De fet, l'aproximació és la mateixa: al km 1129 de la N340 s'agafa una pista al costat d'una gasolinera (rètol de prohibit), que cal seguir fins travessar autopista i autovia per dos passos subterranis (és una mica perdedor). Per passar el segon túnel cal seguir un cartell que, just abans d'arribar a l'àrea de servei de l'autopista, indica 'ermita'. Aquest cop deixem el cotxe més a prop de la VF.
Quan portem una estona de pujada trobem un cartell que indica les dues VF, a l'esquerra l'Agulla de l'Aigualcoll i a la dreta Les Serres del Mestral. Seguim a la dreta i pocs metres després deixem el camí per continuar a l'esquerra per un sender molt poc fressat que ens porta al començament.
L'inici està marcat amb dos punts vermells a la roca. Un primer pas sense equipament ja ens indica que la ferrada serà discontínua: combina trams equipats amb d'altres sense equipar, alguns dels quals força exposats en els que cal anar amb compte ja que una relliscada podria fer que no ho expliquem. Aquesta VF en realitat pot ser considerada un camí equipat, ja que hi ha molts trams on només es camina. Cal dir que aquests trams són molt perdedors, així que hem d'estar atents a les fites.
Durant el recorregut trobem un rappel obligatori, que ens baixa del cim d'una agulla a un petit collet. En un altre hi ha una corda fixa en bon estat que ens farà desistir d'utilitzar la nostra.
Durant el recorregut trobem un rappel obligatori, que ens baixa del cim d'una agulla a un petit collet. En un altre hi ha una corda fixa en bon estat que ens farà desistir d'utilitzar la nostra.
Més tard cal vorejar per l'esquerra una petita estació meteorològica i seguir carena amunt fins al cim dels Avencs, on es troba el vèrtex geodèsic. Ara queda la baixada, amb només un tram una mica complicadillu de cadenes abans de retrobar el camí de retorn. No cal dir que tenim unes vistes magnífiques al mar en moltes parts de la ferrada!
