La costa de Lloret de Mar: trams del GR92

Malgrat no ser amants del 'sol i platja', no hi ha dubte que recórrer trams de costa i gaudir dels paisatges que apareixen a mesura que canviem de perspectiva és un luxe. Fa uns anys vam recórrer 92 km del GR92 a la Costa Brava (de Portbou a l'Escala) i posteriorment hem fet altres trams (a Tossa de Mar, entre Vilanova i Sitges, etc).  Aquest cop ens centrem en la costa al nord i al sud de Lloret de Mar.

Prenent com a punt de partida la platja de Fenals (platja situada al sud del centre), el primer dia seguim la part sud de la costa de Lloret. D'aquesta platja ens va agradar força la seva part meridional, molt rocosa, coneguda amb el nom de Punta d'en Sureda.

Ens enfilem per un tram de bosc amb molt bones vistes a la platja que acabem de deixar enrere. Lamentablement no trigarem a trobar una valla que ens farà allunyar bastant de la costa i seguir per asfalt un bon tram. Decidim no visitar els Jardins de Santa Clotilde, situats en una península entre les platges Fenals i Boadella (entre altres aquest és un motiu de no poder seguir per la costa), així que passem el seu trencall i de seguida trobem indicacions a la Cala Boadella, un curt caminet ens hi porta.

La Cala Boadella ens va semblar molt bonica, especialment la seva part rocosa.

Seguim cap al sud. Ara toca enfilar-nos i gaudir de bones vistes, entre bosc, de la platja Boadella i la península que alberga els jardins de Santa Clotilde.

Seguim un tram enmig de bosc i, quan ja estem divisant la platja de Santa Cristina ens topem amb una casa i cal, novament, fer una gran volta (aquesta vegada per bosc, per pista i per carretera) fins a l'Ermita de Santa Cristina. Des d'allà ja es pot baixar a la platja de Santa Cristina i a la Cala Treumal. Aquesta última cala és la més meridional de Lloret, delimitant ja amb el terme de Blanes.

El segon dia partim novament da la Platja de Fenals i fem el recorregut cap al nord. Ja només al final d'aquesta platja ens toca deixar, un altre cop, la costa i anar per la població. Després d'un bon tram d'escales, aviat agafarem un tram de bosc elevat amb molt bones vistes.

No triguem gaire a baixar fins a Cala Banys, una caleta amb un bar que té molt bona pinta.

Des d'aquesta cala, el mirador Dona Marinera queda a quatre passes. Allà, amb una escultura que simbolitza una dona marinera que saluda al mar, les vistes a la Platja Gran de Lloret de Mar són força panoràmiques. 

La Platja Gran de Lloret és la que se situa més pròxima al centre de la població, així que no està de més desviar-nos a fer una mica de turisme i a dinar.

Després de dinar seguim la resta de la platja Gran i fem cap a Sa Caleta, sens dubte una de les més fotogèniques perquè li queda el bonic castell d'en Plaja al fons.

Des de Sa Caleta, el camí és pròpiament un camí de ronda, i la veritat és que resulta molt agradable de seguir. Un petit túnel ens farà arribar a la Cala dels Frares.

De camí cap a la Cala d'en Trons trobem primer un tram d'escales ben fotogènic...

... i després més camí de ronda.

A partir de Cala d'en Trons el GR92 torna a endinsar-se cap a l'interior, així que donem per finalitzada aquí la passejada i desfem el camí.

Malgrat que en diversos punts cal deixar la costa i fer bona volta cap a l'interior, la costa de Lloret de Mar ens ha agradat força, especialment el tram que uneix Sa Caleta amb Cala d'en Trons.  Hem combinat les caminades amb moltes hores de piscina i relax en un càmping on hem estat de meravella!!

