Travessa de Montserrat

Amb el J.Luis fem la travessa de la muntanya de Montserrat, una excursió durilla però que teníem moltes ganes de fer.

La ruta surt de Can Maçana i volta tota la muntanya fins acabar al monestir, tot passant pel collet de Guirló, per la Portella, pel refugi Vicenç Barbé, i pels colls de Port, del Miracle i de les Comes, aquest últim és un balcó immillorable per contemplar el Cilindre.

Continuem i ens desviem una mica per pujar al Montgròs i gaudir de les vistes des d'aquest:

Després ens dirigim a Sant Jeroni passant per les canals de la Salamandra i del Migdia i vorejant el Camell de Sant Jeroni.

Després de dinar comencem la baixada al monestir passant per l'estació de Sant Joan i per Sant Miquel. Durant el recorregut veiem infinitat d'agulles i en reconeixem algunes (tot i que no gaires), com la Bola de la Partió, la Nina, la Miranda del Príncep (totes elles a la regió d'Agulles), el Camell, el Montcau, el Cavall Bernat, la Prenyada, l'Elefant, la Mòmia...

(a les fotos, el Cavall Bernat i el Trencabarrals)

Per visualitzar el recorregut, perfils i desnivell cal anar al link Travessa de Montserrat

Ferrada de l'Agulla de l'Aigualcoll

Passem el cap de setmana a la Costa Daurada amb la intenció de fer dues vies ferrades situades a l'Hospitalet de l'Infant: VF de l'Agulla de l'Aigualcoll i VF de les Serres del Mestral. Tot i que són molt properes, no és recomanable fer-les el mateix dia ja que una és molt difícil i l'altra és força llarga. Finalment, només fem la primera.

Per accedir-hi, al km 1129 de la N340 cal sortir a mà dreta i agafar una pista al costat d'una gasolinera (rètol de prohibit), que s'ha de seguir fins travessar l'autopista i l'autovia per dos passos subterranis (cal dir que és molt perdedor). Es pot anar força més amunt amb tot-terreny, però no és el nostre cas, així que aparquem just després del segon túnel i seguim la pista fins a una bassa, des d'on surt un camí que s'enlaira fins a l'inici de la via (total: 1h30').

La ferrada no és molt llarga però és molt difícil i exigent, ja que les grapes estan molt separades i té força desploms on un s'ha de buscar la vida. Té dos trams diferenciats. El primer s'enlaira fins trobar una roca foradada i un pont curtet curtet, i acaba a dalt de tot de la triangular agulla, de la qual es baixa fent un ràppel de 20 metres (imprescindible portar corda!!)

El segon tram, bastant més exigent que el primer, té uns quants desploms xunguets xunguets (un amb escaleta inclosa!) i algun tram amb cadena.

El retorn es fa pel mateix camí.

El track del recorregut, perfil i desnivells es troba al següent link: Ferrada de l'Agulla de l'Aigualcoll

Ens allotjem en un camping entre Miami Platja i Cambrils, i ens estem tot el diumenge mandrejant per la platja i la piscina, descansant braços   : )   Per un altre cop queda pendent la segona ferrada!

Santa Cecília - Sant Jeroni, Montserrat

Fem una de les rutes clàssiques de Montserrat: la pujada a Sant Jeroni (1.236m), el punt més alt d'aquesta muntanya. Tot i així la variem una mica i comencem no des del monestir sinó des de l'ermita de Santa Cecília, tot pujant per la canal de St Jeroni.

Tot i que portem el track de la ruta, a mitja canal decidim seguir unes marques blaves, que sembla que ens allunyen del track marcat però al cap i la fi tots els camins de pujada deuen portar a dalt, no? De fet la reflexió era bona si no es té en compte la dificultat, jeje. El cas és que seguint seguint, anem a parar a l'inici de la canal del Mejillón (V+), totalment vertical i impossible de pujar, però just a la dreta d'aquesta trobem un tram de cable que ens sembla facilet (al costat del Mejillón tot sembla pa sucat amb oli) i que decidim seguir. Fins força més amunt no ens adonem que estem 'liats' al mig de la ferrada Teresina, sense arnés ni dissipador, així que tornem enrere poc a poc fins a les famoses marques blaves i tornem a enfilar la canal de St Jeroni.

Un cop al coll i abans de fer cim, ens desviem per anar a gaudir de les vistes des del ja no utilitzat funicular de St jeroni i seguidament tornem i ens arribem al mirador.

 

Dinem al costat de l'ermita del mateix nom i després comencem la baixada, tot passant pel Pla dels ocells (baixant pel torrent de Santa Maria), l'ermita de St Benet i el camí de l'arrel fins tornar a arribar un altre cop a Santa Cecília.

El recorregut, perfil i desnivells de la ruta (evitant la part errònia) es poden veure al link: Santa Cecília - Sant Jeroni (1236m)