Cuenca i província

Cuenca és una ciutat de La Mancha amb un casc antic concentrat dalt d’uns penya-segats, entre les fous dels rius Júcar i Huecar. L’Anna hi va estar fa dinou anys i tot i que no en recordava gairebé res, tenia moltes ganes de tornar-hi.  I aprofitant la setmana santa, decidim anar-hi.

Només les famosíssimes ‘Casas Colgadas’ ja justifiquen el viatge, però les vistes a la ciutat des del ‘Barrio del castillo’, les pintoresques cases de colors d’alguns carrers, la catedral, el pont de ‘San Pablo’, els alts penya-segats, els carrerons... tampoc tenen desperdici.

A més, hem pogut comprovar que a Cuenca s'hi menja (i s'hi beu) molt bé !!

A part de jalar, també hem aprofitat per fer turisme per la província. D’una banda, visitem les ‘Torcas de los Palancares’ i les ‘Lagunas de Cañada del Hoyo’. Les torques són uns ensorraments molt curiosos del terreny, degut a l’erosió. Semblen cràters i són força espectaculars perquè són bastant profundes. Algunes tenen aigua, que prové del subsòl, i llavors se’ls anomena llacunes.

La ‘Ciudad Encantada’, potser la visita més esperada, ens ha ENCANTAT.  Aquí l’erosió també va fer la seva feina, deixant unes pedres amb formes ben curioses. Ens han agradat molt el ‘tormo alto’, ‘los barcos’, ‘el tobogan’, ‘el mar de piedra’, ‘los hongos’...   tot !

'Los Callejones' de Las Majadas són semblants a la Ciutat Encantada i ens han agradat força.

Una altra coseta a visitar: el naixement del riu Cuervo i les cascades a diferents nivells. Molt maco però les fotos no li fan justícia!

Finalment, hem visitat un parell de pobles amb castell: Belmonte i Alarcón. I Mota del Cuervo, on hi ha set molins d'aquells que s'han de veure quan es va a La Manxa. Un d'ells es pot visitar per veure l'antic funcionament de moldre el gra. Molt interessant!!

Ferrada Regina (1ª Repetició)

Repetim aquesta fantàstica ferrada; ara acompanyats pel David, l'Albert, el Ferran i l'Andreu. Cap d'ells l'havia feta abans, de fet era el primer cop que feien una VF i creiem que els va agradar.

Aquest cop, abans de passar el pont aprofitem per pujar a l'agulla i gaudir de les vistes als pantans (el d'Oliana més proper, i el de Rialp al fons).

Tornem a disfrutar de passos desplomats i del conegut "pas de la fe".

El link a l'entrada original és: Ferrada Regina

Ja sabeu que quan vulgueu la repetim!

Pantà de Foix

De vegades el que tenim més a prop és el que menys coneixem, així que decidim dedicar el matí del diumenge a fer una excursió per l'Alt Penedès: la zona del riu Foix i el seu pantà. Comencem des de Castellet (TM Castellet i la Gornal), un poble amb un castell medieval molt bonic.

Des d'allà tirem fins a Torrelletes, envoltats de vinyes, de bosc i d'espàrrecs!

El camí fa una bona volta i arriba a la presa del pantà de Foix, des d'on se segueix per la riba dreta d'aquest fins arribar de nou a Castellet.

El track de la ruta, perfil i desnivells es troben a: Circular Pantà de Foix

Sant Llorenç (Serra de l'Obac + Agulla Occidental de Coll de Tanca)

Sense l'Anna però amb el Pep i la Roser, decidim anar a Sant Llorenç de Munt, concretament a la Serra de l'Obac. 

Aparquem al parking de l'Alzina del Sal.lari (km 11, Bv-1221), carretera que va de Terrassa a Matadepera. D'allí tirem amunt cap al Coll de Tres Creus i agafem el sender que porta a la font de la Pola. Abans d'arribar-hi, a mà dreta podem veure l'Agulla de La Gloriosa Boina d'en Peret, que vam escalar a principis del 2010.

Un cop a la font decidim pujar al Castell Occidental de l'Espluga, un petit turó amb bones vistes. 

Desfem una part del camí que ens hi ha portat, per anar a escalar l'Agulla Occidental de Coll de Tanca (agulla clàssica del Pam a Pam de Sant Llorenç).

Ja assolida la fita, tornem direcció al cotxe, però ho fem fent una ruta circular que de passada ens permetrà gaudir de les vistes del cim del turó de la Pola.

El track de la caminada, perfil i desnivells es troben a: Sant Llorenç, Serra de l'Obac.

Puigllançada, ¿amb raquetes?

Aprofitem que un té festa i que l'altra se l'ha pogut agafar  per anar a fer un cim amb raquetes, el Puigllançada (2406m).  Comencem des del costat de l'aparcament dels Alabaus, un dels aparcaments de l'estació La Molina. Però les raquetes ens les pengem a la motxilla perque de neu, ben poca. I això que no fa ni una setmana que va nevar...

El camí, tot i que també és bastant inexistent, comença molt costerut primer, continua totalment pla tot vorejant la muntanya, i acaba un altre cop molt costerut. Total:  tota la pujada es fa en només 2,5 quilòmetres, uns 650 m de desnivell.  Déu n'hi doret!

Durant la pujada en trobem una que ja no arribarà enlloc!

Un cop al cim, on per cert estan instal·lant una estructura horrible, per fi ens calcem les raquetes i anem cap a les pistes d'esquí de la Molina. Aprofitem un tros d'una pista vermella però a la que podem ens posem per un "fora pistes" fins gairebé al cotxe.

Nota: des de Coll de Pal l'excursió seria molt més suau i també es podria pujar la Tossa d'Alp.

El recorregut, perfil i desnivells de la ruta: Puigllançada 2406m