Ferrada del Roc d'Esquers, Andorra

Aprofitant que hem de pujar a Andorra i malgrat que tant l'un com l'altra ja l'havíem fet, decidim repetir la Ferrada del Roc d'Esquers, situada en plena vall del riu Madriu, al terme d'Escaldes-Engordany.

Per arribar-hi, a la gran rotonda en forma de 8 de passat St. Julià de Loira cal agafar direcció França i més amunt, en una altra rotonda, trencar a la dreta direcció Engolasters. Poc després girem a la dreta tot travessant el riu i aparquem.

La ferrada no és ni fàcil ni difícil, però en la seva horeta i mitja de durada és força variada: té trams aeris, trams de cadenes, trams de roca...

També té un pont tibetà, tot i que molt curtet.

El retorn, seguint les marques grogues, es fa per un camí enmig d'un bosc d'avets i, un cop es perd alçada, per un camí empedrat envoltat de prats i amb el riu al costat.

Recorregut, perfil i desnivells de la ferrada i el retorn:
Ferrada Roc d'Esquers

Les Montserratines

Ja feia temps que teníem aquesta zona en ment, així que aprofitem el dia fent una excursió per les Montserratines, unes roques amb formes i composició similars a les de Montserrat.

Aproximació: A Coll de Nargó s'agafa la carretera L-401 (direcció St Llorenç de Morunys) i al km 17 cal desviar-nos cap Llinars. Passada la població seguim fins al Pla de les Guàrdies, un turó amb unes antenes ben visibles. Aparquem uns 200 m abans d'arribar-hi. És recomanable portar gps amb el track, ja que tot i que l'itinerari està força senyalitzat, hi ha trossos perdedors.

La ruta primer és planera però de seguida baixa per un fort pendent, tot passant pel Torrent Mal, on trobem dues fonts. Continuem fins al punt més baix, el Camí del Capellà, des d'on tenim una altra perpectiva de les Montserratines, i poc després ens aturem a dinar a l'ermita de Santa Magdalena. 

Tot el que hem baixat ara cal pujar-ho, així que continuem amunt fins arribar a Serra-Seca, on trobem un recent monument, dedicat a l'etapa 7 del Tour de França 2009 (Bcn - Ordino).   

Fem un tros de carretera però de seguida enfilem per la carena, passant pel costat d'un avenc profunt, ja poc abans d'arribar al punt de partida.

El recorregut, perfil i desnivells de la ruta es troba al següent link: Montserratines

Ferrada Morera de Montsant

La previsió de mal temps no ens espanta (quin mal temps??!!) i quedem amb el Pau, el Juli, la Vicky i el Pep (i després trobem el Vàries casualment) per fer la ferrada de la Morera de Montsant. El Juli es coneix bé la zona i com que sap que ens agraden les ferrades diu que disfrutarem!

Aparquem el cotxe a La Morera del Montsant. Des d'allà, l'aproximació és força planera primer i força costeruda després, grimpant per grans blocs de pedra.

La ferrada no és gaire llarga però és força aèrea i té algun pas. Té dos ponts. El segon és força llarg!

Un cop a dalt continuem per la carena, tot vorejant diferents graus i acostant-nos per veure La Geganta, una agulla que fa uns anys un parell de 'locus' (el Juli i el Pep) van escalar. Inclús ara encara es veia el tros de corda que van haver de deixar-hi per poder rappelar.

Tot i que es pot baixar per altres graus més propers, el Juli ens recomana baixar pel Grau dels Barrots. Es tracta d'un camí amb molt bones vistes (especialment des del Balcó del Priorat) i té algun tram equipat i altres trams en què s'ha danar amb compte perque hi ha una bona timba!

Ja gairebé al poble, ens aturem a 'les Tres Roques'.

Per consultar el track de la ferrada i la posterior caminada, així com perfil de desnivells, distància i temps, cal seguir aquest link: Ferrada Morera de Montsant

XVI Caminada Popular Vilanova de l'Aguda

Havia de ser un cap de setmana de relax, però ens assabentem de la XVI caminada popular de Vilanova de l'Aguda i ens hi apuntem.

La ruta requereix la utilització de dos vehicles, ja que no és ni circular ni d'anada i tornada. El punt d'inici és la masia de Formiguera, situada a mà dreta passat el restaurant Can Valls, a la carretera que va de Ponts a Oliana (C-14). 

Durant el recorregut trobem el mas de l'Aranyó, que permet gaudir de vistes a la Bòfia (més conegut com Port del Comte). També trobem l'Hostal del Bordell, que donada la seva antiguitat té la peculiaritat de tenir la porta principal enfonsada i protegida per una espitllera, per poder defensar-se dels bandits de l'època.

                                                     

Una altra masia que ve de pas és Pinós, un dels amos de la qual va ser segrestat per uns bandolers que no molt lluny tenen un monument que els recorda (la creu dels tres lladres). Un cop al punt més alt del recorregut, Santes Creus (780m), es pot gaudir de bones vistes a la Vall.

