30 d’agost del 2017

Bulgària

Habitada pels tracis fa 6000 anys, per la terra que ara és Bulgària hi han passat nombroses cultures:  ha rebut influència de grecs, romans, bizantins, eslaus... i més recentment de russos i otomans  fins esdevenir la nació multicultural que és actualment.  A banda del seu llegat històric (molt del qual encara per descobrir, n'estem segurs!), el país més pobre de la UE ofereix als visitants gran quantitat d'atractius naturals, arquitectònics i culinaris, esdevenint, malgrat el poc advertising a nivell turístic que se'n fa a la nostra zona, un destinàs en majúscules.  Seran suficients les dues setmanes que tenim?


Com que hem deixat Sofia pel final, posem rumb al nord-oest de Bulgària (per la 81) i de seguida ens sorprèn la verdor, els avets a poca altitud, la gran quantitat de fonts, els primers de molts camps de girasols, paredetes 'callejeras'... elements que ens acompanyaran sovint aquestes vacances.

Belogradchik és el primer gran destí del viatge, una població dels Balcans situada a tocar de les Belogradchik rocks, un conjunt de roques de formes ben capritxoses que s'estenen al llarg d'uns 30 quilòmetres. El punt més remarcable de la zona, a tocar de la població, és la fortalesa Kaleto, construïda pels romans i ampliada posteriorment (per bizantins primer i otomans després) fins als tres patis emmurallats actuals, aprofitant les pròpies roques com a protecció natural.


La fortalesa queda integrada entre les roques i serveix de mirador perfecte de la regió. Espectacular!


A banda de la fortalesa, aprofitem per fer caminades prop del poble -i alguna ruta indicada a l'oficina de turisme però molt mal senyalitzada- per veure més roques i gaudir de la natura que les envolta.


A 20 km de Belogradchik, la cova Magura destaca per les seves pintures rupestres. S'han identificat més de 750 imatges que, fetes amb excrement de rat-penat, daten de fa uns 8000 anys i mostren temàtiques diverses:  dones ballant davant d'homes excitats, escenes de caça, figures geomètriques... Però la temàtica estrella és l'astronomia: les fases lunars, la duració d'aquestes, el calendari solar...   Per flipar!


Només amb Belogradchik i Magura, Bulgària ja ens ha enamorat. Ara seguim cap al centre del país, concretament a Lovech. La ciutat té un pont cobert sobre el riu Osam, ple de botigues, que recorda una mica (salvant mil distàncies) al de Florència que hem vist aquest mateix any. També conserva un barri antic declarat actualment reserva arquitectònica, Varosha, ple de casones que daten de principis del segle XIX (l'època del Renaixement búlgar). El millor de tot va ser dormir en una d'elles!


Fent ruta cap a l'oest trobem tres imprescindibles: la cova Devetashka, una cova immensa coneguda pels seus diversos forats al sostre (visitable només en el seu inici perquè alberga fins a 30000 ratpenats) ...


... les cascades Krushuna, on fem una caminada per la reserva per veure'n els llocs més bonics ...


... i el canyó Emen, visible des de dalt i amb la possibilitat de baixar fins a llit de riu (normalment hi ha una cascada però a l'estiu, almenys aquest any, està seca), passant per algun pont ben xulo.


Amb tanta natura, cal colar un dia per a fer una mica de 'culturilla' històrica. Val la pena baixar fins a Shipka per veure alguna tomba tràcia (en el nostre cas la Golyamata Kosmatka, on es creu que està enterrat el rei traci Seuthes III).  Els tracis, per als quals el culte a la mort era molt important, construïen tombes de pedra impressionants, de dues o tres estances allargades i consecutives, que després recobrien completament amb terra donant lloc a petits turons artificials que encara ara estan fent les delícies de molts arqueòlegs. La que hem visitat va ser descoberta fa només dotze o tretze anys, així que és evident que hi ha turons que encara no s'han excavat i possibles tombes tràcies per descobrir.


També a Shipka, es pot parar a l'església russa i després continuar fins al Shipka pass per pujar al monument-memorial. Ambdós edificis (església i memorial) van construir-se en agraïment als soldats búlgars que van lluitar juntament amb l'imperi rus contra l'imperi otomà  el 1877, aconseguint que 7.000 soldats búlgars derrotessin una tropa de 21.000 soldats turcs i reestablissin l'estat búlgar.  


