12 d’octubre del 2013

Vies ferrades Sant Vicenç d'Enclar i Tossal Gran d'Aixovall

Andorra és el país dels Pirineus i de les vies ferrades. Avui aprofitem el matí per fer-ne dues, la VF Sant Vicenç d'Enclar i la VF Tossal gran d'Aixovall, situades a només 5 minuts amb cotxe.

La via ferrada de Sant Vicenç d'Enclar es troba a tocar de Santa Coloma. Un cop arribem a aquesta població ens caldrà buscar el carrer Barrers on, al final d'aquest, aparcarem. L'inici està perfectament senyalitzat i l'aproximació és de menys de 15'. El recorregut discorre enmig de boscos d'alzina, en trams força verticals però gens difícils només un petit desplom.


De seguida s'enlaira prou per poder començar a gaudir de les vistes a la vall: en primer pla Santa Coloma i a segon terme Andorra la Vella.


Després la via se suavitza, passant per algun tram amb cadenes i amb anelles i finalment algun altre tram vertical que ens farà acabar just als peus de l'ermita romànica de Sant Vicenç d'Enclar.


Per baixar seguim el camí senyalitzat que surt de l'oest de l'ermita. Les marques ens portaran a trobar un coll que fa d'encreuament, girem a mà dreta i al cap d'un moment hem d'agafar el camí paral·lel a la pedrera, camí que acabarà trobant el camí d'aproximació inicial.


De nou al cotxe, ens disposem a anar a la VF Tossal gran d'Aixovall. Tornant cap a la frontera, en una rotonda ens desviem cap a Òs de Civís però de seguida aparquem a mà dreta, al costat d'una zona esportiva i un restaurant. L'aproximació és mínima però ens va costar molt trobar l'inici: un cop davant el cartell indicador de la ferrada hem de baixar cap al riu fins gairebé tocar-lo. 

Comencem un tram vertical d'uns 12 metres, seguidament descendim caminant fins gairebé tornar a tocar el riu Valira. Tornem a enfilar-nos per la roca fins a un punt que ens permet escollir si pujar verticalment o dirigir-nos a la dreta (tram més esportiu). Optem per aquest, que té un desplom que et regala uns instants de forta descàrrega d'adrenalina. Passat el desplom de seguida arribem al final, on gaudim de bones vistes i del dinar. 


Malgrat que són dues VF's força curtes, el fet de poder-les fer juntes ens ha fet gaudir-les molt!

12 de setembre del 2013

Alt Empordà pel GR-92

Tot i que no som especialment amants de la platja, els paisatges de costa abrupta ens agraden molt, així que destinem uns dies de vacances a seguir el sender GR92 per l'Alt Empordà: des de Portbou fins a l'Escala. Finalment han estat 92km de caminada, repartits en quatre dies. Hem dormit en càmpings, ja que portàvem la tenda a sobre.

Dia 1 - Portbou - Port de la Vall
El GR surt de la plaça del mercat de Portbou, on arribem amb tren, i de seguida s'enlaira en direcció al coll del Frare, des d'on ja es veu el següent poble: Colera. Passat aquest es troba la platja de Garbet, molt bonica, i després s'arriba a Llançà.


De Llançà al Port de la Vall se segueix pel camí de ronda, un tram molt bonic i -cap al final- amb vistes a Port de la Selva!


El GR segueix fins a Port de la Selva pel camí de ronda; continua fins a Cadaqués per l'interior.


Passat Cadaqués torna a pujar tot travessant el Cap de Norfeu i va vorejant diverses cales fins arribar a la platja de l'Almadrava, urbanització a tocar de Roses.


Seguim pel camí de ronda fins a Roses i a partir d'aquí ens endinsem cap a l'interior, passant per Castelló d'Empúries i pel mig dels Aiguamolls de l'Empordà.


Per un breu moment arriba a la platja (la desembocadura del Fluvià) i torna cap a l'interior, paral·lel al riu, fins a Sant Pere Pescador. Aquest tram ens va agradar molt!


