Alsàcia

Després d'haver estat a París, a la Bretanya francesa, a Normandia, a la zona dels castells del Loira, a Carcassona, al sud amb els castells càtars, etc., cada vegada tenim més clar que és indiferent quina zona escollir per passar uns dies:  França mai ens decep.   Per això, aprofitem un cap de setmana llarg per passar-lo a Alsàcia, una petita regió allargada que limita amb el sud oest d'Alemanya (de fet aterrem a terres alemanyes) i que, històricament, ha passat diverses vegades de mans alemanyes a franceses.

Alsàcia és famosa pels seus vins, pels mercats nadalencs, per tenir diverses poblacions precioses (florejadíssimes -a l'estiu- com només els francesos saben fer) amb acolorides cases d'entremat de fusta...   I segurament encara més perquè la capital, Estrasburg, alberga diverses institucions europees. Sens dubte una zona imprescindible que especialment l'Anna feia temps que tenia ganes de visitar.

OBERNAI és la primera població que visitem la primera tarda, després d'aterrar i recollir el cotxe de lloguer. Del seu centre històric (que trobem força concorregut amb obernesos  a les places i passejant-se en cotxes tot celebrant el pas de França a quarts de final del Mundial de futbol) destaquen la Place du Marché, on hi ha l'ajuntament i la capella (la torre de la qual, de gairebé 60 metres, és tot un símbol a la ciutat). A prop els queda l'església de Sant Pere i Sant Pau i un pou medieval.

Ens va agradar força la Place de l'Etoile, amb un petit Carrousel i més cases d'entramat. Justament aquí l'Anna s'assabenta que ha aprovat l'últim examen del grau, així que per ella les ciutats d'Istanbul (on el 2007 va saber que estava llicenciada) i d'Obernai tindran sempre una connexió especial.

El primer dia sencer, mentre anem direcció Estrasburg aprofitem per fer breu parada a Barr i a Gertwiller. La plaça de l'ajuntament de BARR, a dos nivells i pleníssima de flors, és preciosa. A prop li queda l'església, ja a tocar de diverses vinyes que envolten el poble, tònica de molts pobles alsacians.

GERTWILLER és molt petit però val la pena aturar-nos-hi un moment per veure l'edifici de 'La Maison du Pain d'épices', actualment museu i botiga del típic brioix i galeta de gingebre, i per seguir un tram del carrer principal, plagat de cellers acolorits.

A ESTRASBURG, la capital de la regió, cal perdre's unes hores pel centre, patrimoni de la humanitat per la UNESCO des del 1988 i delimitat clarament per la bifurcació momentània del riu Ill, formant la Grande-Île. Passegem per la Grand Rue, trobem la gegantina Place Kebler, la place du Marche Neuf, la pintoresca i preciosa Rue des Orfebres i els carrers adjacents...   

La catedral de Notre Dame, gòtica i rogenca, és espectacular. Té una de les agulles més altes d'Europa: 142 metres. La plaça i els voltants, amb diverses casones d'entramat (destaca per exemple la Kammerzell) també li fan justícia. 

Després de dinar passem un moment per l'església Saint Thomas...

... i encara ens queda veure la zona coneguda com Petite France, el barri que en època medieval albergava els tintorers, els curtidors i altres gremis similars. Les cases d'entramat, les flors, els canals, l'enclusa, el pont giratori... fan de la zona un lloc simplement magnífic.

Després seguim fins als ponts Couverts (actualment desapareguts, conservant-se només quatre torres), just en el punt on el riu Ill es torna a a ajuntar tancant definitivament la Grande-Île. Des de la terrassa del Barrage Vauban es tenen molt bones vistes a les torres.

A principis de juliol la tarda és molt llarga, així que encara queda temps per visitar el centre històric de RIVEAUVILLÉ, concentrat majoritàriament al llarg del carrer principal, la Grand Rue, i presidit per les restes d'un castell visible en la llunyania. De Riveauvillé destaca la Place de la torre des Bouchers, amb l'ajuntament i la torre en referència al gremi dels carnissers, i la Place dela Sinne. Com a curiositats, ens va sobtar trobar ¡¡una sequoia!! al costat de l'església Saint-Grégoire i un portal ben particular.

... I també queda temps per desviar-nos un moment a HUNAWIHR (considerat un dels 'Les plus beaux villages de France' pel seu entorn)  per veure'n l'església, literalment envoltada de vinyes.

El segon (i últim) dia sencer ens esperen quatre poblacions, possiblement de les considerades més boniques de la zona: Eguisheim, Colmar, Kayserberg i Riquewihr.

