Quan a l'octubre del 2010 vam visitar Japó, un país on tot funciona tan bé i en el que van quedar tants llocs per veure, vaig tenir ben clar que algun dia hi tornaria. Per aquest motiu, en plantejar-me un viatge en solitari -cosa que últimament em rondava pel cap de provar- pel mes de febrer, no va ser gaire difícil saber que aquest seria el meu destí. L'únic que em preocupava és no quedar congelada de fred!!
Aquesta vegada apenes visito Tokyo, simplement la prenc com a base d'arribada i sortida dels vols. Tot i així aprofito per veure algun lloc que no vam veure fa quatre anys, com Nippori/Yanaka i Odaiba, i per repetir passejada pels barris més cosmopolites: Harajuku, Shibuya, Shinjuku i Akihabara. Quants records!
Amb un curt vol intern em planto a Sapporo, la capital de Hokkaido (l'illa del nord), per poder gaudir del Yuki Matsuri o festival de neu, que justament té lloc la segona setmana de febrer. De les tres zones del festival en visito dues: Susukino i Odori. I sens dubte la d'Odori és la millor: infinitat d'estructures de neu, algunes d'elles immenses (25x15x20m), en les quals s'hi fan espectacles, concerts, danses, projeccions nocturnes, salts d'esquí... Malgrat el fred, em va semblar un festival impressionant i molt ben muntat, amb llocs preparats amb estufa per resguardar-se del fred o estands amb sopa gratis, per exemple.
Otaru, una població amb canal propera a Sapporo, també celebrava el seu Yuki Matsuri anual. En fer-se fosc, tant al canal com en un carrer paral·lel els vilatans il·luminen amb espelmes infinitat de figuretes fetes de neu. Inclús en el canal hi posen fanalets! Em va agradar molt!
Abans d'abandonar Hokkaido passo un dia a Noboribetsu onsen. Primer veig la zona de fumaroles i després vaig directa a un onsen (banys termals) espectacular. Va ser genial relaxar-me envoltada de neu!
De nou a Honshu (l'illa principal) poso rumb a Nagano. Allà cal veure el temple Zenko-ji però la meva principal destinació propera era l'onsen de monos de Jigokudani. Veure com aquests es relaxen en aigua calenta per descansar una estona de l'intens fred hivernal no té preu!
Matsumoto queda a prop de Nagano i té un castell que em va agradar molt. Fosc per fora, per dins és de fusta i les escales per anar a alguna de les seves sis plantes són súper inclinades (pendents de fins a 61º)!
Després de la visita, res millor que gaudir d'un altre onsen, en aquest cas a Asama onsen. Genial!!
Després de la visita, res millor que gaudir d'un altre onsen, en aquest cas a Asama onsen. Genial!!
Malgrat no visitar Nagoya, em va bé fer-hi dues nits per fer sortides d'un dia. La primera, a Iseshi per veure el santuari sintoista Ise-jingu. Està considerat el més sagrat del país i jo ben bé que m'ho crec perquè tot i ser dia laborable, la gentada que hi havia era impressionant! Hi ha dues zones principals a visitar, molt separades: Geku i Naiku. Totes dues són molts semblants, amb santuaris de fusta d'una arquitectura senzilla que em va encantar, la fusta dels quals es renova cada 20 anys (aquests són del 2013). Llàstima que la majoria d'edificis estan vallats i que a més no deixen fer fotos al lloc més sagrat...
A un curtíssim trajecte amb tren, a Futaminoura, hi ha les famoses Meoto Iwa, dues roques "enllaçades".
A un curtíssim trajecte amb tren, a Futaminoura, hi ha les famoses Meoto Iwa, dues roques "enllaçades".