Avui anem de Sant Pere Pescador a L'Escala. La primera part no té massa interès: anem per camins molt plans i amples (del tipus via verda) plens de ciclistes i envoltats d'arbres fruiters.


L'arribada a Sant Martí d'Empúries suposa de nou el retrobament amb la costa. Les ruïnes d'Empúries li queden a tocar, i des d'allà a l'Escala és un pas.


Si haguéssim de repetir, potser faríem només les dues primeres etapes però repartides en tres (Portbou-Llançà, Llançà-Cadaqués, Cadaqués-Roses), ja que són els trams més bonics. A partir de Roses el GR s'endinsa cap a l'interior fins a l'Escala i tot i l'alicient dels Aiguamolls, les ruïnes d'Empúries i alguns pobles amb encant, els trams d'asfalt i la planícia no ho fan massa engrescador.

Tot i així, ens queda pendent la costa del Baix Empordà i la Selva:  de Begur a Blanes!

31 de juliol del 2013

Islàndia

Islàndia no destaca per la seva història ni pels seus monuments però proporciona una classe accelerada de geologia a tot aquell que la visita. I és que segurament en pocs llocs es concentren tants fenòmens naturals com en aquesta illa: infinitat de cascades, volcans actius, glaciars, llacs amb icebergs, falles entre plaques tectòniques, zones termals, rius calents, impressionants formacions de lava i de basalt, fumaroles, cràters amb aigua, volcans vermells, pseudocràters, espectaculars fiords, un géiser que explota cada 6 minuts, muntanyes de riolita...   Quin luxe!!!

El gran inconvenient islandès és que és un destí car, així que no ens ho pensem dues vegades a decidir-nos per l'opció camping + fogonet.  Comprar la CampingCard, que per 99€ dóna dret a dues persones a dormir tantes nits com vulguis en qualsevol dels 46 campings adherits (i a més proporciona descomptes en gasolina) va ser una gran elecció!

Reikjavik concentra aproximadament la meitat de la població de l'illa, però tot i així la capital més septentrional del món no arriba als 150.000 habitants. Ens va agradar bastant, especialment l'església Hallgrísmikirkja i el novíssim edifici Harpa, que ens va fer recordar una mica a l'estació de trens de Kyoto. Tots dos edificis estan inspirats en les columnes de basalt hexagonals de l'illa.


L'anomenat cercle daurat és un 'must see' per tots els turistes i inclou la zona dels guéisers, la cascada de Gullfoss i el parc 'entre plaques' de Thingvellir. Llàstima que ens va fer mal temps  :(


Un dels paisatges que sens dubte més ens va agradar és el de Landmannalaugar. Hi anem amb bus ja que amb cotxe normal (nosaltres hem llogat un Hyundai i10) no és possible arribar-hi. El primer dia fem una excursió magnífica, que permet veure diverses valls d'aquesta zona...


...i l'endemà pujem al Bláhnúkur, un cim proper a la zona d'acampada. No fa tan bon dia però els paisatges tornen a ser espectaculars. Per relaxar-nos de l'esforç, res millor que les aigües termals!


Una activitat a fer al sud és una excursió per algun dels glaciars. La llengua glacial Sólheimajökull, del glaciar Mýrdalsjökull, té fàcil accés al gel i per tant no tenim problemes per entrar-hi amb els grampons que hem portat de casa! El gel és brut perquè a Islàndia els glaciars tenen volcans a sota i per tant estan coberts de cendra d'erupcions passades.


Les platges de Dirholaey i Reynisfjara ens van agradar molt! Arena negra, formacions basàltiques dins de l'aigua, perfectes columnes de basalt i els primers frarets del viatge!!


Un altre dels 'imprescindibles' és la llacuna glacial Jökulsárlón (i la seva veïna Fjallsárlón), un llac molt jove (no té ni 80 anys perquè abans el glaciar arribava directament al mar) que conté icebergs que es desprenen d'una de les llengües del glaciar Vatnajökull. Alguns són tant enormes que els vam veure des de l'avió quan arribàvem!!


