Mont-Rebei

Baixem de la vall d'Aran amb pluja però a mig camí ja no plou, així que al Pont de Montanyana ens desviem per fer una excursioneta pel congost de Mont-Rebei.

A aquest congost, que separa Aragó i Catalunya, s'hi pot arribar per Pont de Montanyana (Aragó) o des de l'ermita de la Pertusa de Corçà (Catalunya). Fa uns anyets vam estar-hi des de la Pertusa però, aprofitant que des de l'Aragó l'aproximació és molt més curta, no ens fa res repetir!

Un cop a aquest poble, cal agafar la carretera que va cap a Tremp i poc després prendre una pista que, en pocs km ens durà a l'aparcament. Des d'allà, caminant uns 20' trobem el pont penjat.

Passat el pont, no es triga gaire a trobar la part en la que el congost s'estreny i el camí està literalment penjat a la paret de Catalunya. En alguns punts, les vistes són impressionants.

Abans de girar cua, aprofitem per pujar a la cova Colomera. Però ens quedem amb les ganes d'entrada, ja que està vallada perquè s'hi està fent una recerca arqueològica.

Tornem cap al cotxe pel mateix camí.

Tuc de Marimanha i Tuc del Rosari

Tornem a anar a la Vall d'Aran, aquest cop amb la intenció de pujar el Tuc de Marimanha (2679m). Som la Laia i el Xavi, la Roser i el Juli, l'altra Roser i el Pep, i nosaltres dos.

Per pujar al Tuc de Marimanha cal anar amb cotxe fins al pla de l'Orri on hi ha el parking de les pistes d'esquí, situat a sobre de Vaquèira. Un cop allà, seguim a peu cap a l'est-sudest, seguint, tot i que no de prop, el curs del riu. 

Durant la pujada es troben els estanys de Baciver. Primer l'estany de Baix del Baciver (on fem una parada tècnica per mirar mapes i fer un mos) i després anem cap els Estanys de dalt de Baciver.

A l'alçada d'aquests últims ens separem. El Pep i la Roser segueixen per baix vorejant i sense allunyar-se massa dels estanys, i finalment encaren el Marimanha directament, tot i que estan una estona en decidir per on pujar ja que la ruta d'ascens no queda ben definida. La resta enfilem pel dret, en una pala de neu i roques amb la intenció de trobar la carena que comunica els cims del Rosari i Marimanha, i així fer una mica de ruta circular.

El Roger s'avança i aprofita per fer el Tuc del Rosari (2594m),

per seguidament tornar-se a unir al grup, que anem seguint per grans blocs de roca. La cresta que ens durà al cim del Marimanha no és molt difícil però tampoc fàcil, i cal anar amb compte.

Tant des de dalt la carena com des del cim, les vistes als estanys de dalt, mig glaçats!

Poc després de dinar, arriben el Pep i la Roser. Ja tots junts, encarem la tornada pel "camí" que han fet servir ells per pujar. Entre que es posa a ploure i que passem per plaques de neu que estan molt toves, gairebé tots acabem xops de peus!

El track de la ruta a wilkiloc és el següent: Tuc del Rosari i Marimanha

Ferrada Feixa del Colom

Aprofitem que tenim festa per anar a fer una ferrada en terres tarragonines: la Feixa del Colom.

Aproximació. Tenim dues opcions: anar-hi des de Montblanc o des de L'Espluga de Francolí. Nosaltres escollim la segona, ja que la tenim ressenyada en un llibre. Un cop al poble cal seguir els indicadors que porten a l'ermita de la Santíssima Trinitat, on deixarem el cotxe (pista asfaltada en perfectes condicions). Partim des d'aquesta ermita en direcció a l'ermita de Sant Joan, tot seguint part de la ruta del Cister, primer per pista i després per sender.

En 40-45 min arribem a la sorprenent ermita de Sant Joan. Està construïda aprofitant la roca de la muntanya en una de les parets. Té la peculiaritat, a més, d'estar elevada. Seguidament pugem al mirador que es troba just a sobre (de fet, per dins de l'ermita també s'hi pot accedir). 

