Vallfogona de Ripollès - Castell de Milany

Aprofitant que hem passat la nit a Ripoll, destinem el diumenge a fer una excursió a Vallfogona de Ripollès, un poble situat a la carretera entre Olot i Ripoll, a 11km d'aquesta. Aparquem al sud del poble i comencem la caminada baixant fins a un pont medieval per després enfilar amunt amb el poble sempre d'esquena fins trobar una pista. Quan aquesta es deixa, el camí s'endinsa per boscos de faigs, que si ara ja són encantadors, a la tardor deuen ser espectaculars.

En dues hores arribem a les restes del castell de Milany, situades en un lloc estratègic amb vistes als Pirineus. Uns cartells ens ajuden a distingir l'ascensió d'ahir, així com el Canigó, el Puigmal, el Taga, o l'inconfusible Pedraforca.

Després de dinar tornem al collet de Milany i seguim per un altre camí (que de manera circular ens tornarà a l'inici de la ruta) que també ens va agradar molt, amb prats i boscos de faig molt bonics. 

El link d'aquesta excursió 100% recomanable és: Castell de Milany

         

Bastiments (2883m) amb raquetes

Coincidint amb el meu aniversari, l'Anna prepara una sortida sorpresa que, després de tenir-me del tot despistat, acaba sent al Ripollès. Sortim ben d'hora, ben d'hora, en direcció a vés a saber: de moment ella només em va indicant poblacions cap a les que m'he de dirigir (Igualada -> Manresa -> Vic -> Ripoll -> Camprodon -> Setcases).  Finalment, seguim fins a les pistes de Vallter 2000 i aparquem poc abans d'arribar-hi, en una curva on un cartell immens indica el refugi Ulldeter.

Comencem a caminar, primer sense neu, per un camí que en poc menys de 20 minuts ens porta al refugi. Des d'allà, ja amb les raquetes, seguim per una pista de l'estació d'esquí i poc després ens desviem a l'esquerra i seguim amunt fins al coll de la Marrana.

Des d'aquest coll, el Gra de Fajol queda a 40 minuts

però decidim continuar cap al nostre objectiu: el Bastiments (2.883m). Al principi no, però cap al final de la pujada la neu està força gelada i, com que el pendent és força considerable, ens comencem a preocupar per la baixada, i més tenint en compte que tothom porta grampons!  El Bastiments fa dos cimets i entre l'un i l'altre se segueix per una carena amb molt bones vistes a cims propers com el Gra de Fajol, el Bacivers, el Freser, el Pic de l'Infern... 

                        

Dinem al cim nord i decidim baixar cap al coll del Freser. La baixada sembla igual de gelada que per on hem passat, però ens sembla que aquest coll queda més a prop. Des d'allà, acabarem de baixar i planejarem de nou fins al coll de la Marrana. El gran pendent fa que amb les raquetes anem molt lents i vigilant molt. Per a una altra ocasió, lliçó apresa: grampons a la motxilla! 

De nou al coll de la Marrana, seguim més o menys el mateix camí fins al cotxe, amb alguna que altra caiguda força espectacular. El track del recorregut es pot trobar a: Bastiments (2883m)

Sant Maurici, Ratera i Amitges amb raquetes

El Sebastian ens dóna un pack d'aventura per a 2 que caduca el 31/12 i no podrà aprofitar i que nosaltres canviem per una excursió amb raquetes a la zona dels Encantats i Sant Maurici. Ens entra el taxi d'Espot a l'estany i viceversa, el lloguer de raquetes i un recorregut guiat de 2h.

Som 36 persones i les guies ens divideixen en tres grups. Pugem per la pista fins a Ratera fent parades sovint, en les quals la guia ens explica curiositats del parc nacional. Finalment, arribem a l'estany de Ratera, des d'on els grups retornen pel mateix camí.

Com que vam decidir portar les nostres raquetes, preguntem si podem seguir més i ens diuen que cap problema, que tinguem en compte que l'últim taxi és a les 17h i que els diguem que som del grup de les raquetes del matí. Seguim fins al refugi d'Amitges gaudint del paisatge...

... i després seguim una mica més, fins a l'estany dels Barbs, on dinem. Com que l'estany està completament glaçat el travessem!