Als fiords de l'est ens va agradar molt el paisatge que envolta el poble de Borgarfjördur eystri. A tocar d'aquesta població hi ha una petita formació rocosa plena de frarets! També als fiords, prop del llac Lagarfljót, fem una excursioneta pel bosc més gran d'Islàndia, Hallormsstadur, i veiem les cascades Hengifoss i LitlanesfossFinalment, l'accés per carretera a Seydisfjördur és espectacular!


Un dels dies el passem al canó del riu Jökulsa á Fjöllum on, entre d'altres, vam veure les formacions de lava i basalt de Hljódaklettar i el volcà vermell Raudhólar.  Mare natura, et posem un 10!


Al nord, l'estrella indiscutible és la zona del llac Myvatn i de Krafla. A destacar el volcà Hverafell, els pseudocràters Skútustadir, la zona geotèrmica de Hverir, el cràter Stora-Viti i les laves de diferent color de Leirhjúkur.

A Húsavík s'hi ha d'anar per veure balenes. Vam veure'n dues de geperudes (megaptera novae-angliae) d'uns 15m  i, més llunyanes, dos rorquals d'aleta blanca (balaenoptera macutorostrata). Vam tenir molta sort, ja que a part de veure'ls el llom, la cua i el raig que llencen, vam presenciar el salt d'una de les geperudes!!! Segons el guia això passa poc sovint, ja que no ho fan per cap necessitat fisiològica sinó "just for fun". Impossible fotografiar-ho: tot va passar en un segon!


La península dels fiords de l'oest ens va encantar, especialment el 'banyet' a Drangsnes -tres piscinetes arran de mar, amb temperatures diferents: 33, 37 i 42ºC-, el fiord de la fàbrica abandonada d'arengades de Djúpavík, el poble Isafjördur, les cascades Dynjandi, i els penya-segats de Látrabjarg (el punt més occidental d'Europa Azores a banda), amb infinitat de frarets a tocar!!! En algun lloc vam llegir que la costa d'aquesta península correspon a 1/3 del total de costa islandesa; primer no ens ho crèiem, però ara en donem fe!  Quants quilòmetres!


Balenes a part, els frarets han estat l'animal estrella del viatge. N'hem vist a Dirholaey -sud-, a Borgarfjördur eystri -est- i a Látrabjarg -oest-, i cada vegada els vèiem millor que en l'anterior. Segons la guia, arriben a principis de maig i se'n van sempre, inequívocament, el 15 d'agost !!?? 


A la península de Snaefellsnes li diuen la 'Islàndia petita' per la seva diversitat de paisatges. D'aquesta ens va encantar el paisatge lunar de la carretera 558, la muntanya Kirkjufell, les omnipresents vistes al glaciar del volcà Snaefell, on comença el viatge al centre de la terra de Jules Verne, i la preciosa costa entre Arnastapi i Hellnar.


Islàndia ens ha semblat que és el país de les cascades. N'hi ha per tot arreu, portant aigua del desglaç. Cadascuna destaca per alguna cosa: per poder-la veure des de darrera (Seljalandsfoss), per estar amagada (Gljúfurárarfoss), per ser 'la cascada' (Skogafoss), per estar envoltada de basalt (Svartifoss), per ser la més cabdalosa i potent d'Europa (Dettifoss), per ser divina (Godafoss) o, simplement, per no sortir a la guia tot i ser maquíssima (Gluggafoss)!


L'últim dia a Islàndia ens el prenem amb calma i fem una caminada cap a un riu calent prop de Hveragerdi. L'aigua, a 38 o 39º, ens relaxa i ens fa agafar forces pel que vindrà: una escala de 6 hores i mitja a Berlin!! Disposem de temps suficient per fer una bona passejada pel centre!

Aquest viatge ens ha fet veure in situ que el terra que trepitgem no és tant estable com sembla. D'una banda, a Thingvellir les plaques tectòniques americana i euroasiàtica se separen 2cm per any. D'altra banda, Islàndia té uns 30 volcans actius que, en estar situats sota de glaciars, quan erupcionen es transformen en un cóctel explosiu -de lava, gel i aigua- que pot des de tombar el pont més fort de la carretera 1 fins a tenir a tot el món pendent del caos provocat. Els islandesos tenen assumit que l'orografia de l'illa pot canviar molt: la Terra farà el que vulgui quan vulgui.



