes amb un dels grampons i acaba fent gairebé tota l'ascensió només amb un grampó.
Fins al coll no hi ha dificultat tècnica, simplement anar tirant, que ja fa prou pujada.
Un cop al coll, com que en principi el Roger i el Miguel volen baixar per un camí alternatiu ens separem i anem amb ell al cim del Toubkal oest (4030m). Només requereix una escassa mitja hora més de pujada i una grimpada final, però les vistes que té al Ras i al Timesguida (i al Toubkal real, clar!) s'ho valen!
Tornem a baixar fins al coll i, ara sí, emprenem la pujada final al Jebel Toubkal (4167m). És indescriptible la sensació que se sent des de tant amunt. I impressionant el dia: ni un nuvolet!
La baixada és pel mateix camí que la pujada.
De nou a Imlil, cansadíssims després d'unes 9 hores i mitja de caminada, ens retrobem amb el Nacho i el Pablo i negociem un taxi, que per 200 DH ens torna a tots cinc a Marrakech.
El recorregut, perfil i desnivells es troben al següent link: Toubkal 4167m
Im-pre-sio-nant, no hi paraules, l'envidia me corroe. Felicitats. Ens veiem aviat.
ResponElimina