El dia de 'culturilla' històrica segueix amb la visita al complex arquitectònic i etnogràfic Etara, una espècie de 'PobleEspanyol' que mostra com eren diversos pobles de la regió de Gabrovo i com s'hi vivia en l'època del Ressorgiment Búlgar (iniciat a finals del s.XVIII i principis del s.XIX), moment en que el poble búlgar lluita organitzadament contre l'imperi otomà i estableix molts vincles comercials amb Europa, entrant d'aquesta manera moltes innovacions en l'estil de vida, la cultura o l'arquitectura. Etara suposa una visita molt complerta i entenedora, podent veure tant les cases (per fora i per dins), com demostracions d'oficis, edificis agrícoles, molins d'aigua... molt interessant!


Tryavna és una població en la qual, precisament, alguns carrers i cases han aconseguit mantenir-se com en l'època del ressorgiment búlgar. Malgrat no entrem a cap d'elles, val molt la pena apropar-nos a les cases Angel Kanchev i la Daskalova  i, evidentment, a la torre del rellotge i el pont.


Veliko Tarnovo és una ciutat literalment envoltada per un riu amb una trajectòria ben particular, i per la qual passegem una estona al capvespre, veient de lluny la famosa Tsarevets fortress.  A tocar li queda Arbanasi, un bonic poblet de pedra on destaca, pels fascinants frescos (ens van deixar bocabadats!), l'església de la Nativitat.  No es poden fer fotos, però des de la porta sí, no?  :)



De camí al Mar Negre parem un moment per veure el genet de Madara  i després resulta impensable no parar a Pobiti Kamani o Stone Forest, el bosc de pedra (de fet precisament acabem anant a la costa per veure aquest indret, ja que Bulgària té tant per veure que a priori havíem descartat arribar a mar). Fa milers d'anys la zona estava coberta d'un petit mar que va desaparèixer deixant al descobert una zona arenosa que presenta multitud de columnes de pedra calcària súper curioses, la majoria foradades en el seu interior. Algunes fan fins a set metres d'alçada i tenen noms, com la cara, la trona, els soldats...


Ja que hem arribat fins gairebé a la costa, per què no veure una ciutat del Mar Negre?  Escollim Nesebar. El seu centre històric, la ciutat antiga, està en una península i és molt bonica i plena de patrimoni: alberga casones de fusta i restes d'esglésies d'arquitectura molt característica. Tot molt bonic, però sens dubte la zona més turística de tota la nostra ruta.  Quina gentada!!!


De nou a l'interior ens apropem a les restes de la ciutat tràcia Perperikon, situada dalt d'un turó de roca. S'hi troben les restes d'un palau i d'una fortalesa. Sembla ser que un dels tracis més coneguts històricament, el músic i poeta Orfeu (un altre traci famós és el gladiador i esclau Espartaco), tenia aquí una espècie d'oracle molt important.


Prop de Perperikon trobem dos llocs molt bonics, provocats per l'erosió:  Kamenni Gabi o els xampinyons de pedra  i  Kamennata Svatba o the stone wedding (el casament de pedra).


A pocs quilòmetres de Plovdiv, val la pena desviar-nos a veure l' Assen fortress.


Plovdiv és una ciutat d'origen traci i la segona més gran després de Sofia. Li dediquem un dia sencer, fent al matí un tour gratuït molt recomanable de 2,5h (el Free Plovdiv Tour) en el que el guia ens va ensenyar les tres zones principals (ciutat nova, barri Kapana i ciutat vella o old-Plovdiv) mentre explicava multitud de curiositats. A la tarda seguim recorrent amb calma les tres zones, quedant encantadíssims d'aquesta meravellosa ciutat que s'està preparant per ser la ciutat europea de la cultura del 2019.

La ciutat vella o old-Plovdiv conté diverses cases ben conservades, algunes espectacularment precioses, de l'època del Ressorgiment búlgar. El guia ens explica que normalment les cases són força més estretes de baix que de dalt perquè antigament l'impost es pagava en funció dels metres ocupats de carrer i no dels m2 construïts!  La majoria de les cases són visitables, per exemple la que alberga el museu etnogràfic, tot i que no ho fem ja que simplement passejar per fora ja és prou bonic. També a la ciutat vella hi ha el teatre romà, descobert fa menys de cinquanta anys quan un propietari, fent un forat al seu pati, va trobar peces de marbre. Al cap de dos setmanes ja no tenia casa ni ell ni els seus veïns (en broma, el guia va explicar que, per si de cas, els búlgars ja no excaven el terra de les seves propietats) i ara el teatre està en gran part reconstruit.


