Puigllançada, ¿amb raquetes?

Aprofitem que un té festa i que l'altra se l'ha pogut agafar  per anar a fer un cim amb raquetes, el Puigllançada (2406m).  Comencem des del costat de l'aparcament dels Alabaus, un dels aparcaments de l'estació La Molina. Però les raquetes ens les pengem a la motxilla perque de neu, ben poca. I això que no fa ni una setmana que va nevar...

El camí, tot i que també és bastant inexistent, comença molt costerut primer, continua totalment pla tot vorejant la muntanya, i acaba un altre cop molt costerut. Total:  tota la pujada es fa en només 2,5 quilòmetres, uns 650 m de desnivell.  Déu n'hi doret!

Durant la pujada en trobem una que ja no arribarà enlloc!

Un cop al cim, on per cert estan instal·lant una estructura horrible, per fi ens calcem les raquetes i anem cap a les pistes d'esquí de la Molina. Aprofitem un tros d'una pista vermella però a la que podem ens posem per un "fora pistes" fins gairebé al cotxe.

Nota: des de Coll de Pal l'excursió seria molt més suau i també es podria pujar la Tossa d'Alp.

El recorregut, perfil i desnivells de la ruta: Puigllançada 2406m

La Roca del Corb i Sant Honorat

En un primer moment havíem decidit anar a Pont de Suert, on ens esperava la ferrada Tossal de Miravet, però la mandra del matí ens fa anar finalment a caminar a sobre Peramola, concretament a la Roca del Corb, i després allargar l'excursió fins a Sant Honorat.

L'aproximació és senzilla, cal agafar la carretera C14 (Lleida-Andorra) i passat Oliana cal seguir la LV-5118. Poc abans d'arribar a Peramola girem a la dreta seguint un rètol que ens indica Can Boix.

Un cop aparcats, ens dirigim a la Roca del Corb. El conjunt de roques que la formen és impressionant i atípic: semblen roques com les de Montserrat, gens corrents en aquesta zona!

Primer visitem la Casa del Corb, construïda aprofitant la balma de la paret, i després seguim i pugem a veure Sant Salvador, la capella romànica més petita de Catalunya.

I ja per acabar anem a Sant Honorat. Pel camí voregem la roca llarga, on cal passar per unes zones una mica aèries i també fer alguna grimpadeta.  Un cop vista l'ermita de Sant Honorat fem una volta per l'altiplà on es troba i gaudim de les magnífiques vistes.

El recorregut, perfil i desnivells es troben a:  Roca del Corb i Sant Honorat

Circ de Tristaina amb raquetes

Estrenem les raquetes que ens van portar els Reis repetint una de les nostres primeres excursions: la volta als llacs de Tristaina, a Andorra.  Per arribar-hi, cal anar fins a Arcalís (parròquia d'Ordino) i seguir la pista fins al final. Per sorpresa nostra, l'últim tram de carretera està tallat i Vallnord l'aprofita com una pista verda més. Així doncs, toca començar la ruta una mica més avall del que volíem, però qui no es conforma és perquè no vol: així podem gaudir del monument circular.

En la volta pel circ de Tristaina veiem tres llacs, tots glaçats i coberts de neu. Voregem l'Estany Primer i l'Estany del Mig...

...i acabem travessant pel mig l'Estany de Més Amunt!

Arriscats? Irresponsables? Temeraris? Bojos? Potser sí! Però el ''subidón'' d'adrenalina que suposa travessar un estany gelat és brutal!  També és veritat que n'hi va haver un que va patir més que l'altra, que estava en su salsa...

En la tornada tornem a vorejar els altres dos estanys per l'altra banda i tornem pel mateix camí.

El track GPS és el següent: Raquetes a Ordino (Circ de Tristaina)

La Talaia del Montmell

Fem una volta pel massís del Montmell (Baix Penedès) i de passada pel cim més alt de la comarca: la Talaia del Montmell (861m).  El punt d'inici és l'àrea d'esbarjo de la Juncosa del Montmell (des del poble cal agafar una pista indicada, que es troba en bon estat).