El que hem descrit és només una petita part del que hem visitat. La ruta seguida, en detall, és:

Dia 1. Vols Barcelona-Berlin i Berlin-Keflavik. Acampada lliure a Gardskagi.
Dia 2. Península de Reykjanes (Gardskagi, Gunnuhver, Valahnúkur, Blue lagoon, Seltún). Dormim a Porlákshöfn
Dia 3. Cràter Kerid + Cercle d'or (Geysir, Gullfoss, Thingvellir). Dormim a Langbrók (Hvolsvöllur)
Dies 4 i 5. Landmannalaugar. Dormim a Landmannalaugar i Langbrók respectivament.
Dia 6. Vistes al glaciar Eyjafjallajökull, Cascades Gluggafoss, Seljalandsfoss, Gljúfurárfoss, Skogafoss, llengua glacial Sólheimajökull, platges de Dyrhólaey i Reynisfjara. Dormim a Kirkjubaejarklaustur.
Dia 7. Kirkjugólf, canó Fjardrárgljúfur, Foss á Sidu, Núpsstadur, Skaftafell (excursions a Svartifoss i a les llengües glacials Skaftafelljökull i Svinafelljökull). Dormim a Skaftafell
Dia 8. Skaftafell (excursió a Sjónarnípa, Glama, Nydrihnukur i Sjónasker). Dormim a Jökulsárlón
Dia 9. Jökulsárlón, Fjallsárlón. Continuació als fiords de l'est, Djúpivogur. Dormim a Fáskrúdsfjördur
Dia 10. Borgarfjördur eystri, llac Lagarfljót, bosc Hallormsstadur, cascades Hengifoss i Litlanesfoss, Seydisfjördur. Dormim a Seydisfjördur.
Dia 11. Seydisfjördur, Dettifoss, Hljódaklettar i Raudhólar, canó d'Ásbyrgi. Dormim a Heidarbaer 
Dia 12. Zona Myvatn (Grjótagjá, Hverafell, Dimmobrugir, Höfdi, pseudocràters Skútustadir) i zona Krafla (Hverir, cràter Stora-Viti, laves diferents de Leirhjúkur). Dormim a Heidarbaer
Dia 13. Balenes a Húsavík, Godafoss, Akureyri. Dormim a Hrafnagil (Akureyri)
Dia 14. Continuació fins al nord-oest, península de Vatsnes (troll i foques). Dormim a Hvammstangi
Dia 15. Fiords de l'oest I: Dragsness, Djúpavík, fiords diversos. Dormim a Tungudalur (Isafjördur)
Dia 16. Fiords de l'oest II: Isafjördur, fiords diversos, cascades Dynjandi, península i penya-segats de Látrabjarg. Dormim a Flókalundur
Dia 17. Nord de la península de Snaefellsnes: Stykkishólmur, carretera 558, fiord, Grundarfjördur i Kirkjufell, aproximació al volcà Snaefell. Dormim a Hellissandur
Dia 18. Sud de la península de Snaefellsnes (platges negres de Dritvík i Djúpalónssandur, costa entre Arnastapi i Hellnar, platges del sud), Deildartunguhver, Reyholt, Hraunfossar i Barnafoss. Dormim a Varmaland
Dia 19. Reikjavik. Dormim a Mosfellsbaer
Dia 20. Riu calent d'Hveragerdi (Reykjadalur) i cova Raufarhólshellir. Dutxa al camping de Grindavík i "dormim" a l'avió
Dia 21. Vol Keflavik-Berlin, escala de 6,5 hores a Berlin (4h al centre), vol Berlin-Barcelona

Després de 4176km -molts per carreteres de grava- i d'uns quants quilòmetres a les cames, tornem cansats però molt contents del viatge!  Amb un 4x4 (i algun dia més) segurament haguéssim afegit Hveravellir, Laki i Askja, però estem més que satisfets de la ruta i la recomanem 100%.