El nordest d'Itàlia amaga un racó plagat de muntanyes escarpades que alguns descriuen com les muntanyes més belles del planeta: les Dolomites.
Nosaltres no sabem si això és veritat o no però el cert és que els paisatges que les Dolomiti ofereixen són meravellosos: valls verdes, parets imponents, llacs cristal·lins, cims de 3000 metres, cabanes en indrets idíl·lics, tarteres inacabables... i si a sobre tenim en compte que hi ha vies ferrades per tot arreu, ja tenim un destí perfecte on anar uns dies i al qual el Roger feia temps que volia anar. Sabent que a les Dolomites intentarem imprimir-hi força canya, decidim afegir uns dies de 'descans' a Eslovènia i un parell de dies a la preciosa Venècia. Segur que res ens defraudarà!
Nosaltres no sabem si això és veritat o no però el cert és que els paisatges que les Dolomiti ofereixen són meravellosos: valls verdes, parets imponents, llacs cristal·lins, cims de 3000 metres, cabanes en indrets idíl·lics, tarteres inacabables... i si a sobre tenim en compte que hi ha vies ferrades per tot arreu, ja tenim un destí perfecte on anar uns dies i al qual el Roger feia temps que volia anar. Sabent que a les Dolomites intentarem imprimir-hi força canya, decidim afegir uns dies de 'descans' a Eslovènia i un parell de dies a la preciosa Venècia. Segur que res ens defraudarà!
Com que anem amb cotxe decidim passar un dia al llac de Garda. Visitem tres o quatre pobles que ens van agradar molt, com Sirmione o Lazise, però per anar d'un a l'altre retencions mil: visca l'agost!!
Ja a les Dolomites i allotjats en el mateix camping on l'Anna va estar fa 22 anys (quina ilu!!), l'excursió del primer dia és el Piz Boè, cim de 3.152m, el més alt del Gruppo del Sella. S'inicia al Passo Pordoi, on es pot agafar un telefèric per escurçar considerablement la pujada (opció de l'Anna) o bé pujar per la tartera fins al refugi Forcella Pordoi (opció del Roger). Quan ens trobem, continuem amb neu cap al cim.
Dalt de tot hi ha un refugi, bé de gust prendre alguna cosa calenta i gaudir una bona estona de les vistes. Quan estem a punt de baixar trobem una família molt trempada de Vic i fem tota la baixada amb ells.
Aprofitem un trosset de tarda per anar a la Val di Funes, concretament a Santa Maddalena, per veure un parell d'esglésies situades en un entorn incomparable. De la primera estem fent un puzzle idèntic!!
El Pep ens va recomanar la via ferrada Santner i no es va equivocar: ferrada gens difícil, aèrea, amb bones vistes -llàstima que no ens va fer massa bon dia- i que permet arribar a les famoses Torri de Vajolet, agulles que van escalar fa temps tant ell com la Roser. La boira les anava tapant, però vam veure-les!
Ideal acabar el dia al lago Carezza, situat arran de carretera als peus del grup Latemar. Efecte mirall !!
La via ferrada Brigata Tridentina (per la Torre Exner) és una de les més famoses. Aproximació mínima, llarga, variada, amb molt bones vistes cap al massís de Colfosco i Corvara i amb un pont final que ens deixa al coll del Pisciadú. Amb menys de dues hores es coronaria el cim però estem fosos!
Ben bé ens cal un dia sense 'tute', fa un matí perfecte per fer de 'guiris' al lago Fedaia...
...i després agafar el funivia per plantar-nos de 1.400m a 3.265m al cim més alt de Dolomites, la Marmolada. Les vistes des de dalt són espectaculars.
A la tarda una altra recomanació del Pep: Sasso di Stria, un cim que, malgrat pujar-lo són menys de 300 metres de desnivell, al llarg de la pujada podem trobar restes de trinxeres, túnels i passos de la guerra. Un cop a dalt les vistes són una delícia, un encert total!
Prop del Passo Giau es pot fer una excursió cap a un racó d'agulles que ens va encantar: Cinque Torri, meca de molts escaladors que volen resseguir les pendents d'aquestes parets.
Potser el dia més esperat del viatge és el que tenim previsió de veure les Tre Cime di Lavaredo. La seva cara nord és de ben segur una de les imatges més fotografiades de Dolomiti.
Si ja les Tre Cime són una passada, l'entorn és també magnífic i no té res e envejar-les. Pujar la Torre Toblin per la via ferrada delle Scallete primer i després fer el Monte Paterno per túnels i una segona ferrada va fer-nos gaudir de vistes immillorables a les Tre Cime i voltants. Realment un dia per recordar!
