9 d’octubre de 2018

Tres dies a Meteora

Meteora, literalment "roques a l'aire",  és una petita zona de conglomerat a tocar de Kalambaka i Kastraki, dues poblacions de la província grega de Tessàlia. Que el lloc és espectacular ja ho devien pensar els monjos (ermitans primer i ortodoxos després) que van construir-hi, tant dalt d'algunes de les roques com aprofitant les balmes d'altres, més d'una vintena de monestirs. D'aquests, molts han desaparegut però d'altres estan encara en ús i inclús sis són visitables. 


Plena de roques i agulles, Meteora és un paradís per escaladors com el Toni i el Pep, que van estar-hi escalant fa quinze i anys (i van repetir passats deu!), i resulta també ideal per fer-hi caminades entre roques. Per aquest motiu teníem clar que no volíem fer com el 90 llarg per cent de turistes que hi estan un sol dia (o un matí!!) i van de monestir a monestir,  sinó que volíem poder dedicar-hi gairebé tres dies, aprofitant per fer caminades, per visitar un monestir i per gaudir, a diferents hores, dels miradors que hi ha a la carretera que enllaça pel nord les dues poblacions.

NOTA: La descripció és part d'un viatge de 8 dies pel nord de Grècia que descrivim aquí:  Nord de Grècia


El PRIMER DIA, després de visitar un parell de llocs al mar Egeu, arribem a Meteora cap a les 13h. La il·lusió d'estar aquí és immensa!!!  De seguida anem a Kastraki i aparquem a tocar de l'església de la plaça principal, on comencem una excursió que rodeja -en el nostre cas en sentit horari-  la roca Aghio Pnewma (Heiliger Geist o Holy Spirit), una de les més emblemàtiques de Meteora (en una de les fotos més típiques del monestir Roussanou és la roca que li queda a darrere). En deixar enrere Kastraki, de seguida se'ns obren vistes a diverses roques. L'Anna ha 'estudiat' (les explicacions del Pep i una guia amb mapes han anat fenomenal!) i per tant som capaços de distingir algunes roques, per exemple el solitari Doupiani o l'inconfusible Kelch. 


Una mica de bosc, on trobem marques de la MTR 2018 (Meteora Trail Running) que s'està corrent avui, i de seguida arribem a l'antiga presó, ubicada en una cavitat de la roca que rodegem. Allà dinem amb vistes (i una perspectiva poc visitada) a quatre monestirs: Nikolaos, Gran Meteoro, Varlaam i Roussanou.


La ruta segueix i en cert moment comença a enfilar-se -amb algun tram equipat amb barana i altres de grimpada- fins a la petita ermita de l'esperit sant, picada a la paret. Poc després, i amb l'ajuda d'una escala, arribem a un mirador (amb campana inclosa) sobre Kastraki.


Si bé la tarda havia començat molt assolellada, l'anècdota del dia és que al cim s'ennuvola i durant la baixada se'ns posa a ploure. Estem uns 20 minuts aixoplugats en una petita balma i quan para, amb novament sol i cel blau, continuem baixant tot flipant amb les roques que anem deixant enrere, de noms tan curiosos com Alpha, Gamma, Beta, Delta... i que posteriorment veurem des de l'altre costat.


La pluja ha fet canviar força el color i la textura de les roques (veure l'abans i el després):



Després de l'excursió, com que encara queda tarda decidim anar a miradors.

Primer, al pàrquing del monestir Roussanou, on es tenen vistes magnífiques a roques properes als monestirs Varlaam i Megalo Meteoro  i a les roques properes al Heiliger (les que abans hem vist des de l'altre costat). Justament acaben de tancar el monestir, així que ens quedem sols una estona a la porta principal d'aquest tot gaudint del paisatge petri, que ens sembla realment espectacular.


Breu parada per la foto típica del Roussanou amb el Heiliger Geist o Aghio Pnewma darrere...


I seguim fins al mirador Psaropetra, del qual tothom parla meravelles en la posta de sol. Malgrat la llum no era molt bona (una mica ennuvolat i sol de cara), no es pot negar que la vista era espectacular: quatre monestirs, les roques, els boscos, el Doupiani solitari al fons de la vall... No ens esperem fins la posta, quan ens sembla marxem cap a Kalambaka, on tenim l'hotel, a descansar.




El SEGON DIA tenim previst fer una excursió que comença al pàrquing del monestir Nikolaos Anapafsas (el més proper a Kastraki). Però per arribar-hi decidim agafar la carretera pel camí més llarg (és a dir, des de Kalambaka cap al nord i no cap a Kastraki), podent així anar fent parades a diferents miradors. Primer, parem al pàrquing del monestir Aghios Stephanos, situat sobre Kalambaka.


Després parem un moment per veure el monestir Aghia Trias des de diversos llocs. La roca en la que queda col·locat li dóna molta espectacularitat, i fa que sembi impossible que s'hi pugui pujar a peu des de Kalambaka en només 40 minuts!!


Seguim fins a un mirador proper al d'ahir a la tarda, on esmorzem amb unes vistes d'infart als quatre monestirs més propers a Kastraki. Sembla que hem encertat la ruta: la majoria de turistes deuen començar per l'altre costat i aquí només apareixen dues parelles en els 25 minuts que hi estem.


Les següents parades ens sonen d'ahir a la tarda:
Primer el mirador Psaropetra, igualment espectacular amb la llum del matí. Potser la vista als quatre monestirs no resulta tant impactant com en el mirador on hem esmorzat (el Roussanou queda una mica tapat per la vegetació, el Nikolaos no sembla "surar" tant amb les roques de darrere...) però la visió a les roques del centre (el Heiliger, les lletres...) i la pedra arrodonida des d'on captar-ho tot el fan un mirador de 10.