El barri Kapana (=trampa) era el barri dels comerciants ja des de l'època de la ruta de la seda. Durant l'època del ressorgiment l'habitaven diversos artistes i bohemis però en anar-se morint les cases van passar a propietat del govern municipal. Sense viure-hi ningú, últimament el barri estava molt malmès i en clara decadència però fa uns cinc anys el govern va optar per donar-li un gir:  fer-lo peatonal i oferir un any d'allotjament gratuït a diversos artistes a canvi que facin alguna cosa per al barri. El resultat és espectacular:  botiguetes cool, llocs on fer una copa, pintades molt boniques... animació assegurada.



La part nova tampoc té res a envejar a les altres dues. L'artèria principal discorre just per sobre de l'antic estadi romà, el qual és visible en una petita part, i acaba arribant a la mesquita de la ciutat. Les places que li queden a prop són també molt boniques. Tot plegat, fa de Plovdiv una ciutat 10.


Deixem Plovdiv per anar cap als Rodopi. Fem una breu parada al monestir de Bachkovo (Bulgària té més de 300 monestirs i aquest és el segon en importància) i després anem a veure els Chudnite Mostove (=Wonderful Bridges), dos arcs de pedra ben espectaculars per als quals passa el riu Dalbok Dol.


Seguim per carreteres ben pintoresques, Rodopi en estat pur, fins a Smolyan, on fem una excursió molt bonica que segueix el curs del riu, amb diverses cascades i un mirador final. Veure ruta GPS aquí.


El Musala (2925m) és la muntanya més alta de Bulgària i de tots els Balcans. Un telefèric ens puja des de Borovets (1315m) fins a la cota 2369m i des d'allà ens disposem a fer cim, primer planejant fins a un parell de llacs i després per roca fins al refugi i d'allà cap al cim. Veure ruta GPS aquí.


L'excursió estrella de les muntanyes de Rila és la dels set llacs de Rila. És molt concorreguda (i a sobre és diumenge!), mai havíem vist tanta gent a la muntanya, amb l'estonada per agafar el telecadira que va suposar. Però anar trobant els set llacs -el de baix, el dels peixos, el trèvol, els bessons, el ronyó, l'úll i la llàgrima- i després veure'ls des de dalt és molt gratificant. Després, la ruta GPS que portem es desvia i durant la baixada gairebé no trobem ningú. Sens dubte, val molt la pena. Veure ruta GPS aquí


El monestir de Rila, fundat per St Joan de Rila el 927dC, és el santuari ortodox més sagrat del país i, de ben segur, l'element més conegut fora de Bulgària. L'església, construida al s.XIX en plena època del Ressorgiment Búlgar, se situa al mig del pati central del recinte, rodejada completament de pisos de celdes i altres estances -si es vol s'hi pot passar la nit-.  D'ella en destaquen especialment els frescos de les parets externes de la part davantera, senzillament espectaculars.  


Després caminem pel bosc per veure l'ermita i la cova de Sant Joan i seguim cap a la capital. Però abans de tornar el cotxe a l'aeroport ens endinsem a Vitosha, un massís muntanyós a tocar de Sofia, per veure el curiosíssim riu Zlatine Mostove (=Golden Bridges)  o Stone River, en el que l'aigua queda a sota d'una multitud de pedres immenses, formant un riu de pedres espectacular. Llàstima que se'ns posa a ploure! 


L'últim capítol del viatge és la capital, Sofia (pronunciada Sófia!!!), per a la que hem previst destinar un dia i mig podent veure alguna zona més de Vitosha com Boyana (l'església i la cascada). Però el sushi que mengem per sopar -curiosament l'àpat més car del viatge- resulta estar en mal estat. Conclusió: que Vitosha va quedar descartada per trobar-nos malament :(  i Sofia l'hem visitada a estones (i l'últim matí!). 

La ciutat, també d'origen traci, mostra una mescla de moltes etapes:  restes de la ciutat romana Serdika tant al centre com als soterranis d'alguns hotels i al metro, diverses esglésies (una inclús en un antic temple romà), una mesquita, la sinagoga, els antics banys termals, edificis comunistes...  A Sofia també fem un dels seus tours gratuïts, aprenent una mica més sobre la història del país i la capital, i de les seves tradicions, com la de la Martenitsa que se celebra l'1 de març per commemorar la imminent arribada de la primavera. El contrast antic vs modern queda molt ben integrat.