EGUISHEIM forma part del llistat de 'Les plus beaux villages de France' (i de fet va ser elegit el poble preferit dels francesos el 2013 en el concurs televisiu que se celebra cada any). Sens dubte és el poble que més ens va agradar a tots (potser només per qüestions subjectives com que fos el primer del dia, o que fos rodó, amb relativament pocs turistes encara al matí... però tots coincidim!). Els mapes penjats en alguns punts estratègics (i posteriorment el de l'oficina de turisme) van bé per orientar-nos en un petit centre històric súper circular (al segle XIII estava fortificat) i del que primer seguim els preciosos carrers semi-circulars Rue du Rempart Nord i Rue du Rempart Sud, amb racons realment molt bonics.

Seguim pels següents carrers encara circulars: Rue Allmend Nord i Rue Allmend Sud, curiosament molt poc transitats però a nosaltres ens van semblar molt autèntics perquè els colors de les cases són més naturals i els carrers no estan empedrats (simulant com eren les cases en realitat en l'època medieval tal com algun cartell indica).

Finalment ens endinsem al centre, amb les esglésies, les placetes i les fonts. Que bonic és Eguisheim!!!

COLMAR està considerada la joia d'Alsàcia i és, a banda d'Estrasburg, la població més coneguda i que a més turistes atrau de tota la zona. Comencem la ruta per la Place Janne d'Arc, amb l'església de Saint Matthieu i la Maison des arcades a tocar. A prop, el carrer de l'Eglise, amb canal parcialment soterrat i ben florejat, ens porta directes a la Catedral Saint Martin. Prop de la catedral cal passejar sense rumb pels carrers adjacents, tot trobant diverses casones com la Maison Pfister, algunes esglésies, racons de la rue des Marchands o la plaça de l'Ancienne Douane.

Seguint la Rue des Tanneurs i el xulíssim Quai de la Poissonerie fem cap a la zona coneguda com Petite Venice, que acaba d'arrodonir la visita a aquesta encantadora ciutat. És segurament el lloc més conegut de Colmar, amb diverses cases d'entramat, cada qual més acolorida, a tocar del canal. Es pot fer un passeig en barca però hi ha molta cua i, a més, la tarda és llarga per visitar més llocs!

A les afores de Colmar, en una rotonda, trobem una rèplica de l'estàtua de la llibertat ja que el seu autor, Auguste Bartoldi, era fill d'aquesta ciutat.  Cadaqués, Las Vegas, Colmar...  però ens falta l'original !!!

KAYSERSBERG va ser escollit, de similar forma que Eguisheim, el poble preferit dels francesos el 2017. Té alguns racons molt bonics, com l'estampa del riu des del pont fortificat o la plaça d'una de les esglésies.

L'últim poble del dia és RIQUEWIHR, que també forma part del llistat de 'Les plus beaux villages de France'. Val la pena seguir el carrer principal fins a la famosa torre medieval i les muralles.

L'últim matí aprofitem per fer una visita matinal al poble on hem estat allotjats les tres nits anteriors: Dambach-la-Ville.  La Place du Marché, molt propera a l'església, congrega l'ajuntament i diverses cases d'entramat, i és realment molt bonica.  La part antiga té tres portes, de les quals en veiem dues: le Dieffenthal (molt a prop del nostre allotjament) i la d'Ebersheim. Dambach és una població molt menys turística que qualsevol de les anteriors però sens dubte mereix també una visita.

Anant en direcció a l'aeroport i gairebé arribant-hi, ens aturem un moment a la vora alemanya del riu Rin, frontera natural entre França i Alemanya,  havent de donar per acabada aquesta breu escapada.

L'itinerari en detall (aprox. 480km), sempre fent nit a la preciosa Dambach-la-Ville, ha estat:

Dia1. Vol GRO-FKB. Lloguer cotxe (Ford Focus). Visita Obernai.

Dia2. Visita Barr, Gertwiller, Estrasburg, Ribeauvillé, Hunawihr.

Dia3. Visita Eguisheim, Colmar, Kaysersberg, Riquewihr.

Dia4. Visita Dambach-la-Ville. Parada a la riba del Rin a tocar de l'aeroport. Retorn cotxe i vol FKB-GRO.

Amb més dies segurament haguéssim vist els mateixos pobles però amb una mica més de calma, aprofitant per exemple per visitar cellers i degustar vi en qualsevol d'ells o per pujar a alguna vinya per veure'n algun en alçada. Segurament també hauríem visitat el castell-fortalesa de Haut Koenigsbourg i haguéssim fet més trajectes per fora l'autopista per gaudir més de la Ruta dels Vins (potser inclús fent algun dels molts senders marcats entre vinyes). Possiblement també hauríem fet alguna excursió pels Vosgos o afegit més pobles, per exemple Turckheim, Bergheim, Chatenois o Selestat.

Qui sap si algun dia tornarem!!