La primera part de les vacances la dediquem a fer un trekking que ens feia força respecte: la travessa Carros de Foc, a Aigüestortes. L'hem feta en cinc etapes, amb la Judith i en Jordi, la Tamara i en Francesc, en Carles, l'Andreu, en Ramon, i l'Anna i en Ferran.
Dia 1- Del Mallafré al Colomèrs
Des d'Espot pugem amb taxi fins al refugi Ernest Mallafré, on recollim els forfaits, i sortim cap a Amitges tot passant per la cascada i l'estany de Ratera. Les agulles d'Amitges són impressionants!
Un cop allà, continuem pujant fins al Pòrt de Ratèra i baixant cap al refugi de Saboredo.
Finalment, per acabar al refugi de Colomèrs cal travessar el Coll de Sendrosa, passar pel costat d'algun llac i per la presa de Colomèrs.
Dia 2- Del Colomèrs al Ventosa i Calvell
La segona etapa no és massa dura però ens plou tota la tarda i no la disfrutem massa.
Abans de baixar cap al refugi dera Restanca cal passar pel port de Caldes i pel coll de Crestada.
Des d'aquest, es baixa al refugi i es torna a pujar pel mateix camí. Mentre baixem, no deixo de pensar en com de dura serà la pujada (tot és blocs i més blocs de pedra), però per sorpresa nostra el temps de pujada resulta ser gairebé el mateix que el de baixada.
Continuem amb pluja fins al refugi Ventosa i Calvell.
Dia 3- Del Ventosa al Llong
La tercera etapa és la més curta però és durilla, ja que es travessa el coll més dur de la Carros: el collet de Contraix.
La pujada és llarga, per blocs de pedra primer, per neu després (almenys aquest any!) i per un tram molt descompost (amb pedres i blocs solts) força acollonidor!
Però la vista compensa tota la dificultat i totes les caigudes de la baixada per la neu: la visió de l'estany de Contraix encara mig gelat a ple juliol és impagable.
El descens es fa per grans blocs de pedra, companys ja de cada etapa.
Dia 4- Del Llong al Colomina
Hem de continuar sense la Tamara i en Francesc, ja que ahir ella es va esquinçar el peu : (
Sens dubte, la quarta etapa és la més relaxada. La pujada es fa per un camí força agradable i amb algun tram de blocs fins trobar la collada de Dellui.
Sens dubte, la quarta etapa és la més relaxada. La pujada es fa per un camí força agradable i amb algun tram de blocs fins trobar la collada de Dellui.
Mentre pugem veiem el Pic de Dellui a la dreta i com que sembla assequible i tenim temps, uns quants decidim pujar-lo. Les vistes compensen perfectament l'horeta escassa de pujada i baixada.
Durant la baixada travessem algun tram de pedra i algunes preses dels estanys.
En el tram final, el camí coincideix amb unes antigues vies de carrilet, utilitzat segurament per la construcció d'altres preses.
Dia 5- Del Colomina al Mallafré
Per anar del refugi de la Colomina al J.MªBlanc cal pujar per la collada de Saburó, tot passant abans per un tram d'escales conegut com Pas de l'Ós, i continuar baixant tot vorejant una bona colla de llacs.
La visió del Blanc des de dalt és idíl·lica: està situat en una petita península que queda al mig de l'estany Tort de Peguera. Brutal!
Per anar del Blanc al Mallafré hi ha dues opcions: pista o coll. Els que ens decidim per la ruta clàssica desfem camí i enfilem el coll de Monestero saltant, com no podia ser de cap altra manera, per més blocs de pedra. L'Andreu i el Roger pugen el Pic de Monestero.
Quan baixen continuem coll avall. La baixada és una mica descomposta al principi, però sense perill perque les pedres són petites. Després hi ha un bon tram de blocs que acaba, potser perque ens perdem una mica, força verticalment. Un cop a la vall el camí ja és fàcil, agradable i variat, però es fa força llarg.
Finalment arribem de nou al Mallafré i ja som Finishers. Només ens falta recollir la samarreta i fer les fotos de grup!
Hem de dir quer la Carros ens ha deixat molt bon sabor de boca i ens ha activat el cuquet de les travesses d'alta muntanya. No trigarem gaire a tornar a fer nit en algun refugi per fer cim!
Link dels Carros al Wikiloc: Carros de Foc 2010