Després d'esmorzar, en 10' trobem l'inici de la VF. Després d'una corba tancada, cal buscar a mà dreta un pi amb una senyal vermella que indica "Via Ferrada". Cal ometre el primer sender amb una fita, ja que aquest és el camí de retorn (cosa que nosaltres no vam fer i la vam liar una mica).

La ferrada, en forma de 4, és curta però molt variada, i té trams de baixada, gens habituals en la majoria de ferrades. En el primer tram es fa tot el desnivell i s'arriba a dalt del Cingle Blanc. A la meitat d'aquest tram trobem l'enllaç que després seguirem, quan anem en el tram horitzontal (hem d'obviar-lo, per tant). Un cop a dalt, cal buscar unes fites que ens portaran al primer tram de descens, amb cadenes, grapes i, finalment, un pal vertical.

Seguim en horitzontal (deixant enrere un tram en construcció que fem i desfem perquè no hi ha cap indicador de que estigui inacabat), seguint primer un tram en el que només cal caminar i després unes barres laterals que ens portaran de nou al tram vertical inicial. Cal creuar-lo i seguir caminant per les cornisses fins trobar la cadena i les grapes de baixada, punt final de la VF.
Tornem pel mateix camí.

Malgrat ser una VF curta, la varietat i els trams de baixada han fet que no ens hagi decebut gens!


El link a wikiloc del track del recorregut i VF és:  Feixa del Colom

La Fou de Tous

Des de Sant Martí de Tous, un poble situat a 8km al sud-oest d'Igualada, surt una ruta bastant entretinguda i bonica, sobretot a les èpoques en les quals hi ha abundància d'aigua.

Aparquem al poble i ens dirigim al castell de Tous, ben conservat i força espectacular.

Li donem gairebé la volta i agafem el segon camí, en un principi pavimentat, que surt a mà dreta i al poc travessem el pont que creua la riera per seguir a mà dreta el camí que ens durà  a visitar l'ermita de Sentfores.

Després seguim el camí fins a la famosa Fou de Tous. Després de les pluges de les setmanes passades pensàvem que hi hauria abundància d'aigua, però la veritat és que no va ser així. De fet, fa sis anys vam fer la mateixa excursió i la diferència és considerable (veure les fotos).

                             Febrer 2006:

                               Maig 2012:

Després anem a veure la cova del Diable i la Font de la Fou.

Com que estem una mica allunyats de la ruta, per tornar al camí, en comptes de tornar enrere decidim pujar muntanya amunt i retrobar el camí que prèviament ja havíem passat.  De seguida tornem a trobar al trencall que ens duu a la Fou, aquest cop passem de llarg i ens dirigim amunt a la dreta per observar les vistes al bosc des de sobre la Fou. 

Després de fer un mos, tornem a Sant Martí completant una ruta circular maca i facileta. 

El track de la ruta és el següent: La Fou de Tous

Estret del Mu

Aprofitem el matí per fer una excursió propera, seguint un trosset del riu Segre, en la part corresponent al congost del Mu i l'aiguabarreig del Segre. 

Aproximació: Carretera de Balaguer a Tremp (C13), un parell de km després de Camarasa (i just abans de creuar el riu per un pont) surt una pista a mà dreta, que porta fins a la presa de Camarasa (no confondre-la amb la presa del pantà!), on podem aparcar.

L'itinerari no és circular i, en uns 6,5 km de molt poc desnivell, ens porta des la presa fins al poble d'Alòs de Balaguer. Només començar ja ens trobem les passarel·les i el pont penjat. 

La llàstima és que les passarel·les de seguida s'acaben i, com que te n'esperes més, l'excursió sembla perdre l'alicient. Però resseguint l'estret per la vora també es gaudeix de bons paisatges.

Hi ha un moment que es deixa enrere l'estret i se segueix vorejant el riu per una pista una mica avorrida fins a Alòs de Balaguer.

Nota: En cas que de no voler arribar fins al poble, es pot girar cua just on comença la pista, estalviant uns 3km per sentit (o començar-la des d'aquest punt però venint amb cotxe des d'Alòs).

La tornada és pel mateix camí.