Durant la ruta, abans del cim, es passa per les ermites de St Miquel (la nova i l'antiga), les restes d'un castell i per la creu.

Després allarguem la volta seguint gairebé sempre per pista, tot trobant unes quantes masies, algunes abandonades, i l'ermita de St Marc. Tot aquest tros és evitable si poc després del cim seguim l'indicador que diu que l'àrea recreativa es troba a 55'. 

L'enllaç al wikiloc és el següent: La Talaia del Montmell

La Magdalena Superior

Encetem el 2011 amb una escalada a Montserrat amb el Juli i el Pep. Aquest cop l'agulla triada és la Magdalena Superior, per la via Super Frio (nº11).   Per arribar-hi aparquem al monestir, agafem el funicular de Sant Joan i continuem fins a la regió de Gorros, a la Plantació. Impressionant la inversió tèrmica:  al monestir, molta boira; a dalt, un sol espatarrant!

La via té tres tirades no massa llargues ni massa complicades (III amb algun pas de IV). A la segona reunió ens desviem de la via i acabem per la normal, però després d'un primer ràpel tornem a pujar l'últim tram per la Super Frio.

En la tornada passem per les ermites de Sant Joan, Sant Onofre i Santa Anna.

Esperem que el 2011 ens porti força entrades al blog.  Bon any!   : )

La Saca i el Martell

Anem a escalar a Montserrat amb el Pep, que ens proposa la Saca Gran per la via Aresta Brucs (nº3)-a la regió d'Agulles-, una proposta molt bona ja que en tot moment ens ha tocat el sol i s'estava de conya.

Aparquem a Can Maçana, seguim fins al coll de Guirló, passem la Portella, i seguim a l'esquerra per després superar unes cordes fixes de colors. Abans d'anar a peu de via, pugem Els Merlets fent una grimpadeta i esmorzem al mirador del replà de l'Agulla del Capdemunt, que té bones vistes.

L'Aresta Brucs és una via de gairebé 90 metres, que consta de tres llargs. Via de IV+ amb algun pas de V, depenent de la resenya. Algun tram és una mica complicadillu però a nosaltres ens ha agradat molt.  L'anècdota? a l'Anna li ha caigut una bamba des de la segona reunió fins a baix!!

Per baixar rapelem 20 metres fins a un coll i desprès seguim fins a peu de via per una canal força dreta i erosionada, en la qual cal anar amb compte.

Com que no en tenim prou decidim pujar al Martell. Queda just al davant de la Saca i la pujem per l'Aresta Nord-Est IV, (nº7). És una via d'una sola tirada però gairebé sense equipament, que com a l'anterior, el Pep n'ha tret de nou les castanyes. El descens també és un ràpel de 20 metres.

Matagalls (1.697 m)

Del Japó tornem encantats però amb 'mono' de muntanya, que saciem triant la pujada al Matagalls. D'aquesta muntanya, un dels tres cims del Montseny, s'acostuma a dir que és el primer cim que fan els catalans per la facilitat d'ascenció i la curta durada. I és que és veritat: és una excursió propera, assequible i maca, especialment amb les primeres enfarinades de la tardor.

La ruta circular que triem surt de Collformic (1.145 m). La millor manera d'arribar-hi és anar fins a Seva (C17 fins a Tona) i un cop allà agafar la carretera que travessa tot el Montseny, la que va de Seva a Sta Maria de Palautordera.

La pujada la fem per una pista que dóna força volta i que porta fins al santuari de Sant Segimon. Actualment aquest està en restauració i no s'hi pot passar, però molt a prop surt un camí que puja fins a trobar la carena, la qual cal seguir fins a arribar al cim.

El dia és força clar i tenim bones vistes, però no estem massa estona al cim perque fa vent i fred.

La baixada ja la fem pel camí 'normal' i se'ns fa molt curta. Molta de la neu del matí ja s'ha fos!

El link de la ruta és  Matagalls (1.697 m)