De Passo Tre Croci surten senders cap al Lago Sorapis, llac d'obligada visita pel seu color blau turquesa.
Dalt de tot hi ha un refugi, bé de gust prendre alguna cosa calenta i gaudir una bona estona de les vistes. Quan estem a punt de baixar trobem una família molt trempada de Vic i fem tota la baixada amb ells.
Aprofitem un trosset de tarda per anar a la Val di Funes, concretament a Santa Maddalena, per veure un parell d'esglésies situades en un entorn incomparable. De la primera estem fent un puzzle idèntic!!
El Pep ens va recomanar la via ferrada Santner i no es va equivocar: ferrada gens difícil, aèrea, amb bones vistes -llàstima que no ens va fer massa bon dia- i que permet arribar a les famoses Torri de Vajolet, agulles que van escalar fa temps tant ell com la Roser. La boira les anava tapant, però vam veure-les!
Ideal acabar el dia al lago Carezza, situat arran de carretera als peus del grup Latemar. Efecte mirall !!
La via ferrada Brigata Tridentina (per la Torre Exner) és una de les més famoses. Aproximació mínima, llarga, variada, amb molt bones vistes cap al massís de Colfosco i Corvara i amb un pont final que ens deixa al coll del Pisciadú. Amb menys de dues hores es coronaria el cim però estem fosos!
Ben bé ens cal un dia sense 'tute', fa un matí perfecte per fer de 'guiris' al lago Fedaia...
...i després agafar el funivia per plantar-nos de 1.400m a 3.265m al cim més alt de Dolomites, la Marmolada. Les vistes des de dalt són espectaculars.
A la tarda una altra recomanació del Pep: Sasso di Stria, un cim que, malgrat pujar-lo són menys de 300 metres de desnivell, al llarg de la pujada podem trobar restes de trinxeres, túnels i passos de la guerra. Un cop a dalt les vistes són una delícia, un encert total!
Prop del Passo Giau es pot fer una excursió cap a un racó d'agulles que ens va encantar: Cinque Torri, meca de molts escaladors que volen resseguir les pendents d'aquestes parets.
Potser el dia més esperat del viatge és el que tenim previsió de veure les Tre Cime di Lavaredo. La seva cara nord és de ben segur una de les imatges més fotografiades de Dolomiti.
Si ja les Tre Cime són una passada, l'entorn és també magnífic i no té res e envejar-les. Pujar la Torre Toblin per la via ferrada delle Scallete primer i després fer el Monte Paterno per túnels i una segona ferrada va fer-nos gaudir de vistes immillorables a les Tre Cime i voltants. Realment un dia per recordar!
De Passo Tre Croci surten senders cap al Lago Sorapis, llac d'obligada visita pel seu color blau turquesa.
L'última excursió per la zona la fem a la Val di Fanes. Bona part de la ruta consisteix en seguir el curs del riu Fanes, en el qual anem trobant diverses cascades. Un parell de ferrades (Giovanni Barbara, Lucio Dalaiti i Cengia de Mattia) ens permeten passar-ne dues pel darrere.
Amb tot això marxem de Dolomites, tristos per deixar-les enrere, però cames i braços ja no poden més. A més Eslovènia ens espera! D'aquest país, el primer lloc que veiem és Bled, famós pel seu llac amb la petita illa-església. Val molt la pena pujar al turó Mala Ojosnica per veure'l des de l'alçada. Ben a prop de Bled trobem les gorges Vintgar, també molt boniques.
Amb tot això marxem de Dolomites, tristos per deixar-les enrere, però cames i braços ja no poden més. A més Eslovènia ens espera! D'aquest país, el primer lloc que veiem és Bled, famós pel seu llac amb la petita illa-església. Val molt la pena pujar al turó Mala Ojosnica per veure'l des de l'alçada. Ben a prop de Bled trobem les gorges Vintgar, també molt boniques.
Una altra zona a visitar és precisament un altre llac: el Bohinj. És més muntanyós que el de Bled i igual d'interessant. A tocar li queda la cascada Slap Savica.
La capital, Ljubljana, mereix una visita. No té grans monuments però desprèn molta vidilla i encant...
... i a prop li queda Skofja Loka, un poble encantador.
El riu Soca presumeix de ser d'un turquesa ben intens. Li seguim el curs veient també diverses cascades i gorges (com la cascada Kojan o les gorges Tolmin) tant d'aquest riu com d'afluents. El dia però no ens acompanya gens: plou bastant!
El riu Soca presumeix de ser d'un turquesa ben intens. Li seguim el curs veient també diverses cascades i gorges (com la cascada Kojan o les gorges Tolmin) tant d'aquest riu com d'afluents. El dia però no ens acompanya gens: plou bastant!
