18 de març del 2017

Rutes prehistòriques de la Roca del Vallès i Òrrius

Per casualitat l'Anna troba fotos del Moai del bosc encantat d'Òrrius, fet que va propiciar la preparació d'una llarga ruta amb inici i final a la Roca del Vallès per tal de veure l'elefant i el moai tallats en roca, així com diversos elements prehistòrics que abunden en aquesta zona del Parc de la Serralada Litoral.

L'excursió parteix de La Roca on, després de veure alguns dels seus edificis com l'església de Sant Sadurní, de seguida ens posem per camins. El primer sender circula al costat d'un petit canal (una "levada" com dirien a Madeira) que ens va agradar molt.  No triguem gaire a trobar el primer dolmen, el de Can Pujol.


Quan portem uns 5 quilòmetres i mig arriba el moment més esperat: ens topem de cara amb l'elefant i busquem un proper i amagat Moai.

Passem per alguns llocs com el Plat Molí o la pedra de les creus i ens arribem al Dolmen de Can Gol II, sense llosa a sobre, i a la Foradada de Can Gol, una roca buidada artificalment per dins.


Desfem part del camí i de seguida trobem la pedra de les Orenetes, coneguda per conservar encara ara algunes pintures rupestres, que costen força de trobar!


Aquí s'inicia un bon tram de pujada, en el qual podem veure una macro-fita i el Dólmen de Céllecs, el que ens va agradar més dels tres que veiem.


Al final de la pujada anem planejant una mica i ens desviem per treure el cap a alguns miradors.


En els útims 8 quilòmetres no hi ha massa cosa a veure i se'ns fan una mica llargs. El més destacable és l'ermita de Sant Bartomeu, la font del mateix nom, on dinem, i la vegetació.


El track GPS de la ruta, de 22 quilòmetres, és el següent: Voltants de la Roca del Vallès
Nota: és factible reduir considerablement l'excursió (i veient igualment la majoria de waypoints principals) fent una circular més curta des de la urbanització La Pineda.   

12 de març del 2017

Raquetejant per la Vall de Boí

Les previsions de temps per al cap de setmana són molt bones, així que decidim passar-lo a la Vall de Boí per fer doble sessió de raquetes i una mica de turisme.


El dissabte pugem fins a Boí, on agafem un taxi dels que et pugen fins al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, concretament al mirador de Sant Esperit i el planell d'Aiguestortes, just a 1.800m. Des d'allà parteix una excursió magnífica i sense cap mena de dificultat cap al refugi de l'estany Llong.


Un cop al refugi, l'Estany queda ja molt a prop. Com que està nevat, baixem i el travessem pel mig.


Deixem enrere el llac i seguim, ara amb considerable pujada i obrint traça, fins a l'estany Redó, on dinem.


La tornada és pel mateix camí.


El track de la ruta és el següent: Ruta cap a estany Llong i Redó

Novament a Boí aprofitem per fer una mica de turisme al poble i informar-nos de la ruta de l'endemà.



Pel diumenge teníem pensat pujar a la Presa de Cavallers però al punt d'informació de Boí ens confirmen que no hi trobarem neu i ens proposen una altra possible ruta: dos circuits senyalitzats i amb bones vistes a tocar de l'estació d'esquí Boí-Taüll. Ambdós itineraris, que nosaltres acabem fusionant en un de sol, surten pocs centenars de metres abans d'arribar a l'estació (hi ha una barraca de fusta) i permeten, sense massa desnivell, pujar un petit cim: el Pic de la Pala de Ginebrell.


Després de l'excursió, aprofitem per parar una bona estona a Taüll per veure'n la famosa església de Sant Climent i la resta de poble, amb l'església de Santa Maria.


La ruta d'aquest segon día és la següent: Pic de la Pala de Ginebrell