La primera meitat del s.XX va ser un moment pròsper per als búlgars, iniciant-se llavors la construcció de la catedral San Aleksander Nevsky, immensa, súper fotogènica i el símbol principal de la ciutat. Resulta un molt bon lloc on posar punt i final a aquestes dues setmanes meravelloses.



Si tot el que hem vist ha estat genial i hem gaudit molt la ruta, combinar-ho amb el menjar ho ha fet encara més guai. Hem gaudit moltíssim provant plats de la gastronomia búlgara, que ens ha semblat deliciosa.  La Shopska salad (amanida de tomàquet i cogombre amb formatge sirene) és realment bona, els tomàquets búlgars són espectaculars!!! Ens ha encantat que tinguin tanta varietat de plats vegetals, però també d'altres amb carn molt bons, com la Kavarma, el Sach o la Musaka. La banitsa, amb formatge, és el menjar estrella de les pastisseries per esmorzar. I el iogurt és un punt a part: espectacularment dens i deliciós (de fet l'origen del iogurt és búlgar) i acompanyat de melmelades casolanes... buff!
Pensar en el menjar búlgar, ara que ja som aquí, ens provoca nostàlgia i moltes ganes de tornar!!!



L'itinerari en detall ha estat:

Vespre0. Vol Barcelona-Sofia. Lloguer cotxe. Nit a Mramor (prop de l'aeroport).
Dia1. Trajecte a Belogradchik. Belogradchik fortress i senderisme per les roques. Nit a Belogradchik.
Dia2. Roques de Belogradchik  i  pintures rupestres de la cova Magura. Nit a Lovech.
Dia3. Lovech, cova Devetashka, cascades Krushuna i canyó Emen. Nit a Turkincha.
Dia4. Shipka (tomba tràcia, església russa), Shipka pass (memorial), complex etnogràfic i arquitectònic Etara, Tryavna, Veliko Tarnovo. Nit a Turkincha.
Dia5. Església d'Arbanasi, genet de Madara, Pobiti kamani. Nit a Byala.
Dia6. Nesebar. Nit a Nova Zagora.
Dia7. Kamenni Gabi, Perperikon, Kamennata Svatba, Assen fortress. Nit a Plovdiv.
Dia8. Plovdiv. Nit a Plovdiv.
Dia9. Monestir Bachkovo, Chudnite Mostove, senderisme per Smolyan (waterfall canyon). Nit a Pachkovo.
Dia10. Excursió al cim Musala (2925m). Nit a Borovets.
Dia11. Excursió seven Rila lakes. Nit a Stob.
Dia12. Stob pyramids, Monestir de Rila, cova de St Joan, Stone river de Vitosha. Retorn cotxe. Nit a Sofia.
Dia13. Sofia. Nit a Sofia.
Dia14. Sofia. Vol Sofia-Barcelona. Nit a casa.

L'elecció de destí ha estat fruit de la més pura casualitat i després de descartar altres destins europeus (tots sota el comú denominador imprescindible de molta natura i diversitat de paisatges). Ara estem segurs que no podíem escollir-ne cap de millor per a aquest estiu:  Bulgària és realment un destinàs!  Recomanem tot el que hem vist si bé també sabem que molts altres llocs han quedat pendents:  església de Boyana i senderisme pels voltants, tomba tràcia Sveshtari, Koprivshtitsa, esglésies rupestres d'Ivanovo, fortalesa Ovech, senderisme pels monts Pirin, meandres del riu Arda, veure el Danubi (potser a Ruse), Sozopol, Varna, Shiroka Laka, Orlovo oko, Kovachevitsa...  la llista és llarga! 

4 comentaris:

  1. És emocionant!!! És una gran satisfacció veure els amics de Catalunya podent descobrir el nostre país tant poc conegut a fora! I moltes gràcies, Anna i Roger per poder contar-lo i il•lustrar-lo tant bé i professionalment perquè la gent ho pugui veure i un dia descobrir-lo per seu conte.

    Una abraçada! Petia

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies Petia pel teu comentari! I sobretot agraïr-te també els consells i ajuda durant la fase de planificació del viatge, que van ser molt útils.
    Blagodarya!!
    Roger i Anna

    ResponElimina
  3. Felicitats nois!Com sempre molt ben explicat, breu i entenedor. Donen moltes ganes d'annar!

    ResponElimina