3 de gener del 2016

Andalusia

Malgrat tenir clar que Andalusia té molt per oferir, sempre tendim a descartar-la per alguna raó (perquè a l'estiu hi fa massa calor, perquè per pasqua hi ha massa pocs dies i a més tot està 'plagat' de processons, perquè últimament preferim explorar destins més llunyans...).  Però adonar-nos que pels voltants d'aquest cap d'any podíem tenir fins a vuit dies va ser el detonant de fer factible aquest viatget. El Pep i la Roser ens acompanyen la meitat dels dies en aquest destí que ja teníem clar que no ens decebria! 

Tot baixant, com que anem amb cotxe, ens desviem a Calpe (Alicante) per pujar a un penyal ben curiós, el Peñón de Ifach (veure entrada a part aquí).  Ja a Almería, passem dos dies al Parc Natural Cabo de Gata, un dels pocs llocs on platges i cales tipus 'Costa Brava' s'alternen amb d'altres tipus 'Costa Daurada'. Tota la zona és d'origen volcànic i algunes de les platges i cales que veiem ens semblen realment espectaculars. Visitant el parc de nord a sud, la primera que veiem és Playa de los Muertos.


Seguim fins gairebé la Cala del Plomo, des d'on surt un camí que amb aprox. 1,5 km ens durà a Cala de Enmedio, una cala espectacular per les seves parets totalment blanques, antigues dunes petrificades.


A Isleta del Moro hi ha dues roques conegudes popularment com 'las Ballenas', i la Playa del Peñón Blanco.


I a la genial Playa del Arco trobem una zona amb més dunes fossilitzades, de formes beeeen capritxoses!


La Playa Mónsul, amb la seva roca la Peineta, va ser escenari d'una pel·lícula d'Indiana Jones. Pujar a la Peineta, rodejar-la, explorar roques basàltiques que semblen murs, i seguir per la costa fins a Cala Mónsul, Playa de la Media Luna i encara una mica més... tot plegat va ser realment espectacular.


Més enllà de la Playa Mónsul ja no es pot seguir més amb el cotxe. Cal doncs fer una bona volta per tal de poder veure la zona més sud del parc. Des del far de Cabo de Gata seguim a peu fins a la Punta Baja, una roca ben basàltica, especialment la seva vessant est.


Si es vol es pot seguir a peu atansant-nos cada vegada més a l'arrecife el Dedo. I si des de Cala Rajá pugem una mica el penya-segat tindrem bones vistes a la Vela Blanca.


De nou al far, cal admirar el Arrecife de las Sirenes i donar per acomiadada l'estada al Cabo de Gata.


Allotjant-nos a Álora (Málaga) hem aconseguit -cosa gens fàcil!!- entrades 'gratuïtes' per recórrer el Caminito del Rey. La ruta, inicialment creada per escurçar camí als treballadors de dues centrals hidroelèctriques separades per dos congostos, estava últimament tan malmesa que figurava en rànquings de camins més perillosos del món. Però després de rehabilitar-lo totalment (creant-ne un de nou a sobre de l'antic), no fa ni un any que s'ha reobert al públic per poder gaudir dels dos congostos: desfiladero de Gaitanejos i desfiladero de los Gaitanes. Això sí: l'entorn és tan preciós com la massificació de la ruta.

 

Ja sense els 'suegrus' passem un matí al Torcal d'Antequera (Málaga), conegut per les seves roques calcàries erosionades. La ruta que seguim, d'uns tres quilòmetres, ens va fer gaudir d'aquest 'bosc de pedra' i de les seves formes capritxoses. Pel final deixem la més famosa: el Tornillo del Torcal.


Ronda és una població malaguenya molt famosa per l'imponent pont que salva el desnivell dels penyasegats del riu Guadalevín, que divideixen la població en dues meitats...


... però a banda del pont, molts dels seus racons ens van agradar molt.


Prop de Ronda però ja a la província de Cádiz trobem Setenil de las Bodegas, un poble ben curiós perquè aprofita les parets de roca per a les cases de diversos carrers.

 

Per al final del viatge deixem Granada i el seu monument més emblemàtic: l'Alhambra. Com que quan volíem comprar l'entrada per internet ja estaven esgotades ens toca matinar i estar fent cua a les taquilles una hora abans d'obrir el recinte. Tot i el 'madrugón' aconseguim entrada però separada: pel matí podem veure els exteriors, l'alcazaba i el palau Generalife.


Tot i passar-hi poques hores, la ciutat ens va agradar força. Veiem la zona propera a la catedral (amb la casa del carbón i l'alcaicería, per exemple) i el barri Albaicín, ple de casones mossàrabs. Des d'allà pugem fins a Sacromonte per gaudir de les vistes i finalment esperem, des del mirador de San Nicolás, que es faci de nit i l'Alhambra s'il·lumini.