Font-Rubí: Miravinya el Balcó del Penedès, tres coves, pas del Lladre i agulla Valldellòs

Molt a prop de casa tenim indrets ben sorprenents i que sens dubte mereixen ser descoberts. Sense sortir de la nostra comarca anem al nord del municipi de Font-Rubí, en concret al petit nucli de Font-Rubí de Dalt. Aparquem prop de l'església de Sant Pere i Sant Feliu i a tocar del Balcó del Penedès, un dels cinc miradors Miravinya que hi ha repartits per l'Alt Penedès.

Dóna gust començar l'excursió des d'aquest bonic mirador, el qual permet gaudir d'una bona perspectiva de la plana del Penedès, tant al matí com al finalitzar la ruta.

Iniciem la caminada direcció nord-est per un sender ple de ginesta. Després, ja per pista ampla bastant planera, primer passem pel costat d'un mas amb enormes plaques solars i posteriorment per bosc.

Quan portem uns 1'6km de ruta trobem el trencall que mena a la cova de l'Arena. Un panell informatiu indica que és una cova artificial, creada per abastir de pedra els masos propers, així que per seguretat van deixar-la amb alguna columna.

Desfem la baixada i novament a la pista trobem dues barraques de pedra seca, una d'elles amb la particularitat d'estar annexada al marge de pedra, les restes d'alguns masos i més tram de bosc.

La segona cova que veiem es la cova de l'Ametlla (o de l'Omella), una gran cavitat inclinada de nau única. Posteriorment pugem per l'esquerra de la cova fins a salvar la part rocosa.

No trigarem gaire a trobar un desviament junt a un cartell que informa sobre la nidació de l'àliga al torrent de Clivilleres i que prohibeix el pas durant la primera meitat de l'any (no es pot passar des de l'1 de gener fins al 15 de juny). Per poc ens salvem!  Tot baixant per aquest senderet de seguida arribem al final de la cinglera de Pereres, la zona rocosa on estem. Les vistes són increïbles: a sota ens queda el torrent de Clivilleres, del que sobresurt l'agulla de Valldellòs (o de Font-Rubí, o de Parera).

En un primer moment sembla impossible baixar-hi, però una curiosa escletxa a la roca ens permetrà salvar sense perill el considerable desnivell. Es tracta del forat del Pas dels Lladres (o Pas de la Guineu), una escletxa preciosa. Quin indret més bonic tan prop de casa!!

Just sortir del Pas dels Lladres la visió cap a l'agulla de Font-Rubí, que amb els seus 15 metres sobresurt clarament de la vegetació, resulta ben fotogènica.

Passem pels peus de l'agulla, acabem de baixar fins al fons del torrent i prenem una pista que s'enfila. No trigarem gaire a trobar el desviament que baixa cap a la tercera cova de l'itinerari: la Cova del Bolet. Plena de rat-penats, aquesta té la particularitat de tenir dos forats al sostre de la cavitat principal. Ha estat molt utilitzada al llarg del temps i, tot i que està bastant pintada, és la cova que més ens va agradar de totes tres, i la més fotogènica al poder aprofitar la llum que entra pels forats.

Desfem el curt camí i de nou a la pista seguim pujant. Deixem la font de les Conilles a l'esquerra, a un pas, però no ens hi desviem. Seguim la pujada fins a la Plana del Bolet.

L'últim lloc bonic per on passem és el Castellot, on hi ha les restes de l'antic Castell de Font-Rubí. Malgrat l'estat actual, encara es pot apreciar una torre de vigilància (a la qual es pot pujar sense dificultat per gaudir de millors vistes) i algunes parets.

D'allà, tancar la ruta circular ja és només un moment. Arribem al cotxe súper satisfets de l'itinerari que hem realitzat i de la varietat de llocs que hem vist en menys de 12 quilòmetres i tan a prop de casa: un mirador Miravinya, tres coves ben diferents (Arena, Ametlla i Bolet), la sorprenent escletxa el Pas dels Lladres, l'agulla de Font-Rubí...