Per dinar ens aturem al Bancal, masia que disposava de la seva pròpia església.

Un cop fet el repòs pertinent, reprenem el camí fins a Vilanova (409m).

El track de la caminada es troba al link Caminada Vilanova de l'Aguda.

Montcorbison i Letassi (Vall d'Aran)

Sempre intentem fer cosetes però de tant en tant hi ha caps de setmana que sobresurten de la 'normalitat'. I aquest ha estat un d'ells: l'hem passat al Pirineu, amb bona companyia, un temps esplèndid i pujant un parell de cims amb neu i amb vistes espectaculars. Què més es pot demanar?

El Montcorbison té 2.172 m i es troba a sobre de Viella, oferint una bona panoràmica de la vall.

L'Amadeu l'havia pujat i deia que les vistes s'ho valien, així que una bona colla (Xavi, Laia, Amadeu, Montse, Vicky, Juli, Roser, Kes, Romeu, Maria, Pep, Roser i nosaltres) ens disposem a passar el cap de setmana a la Vall d'Aran, on la Laia hi té una casa (i quina casa!!), per comprovar-ho.

Per començar l'ascensió cal anar amb cotxe fins a la Bassa d'Oles...

... i un cop allà 'nafent' muntanya amunt. Com que encara hi ha neu, no seguim massa el camí i més aviat cadascú va pujant per la neu. La Vicky (mira-te-la que llesta!) inclús porta raquetes!

Durant la pujada, la perspectiva va obrint-se cada cop més, fins que un cop a dalt l'espectacle és impressionant. Es poden veure cims tan imponents com el Montardo, l'Aneto o el Mauberme, tots encara nevats, cosa que els dóna encara més majestuositat. Les fotos parlen per si soles...

No en tenim prou amb un i seguim per la carena fins coronar també el Letassi, de 2177 m.

La baixada la fem també per la neu, aprofitant-la com a tobogan i gaudint al màxim.

Per acabar d'arrodonir la tarda ens arribem als Uelhs deth Joeu, on les aigües de la glacera de l'Aneto resorgeixen després d'uns 4 km submergides, i al circ d'Artiga de Lin.

I el diumenge el dediquem a anar baixant amb calma, tot passant pel port de la Bonaigua i parant en pobles com Son.

La ruta d'ascensió al Montcorbison i al Tuc de Letassi es troba en el següent link: Montcorbison i Letassi

Almatret i voltants

Passem el cap de setmana a Almatret, poble natal de la Carme. Almatret es troba al sud de les terres de lleida, just a tocar amb les províncies de Tarragona i de Saragossa.

L'objectiu matinal del dissabte és pujar el Montmeneu, anomenat pels lleidatans (amb bastanta dosi d'humor) "l'Everest del Segrià", tot i tenir només una alçada de 495 metres. ''Oju'' que l'aproximació indicada en algunes webs és errònia: cal agafar un encreuament a mà esquerra a la carrertera que va de Maials a Seròs, aproximadament al km 7,5 (i NO al 17,8 !!)

Malgrat portar un paper amb algunes indicacions que ens diuen que hem d'aparcar al costat d'una masia per fer una ruta de dues horetes, trobem un tractorista que ens diu que hem de tirar més amunt encara. Total, que acabem deixant el cotxe a l'aparcament més pròxim al cim, i clar, pujar el Montmeneu, gaudir de les vistes i retornar al cotxe ens costa només uns 40 minuts, i per un camí d'anada i tornada i no fer una ruta circular com ens agrada.

Ja a Almatret i abans de dinar anem a fer una petita volta en quad/moto amb el Ramon i la Carme, tot visitant el Pou de la Vila...

...i parant per gaudir de les vistes de l'Ebre que ofereix el mirador del Cingle de la Pena i visitar un antic niu de metralladores utilitzat durant la Batalla de l'Ebre.

A la tarda visitem el moll d'Almatret i una antiga fàbrica de ciment, abandonada inclús abans de començar a ser operativa (xaletassos dels enginyers/arquitectes inclosos).

Després anem a visitar la mina de l'Espanyola, de carbó i impressionant! A fora d'aquesta encara hi ha restes dels carrils per on circulaven les vagonetes i els forats per on el deixaven caure.

L'endemà tornem a gaudir de bones vistes en miradors com el de Riba Roja o el de la Presa, i també veiem una fita que limita les províncies de Lleida, Tarragona i Saragossa.

Els dos últims llocs que visitem són el mirador de Faió, des d'on es pot veure com sobressurt del pantà l'antic campanar de Faió-vell, i una cabana de volta...

El track d'aquest últim dia s'ha de seguir amb el link Almatret on també hi ha marcats amb waypoints tots el llocs visitats.

Merci Carme i Ramon per fer-nos de guia. Ens ha agradat molt Almatret!