De nou a l'Alhambra, veiem els palaus nazarís amb l'entrada nocturna. Espectaculars!



Itinerari en detall (aprox 2.480 km):
Dia1. Trajecte Penedès-Calpe. Pujada al Penyal d'Ifach. Trajecte Calpe-Carboneras. Nit a Carboneras
Dia2. P.N. Cabo de Gata: playa de los Muertos, cala de Enmedio, cala Plomo, mirador de la Almadrava, La Isleta del Moro amb roques Las Ballenes i playa del Peñón Blanco, playa del Arco. Nit a Albaricoques
Dia3. P.N. Cabo de Gata: playa de los Genoveses, playa Mónsul amb Peineta i caminada fins a Cala Mónsul i playa de la Media Luna, Punta Baja, arrecife el Dedo, cala Rajá i vistes a la Vela Blanca, far del Cabo de Gata i arrecife de las Sirenas. Continuació a Álora. Nit a Álora
Dia4. Caminito del Rey. Nit prop de Málaga
Dia5. Torcal de Antequera. Continuació a Ronda. Nit de cap d'any a Ronda
Dia6. Ronda + Setenil de las Bodegas. Continuació a Granada. Nit a Granada
Dia7. Granada: Alhambra i zones centre, Albaicín i Sacromonte. Nit a Granada
Dia8. Trajecte Granada-Penedès

Andalusia donaria per fer almenys quatre viatges com el que hem fet així que, com sempre, ha calgut prioritzar!  El que ha quedat pendent no es mourà de lloc  :)

27 de desembre del 2015

Peñón de Ifach (332m)

Aprofitem que estem baixant cap a Andalusia per fer una parada a Calpe (Alacant) i pujar el Penyal d'Ifach. Es tracta d'un penyal d'una mica més de 300 metres d'altura, però que fa força impressió ja que es troba situat just al costat del mar.

Per tal d'evitar responsabilitats està 'prohibida' la pujada fins al cim. Les indicacions de la caminada acaben just després de passar un túnel excavat a la roca. Allà, una petita tanca delimita el final de recorregut, però és molt fàcil de superar, cosa que ens permetrà continuar avançant fins al cim.  En realitat el recorregut no és excessivament complicat, tot i que cal tenir en compte que si en les darreres hores ha plogut pot arribar a ser molt relliscós i per tant perillós. 


Les vistes des del cim compensen en escreix la mica de sofriment per possibles relliscades en la pujada. 


El track del recorregut és el següent: Pujada al Penyal de Ifach

12 d’octubre del 2015

Sierra de Guara

Allotjats a la bonica població oscense d'Alquézar, aprofitem els tres dies del pont d'octubre per gaudir de la Sierra de Guara, un racó relativament proper i amb molta cosa i molt variada per fer.

El primer dia ens llevem ben d'hora per aprofitar-lo bé i anem fins a Rodellar, un poblet ple d'escaladors. 


Si ells s'hi atansen per escalar... nosaltres hi anem per fer dues vies ferrades! La primera és la VF Espolón de la Virgen, la qual permet pujar des de la llera del riu Mascún (molt a prop de la surgència natural i de la roca foradada 'El Delfín') fins a l'ermita de la Virgen del Castillo i així gaudir de les vistes a les agulles del fons del barranc.


Després de la ferrada agafem cinc minuts el cotxe per dirigir-nos a la zona del camping el Puente. Just al costat del pont de Pedruel es troba l'inici de la segona VF del dia: la VF del Puente. És extremadament curta (ascens i baixada 15') però val la pena per les vistes al pont medieval.


Reculem fins a Bierge, on tenim intenció de fer una tercera via ferrada; en aquest cas la VF Peñas Juntas.


    Tracks GPS:
      - VF Espolón de la Virgen: VF Espolón de la Virgen
      - VF Del Puente: VF del Puente
      - VF Peñas Juntas: VF Peñas Juntas

El segon dia el destinem a fer una excursió per veure els abrics o coves amb pintures rupestres dels voltants del riu Vero. L'inici de la ruta és al pàrquing del Mirador del Vero (carretera entre Colungo i Lecina). Fins als abrics de Barfaluy es pot considerar una caminada fàcil tot i tenir una mica de desnivell però després es complica força amb trams molt exposats i on el Gps es perd per les altes parets. Un cop al llit del riu, caldrà travessar-lo almenys tres vegades i després recuperar el desnivell per l'altra vessant. 

   
       

Després de l'excursió anem a Lecina, un poblet 100% recomanable i amb una alzina mil·lenària.


El tercer dia aprofitem per visitar Alquézar, un poble que encara ara conserva el seu encant medieval. Es troba situat en un paratge preciós, en el qual aprofitem per baixar fins al riu Vero i fer la típica passejada a les passarel·les del riu Vero. 



Sens dubte han estat tres dies molt ben aprofitats. Ens ha agradat molt aquesta zona!