L'últim dia a Eslovènia veiem de fora el castell Predjama, visitem les coves Skocjan i ens apropem a Piran, una població costera. Les coves rivalitzen amb les de Postojna, potser més turístiques i amb més estalagtites i estalagmites, però Skocjan és especial perquè és la gorja subterrània més gran d'Europa. Al llarg d'un parell de quilòmetres es visita la cavitat seca i després la immensa cavitat humida, banyada pel riu Reka; és una llàstima que no es puguin fer fotos!
La perla final del viatge ens la dóna la ciutat de Venècia. D'ella ens va encantar especialment el fet de passejar sense rumb pels seus racons i trobar-nos placetes, canals i ponts poc concorreguts.
A banda d'aquests racons, cal buscar els llocs més famosos: plaça San Marco i palazzo Ducale, pont Rialto i mercat matinal proper, l'església de Santa Maria de la Salut, les vistes a aquesta (al capvespre) des del Ponte dell'Accademia, el pont dels suspirs, etc.
Fer trajectes en vaporetto i ferry pels canals és un must...
... així com apropar-nos a Burano, un poblet-illa proper, famós per per les seves cases de colors vius.
L'Anna s'ha enamorat de la ciutat de les góndoles. No vull marxaaaaaaaaaar!!! :'(
Itinerari en detall:
Tarda1. Trajecte Penedès-Montpelier. Nit prop de Montpelier
Dia2. Trajecte Montpelier-Lago di Garda. Nit a Peschiera del Garda
Dia3. Lago di Garda (Visita Sirmione, Lazise, Punta San Vigilio, Torri del Benaco). Continuació a Dolomitas. Nit a Pera di Fassa
Dia4. Piz Boe des de Passo Pordoi. Continuació a Passo Sella i Val di Funes. Nit a Pera di Fassa
Dia5. Funivia a Refugio Fronza. Via ferrata Santner i Torri del Vajolet. Lago Carezza. Nit a Pera di Fassa
Dia6. Via ferrata Brigada Tridentina. Cascades de Pisciadù. Nit a Pera di Fassa
Dia7. Lago Fedaia i funivia a Marmolada. Sasso di Stria des de Passo Valparola. Nit a Pera di Fassa
Dia8. Circular Passo Giau-Cinque Torri- Refugio Nuvolau - Cim Nuvolau - Passo Giau. Nit a Cortina d'Ampezzo
Dia9. Tre Cime di Lavaredo, VF Torre Toblin, Monte Paterno. Lago Misurina. Nit a Cortina d'Ampezzo
Dia10. Circular cap al llac Sorapis des de Passo Tre Croci. Turisme a Cortina. Nit a Cortina d'Ampezzo
Dia11. Vies ferrades Giovani Barbara, Lucio Dalaiti i Cengia de Mattia a la Val di Fanes. Continuació a Eslovènia. Nit a Bled
Dia12. Gorges de Vintgar. Llac Bohinj i cascada Slap Savica. Llac de Bled des de Mala Ojosnica. Nit a Bled
Dia13. Llac de Bled. Ljubljana. Skofja Loka. Nit a Kranjska Gora
Dia14. Llac Jasna i carretera dels russos. Riu Soca i cascades X i Kozjak. Nit a Kobarid
Dia15. Gorges Tolmin. Castell Predjama. Coves Skocjan. Piran. Nit a Piran
Dia16. Trajecte Piran-Venècia. Visita Venècia
Dia17. Venècia
Dia18. Dues hores a Venècia (Vaporettos pel gran canal). Trajecte Venècia-Cannes. Nit prop de Cannes
Dia19. Trajecte Cannes-Penedès. Nit a casa
Dia13. Llac de Bled. Ljubljana. Skofja Loka. Nit a Kranjska Gora
Dia14. Llac Jasna i carretera dels russos. Riu Soca i cascades X i Kozjak. Nit a Kobarid
Dia15. Gorges Tolmin. Castell Predjama. Coves Skocjan. Piran. Nit a Piran
Dia16. Trajecte Piran-Venècia. Visita Venècia
Dia17. Venècia
Dia18. Dues hores a Venècia (Vaporettos pel gran canal). Trajecte Venècia-Cannes. Nit prop de Cannes
Dia19. Trajecte Cannes-Penedès. Nit a casa
I així donem per finalitzat el viatge per Itàlia i Eslovènia, ple de paisatges i visions espectaculars. No tenim cap dubte de que tard o d'hora tornarem a les Dolomites per fer cosetes que han quedat al tinter! I Venècia ha passat a ser una de les nostres ciutats preferides, caldrà repetir i visitar-la amb la calma que mereix.