Durant la baixada ens desviem un moment per anar al mirador de l'estany. Després continuem baixant fins a St Maurici però aquest cop no per la pista sinó per la cascada de Ratera.

Tot i que aquesta zona ja l'havíem vist un parell de vegades a l'estiu; a l'hivern, amb dies assoleiats com el d'avui, el paisatge és tant o més recomanable.


El track gps de la ruta és el següent: Raquetes a Sant Maurici

Serra de l'Obac: el Barranc del sot de l'Infern

Anem a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac amb la intenció de caminar i trobar unes agulles que el Pep està buscant. Partim del Puig de la Balma, cap al Coll Roig i prenem un camí que baixa al barranc del Sot de l'Infern.

Un cop allà, intentem trobar la font dels Til·lers, però no ho aconseguim. Decidim continuar pel llit del torrent, força bonic en algun tram, amb una cascada i un seguit d'olletes. Tampoc trobem la font del Senyoriu ni la del Plàtan. Si algú en coneix la situació, agrairíem ens ho indiqui!

Tornem a baixar per la pista i agafem en direcció a les roques que el Pep busca. Finalment les trobem  i el Roger i ell pugen l'agulla del Pas del Sot de l'Infern. S'anomena així perquè la roca queda partida en dos: una escletxa les separa.

Tot el paisatge està ple de cireretes de pastor!

Misti (5825m)

El símbol d'Arequipa, la ciutat blanca del Perú, és un volcà de 5.825m de perfecta forma cònica que en llengua quechua significa 'Senyor'. 

Com que, segons la guia, enlloc hi ha cap altra ascensió d'aquesta alçada més fàcil que el Misti, decidim provar sort i veure si el soroche (mal d'alçada) ens ho permet. Aprofitem els dies del Colca per aclimatar-nos i, de nou a Arequipa, contractem l'excursió a una agència de la ciutat, ja que és molt recomanable anar amb guia. Som un grup de sis i dos guies. 

Un 4x4 ens porta fins al començament del parc natural a uns 3.400m. Des d'allà comencem una caminda de 4h 50' (parades incloses), fins al camp base, a 4.600m, on plantem les tendes. Sopem molt d'hora, una sopa ben calenta que ens sembla la glòria i un plat de pasta, tot veient la posta de sol i com Arequipa s'il·lumina. De seguida anem a dormir, que el fred comença a fer-se notar.

El segon dia ens llevem a les 2h de la matinada (sí sí a les 2!) i després d'esmorzar comencem a pujar ben abrigats i amb els frontals. El fred és tant considerable que a l'Anna reomplint una ampolla d'aigua n'hi cau una mica al pantaló i de seguida se li queda gelada. De fet, fa tant de fred que en tota la pujada només ens treiem els guants per fer una única foto. Aquesta:

A partir dels 5200m, la pujada se'ns fa cada vegada més dura. Però com que tenim dos guies podem fer dos grups i cadascú seguir el seu ritme:  nosaltres anem més lents que els altres perquè a l'Anna li costa mantenir un ritme alt i sense parades i perque jo tinc força mal de cap. Soroche!

Un cop al primer cràter, que n'hi ha dos, la vista és espectacular. Però encara falten uns 100 metres fins al cim i l'Anna està tan cansada que decideix no acabar d'arribar. Ben decidit o mal decidit, ella prefereix planejar fins al segon cràter i jo tiro cap al cim. Un cop allí, les sensacions són difícils d'explicar, i les vistes impressionants. Trigarem dies en tornar a estar a tanta alçada!!

Aquest segon dia fem la pujada molt lentament, en 7h. La baixada és molt ràpida perquè baixem per una vessant sense pedres, només hi ha sorra volcànica negra, barreja d'arena i cendra, que fa que es pugui baixar sense perill. Amb una hora anem del cràter fins al camp base, on per sort podem deixar la tenda, els sacs i les colxonetes: un grup que puja ho aprofitarà tot.

Amb una altra hora de descens arribem al 4x4, molt contents d'haver aconseguit el Misti, i ens retrobem amb la resta del grup; uns han abandonat i els altres han anat més ràpid que nosaltres.

Malgrat que a l'Anna li ha regalat un bon refredat, el Misti ens ha encantat!