Després, el mirador del pàrquing del Roussanou, que de nou ens va semblar espectacular. Val la pena baixar una mica a peu fins a la corba de sota, ja que així les vistes al Agios Pnewma són més netes (sense arbres o el propi monestir tapant).




Finalment arribem al pàrquing del monestir Nikolaos Anapafsas, on deixem el cotxe per començar l'excursió. Un primer mini-tram de carretera amb vistes al Doupiani i vinyes, però de seguida ens endinsem al bosc i anem vorejant roques com el Glocke o el Kelch, tot passant per sota de vies d'escalada.


Després d'una bona estona per boscos, arribem als peus del monestir Ypapantis, construït en una gran cavitat a la roca (i fins fa poc, visitable).  Per veure'l millor anem fins la roca del seu davant.


Megalo Meteoro (o Great Meteoro o Metamorphosis) és el monestir més gran i més visitat de Meteora. Si -com nosaltres- només se'n vol visitar un, aquest és el més recomanat.


Des de les escales d'accés es tenen unes vistes brutals al monestir Varlaam.


Un cop a dins del Great Meteoro veiem diverses estances (un celler, un ossari, la cuina, estances habilitades com a petits museus, etc.) però el lloc més important és l'església de la Transfiguració, coberta de frescos.


Dinem (com no podria ser d'altra manera) dalt d'una roca entre el Varlaam i el Megalo. Tenim novament unes vistes brutals al Varlaam, però també a roques com la Ypsilotera o la del diable.


Quan arribem al Varlaam aquest ja està tancat (tanca a les 16h com el Megalo) però la porta al primer recinte està oberta, així que entrem i fem el tram d'escales fins a la porta principal. L'entorn és tan bonic que no ens extranya que una parella l'hagi escollit per fer-se les fotos de casament.


Des del Varlaam ja tot és baixada, combinant trams per dins de bosc amb trams amb vistes espectaculars tant a les roques (i restes de monestirs) que queden entre el Varlaam i el Nikolaos  com a les roques del davant (on veiem inclús la presó del Heiliger Geist). Un curt tram final de carretera i arribem novament al punt d'inici. El monestir Nikolaos també ha tancat (tanca a les 17h) i en aquest no podem entrar ni a la primera porta.


Nota: si interessa visitar tots tres monestirs durant la ruta cal fer-la al revés (o començar abans).


De nou al cotxe, decidim tornar a Kalambaka. Després de descansar una mica a l'hotel, sortim a passejar prop de les roques que queden a l'est de la població, com el Nonne o el Pirgos, i fins a aconseguir la perspectiva al Spindel o Adrahti.




El TERCER DIA tornem a anar a Kastraki. Allà comencem una altra excursió, aquest cop cap a la Spindel o Adrahti, una agulla petita i esbelta visible tant des de Kastraki com de Kalambaka.


Un cop a l'Adrahti intentem trobar un camí que s'enlaira cap a la creu que hi ha sobre Kalambaka, a la roca Aghia (Gross Heilige). Del camí ni rastre, però aconseguim vistes elevades genials a la Spindel i les roques del seu voltant, com Sourlotis o Modi.


Seguim cap a Kalambaka per un camí  que baixa entre la Alissos i el Klein Heilige  a estones súuuper poc definit, difícil i molt torrentós. Un cop al poble, caminem cap a l'oest per atansar-nos a la zona on hi ha roques com el Bantowa, la Ambaria o la Piràmide.


Rodegem la Ambaria, passem un sector amb restes de monestirs ermitans (i tortuga salvatge inclosa)...


 ... i poc després arribem a un indret molt especial per tot el que concentra: 1) l'ermita Panagia, 2) el monestir Aghia Trias Asketirion of St. Nikolas, penjat a la roca Pixari, habitat però no visitable, del que ens va sobtar l'escala de fusta que s'utilitzava antigament com a únic mitjà d'accés, 3) unes petites cel·les també penjades al Pixari, a tocar del monestir, i 4) des de l'ermita es veu un altre monestir enganxat a una balma del Bantowas.


Si aquest sector ens ha semblat espectacular, poc després ho acabem d'arrodonir parant una estona a dalt de la roca Marmaro a fer un mos i gaudir d'unes vistes simplement meravelloses a Kastraki i a les roques del seu darrere: el Heiliger Geist (del que veiem inclus la campana), el Surlotis i les agulles del centre.



Novament al cotxe, decidim anar a dinar a l'ermita que queda al costat del Doupiani. Després aprofitem per pujar una petita roca darrere el Doupiani, la qual resulta un mirador perfecte a les roques del nord oest. Sens dubte un molt bon lloc on acomiadar-nos de Meteora i el seu meravellós paisatge petri abans de continuar el nostre viatge pel nord de Grècia.




Després de gairebé tres dies a Meteora només podem dir que aquesta petita zona ens ha fascinat. Teníem unes expectatives molt altes però s'han superat amb escreix. I és que Meteora no defrauda!
Gràcies Pep per les rutes a peu que ens has recomanat!!


Track GPS ruta 1:  Volta al Heiliger
Track GPS ruta 2:  Roques i monestirs de l'oest
Track GPS ruta 3:  Spindel i roques del sud

1 comentari:

  1. Un plaer poder recomanar-vos rutes i veure aquestes fantàstiques fotos que m' han fet reviure aquella inoblidable i meravellosa setmana que hi vaig passar amb el Toni.
    Pep

    ResponElimina