Des de Nagoya també vaig a la vall de Kiso per veure dues poblacions "posada" que estan en la ruta Nakasendo, que antigament unia Tokyo i Kyoto. Des de Magome recorro a peu la Nakasendo uns 8 km fins a Tsumago. Al llarg del camí trobo molta neu, boscos de bambú, petits poblets, cascades, i moltes campanes que cal fer sonar per evitar que s'apropin óssos. Soooooort que ara estan hivernant!! :S
Des d'Osaka, un dia vaig a Himeji, Okayama i Kurashiki. Himeji té un dels castells més ben conservats i, a diferència del de Matsumoto, és ben blanc. Al 2010 no vam poder veure'l perquè estaven restaurant-lo i, tot i que encara no es pot visitar per dins, almenys ara ja no està completament tapat per bastides i es pot entrar al recinte. A Okayama visito el Koraku-en, un dels tres millors jardins del Japó. L'hivern no és gens bona època per veure'l però tot i així em va agradar força, especialment els bambús (m'encanten!) així com trobar algun arbre amb les hormones una mica alterades: florit en ple febrer!!! Finalment vaig a Kurashiki, un poble amb un canal amb magatzems antics -la zona Bikan- que em va agradar molt.
També des d'Osaka vaig fins a Koyasan, on s'apleguen molts monestirs budistes. Principalment hi ha dues zones a visitar. D'una banda Okunoin que, amb més de 20.000 tombes i monuments, és el cementiri més gran i bonic del país. Amb els cedres, la molsa i la neu, em va encantar! I d'altra banda, la zona de Garan, que engloba el temple Konkobuji (i el seu jardí de sorra, tipus zen, però estava nevat i no es veia massa bé) i Danjo Garan, amb diversos edificis interessants, entre els quals destaca la pagoda Daito.
La Montse, cosina de la meva mare, viu amb el Kazu prop d'Osaka. Amb ells passo una nit i el diumenge m'ensenyen llocs propers: el temple Kyomizu de Kato, les runes de l'antic castell de Sasayama i el santuari Inari de la mateixa població (que em va fer recordar el genial Fushimi Inari de Kyoto)! La veritat és que vaig estar-hi molt a gust, van ser unes vacances dins de les vacances! Gràcies / arigato!
.JPG)
De nou a Tokyo i després de provar l'experiència de l'hotel càpsula, aprofito l'últim dia sencer per anar a la zona dels Fuji-go-ko, cinc llacs situats al nord del famós Mont Fuji (3.776 m). Tenia una espina clavada perquè l'altra vegada no vam poder veure'l (els dies estaven molt tapats i ja no vam ni anar-hi) però avui fa molt bon dia i amb la neu està espectacular. El veig des de Kawaguchi, un dels cinc llacs.
Novament a l'hotel càpsula, disfruto del seu sento (tipus onsen però amb aigua normal) i la sauna i mentrestant tracto de posar ordre a les vivències viscudes en aquest país que cada vegada m'agrada més i on és tant fàcil sentir-s'hi a gust. A banda dels llocs visitats, tractaré de retenir en la memòria sensacions com relaxar-me en un onsen, estar en un bosc de bambú, el moviment que fa el tren bala (parat en una estació) quan li passa un tren Nozomi pel costat, les corredisses per les inacabables andanes -o per dins del tren!- per trobar els vagons no reservats, les tasses del WC calentonetes, la seguretat que es respira -amb nens ben petits anant/tornant sols de l'escola, per exemple-, el plaer de viatjar amb els trens japonesos (tant puntuals i amples), el gelat de te i, sobretot, el deliciós menjar!
Novament a l'hotel càpsula, disfruto del seu sento (tipus onsen però amb aigua normal) i la sauna i mentrestant tracto de posar ordre a les vivències viscudes en aquest país que cada vegada m'agrada més i on és tant fàcil sentir-s'hi a gust. A banda dels llocs visitats, tractaré de retenir en la memòria sensacions com relaxar-me en un onsen, estar en un bosc de bambú, el moviment que fa el tren bala (parat en una estació) quan li passa un tren Nozomi pel costat, les corredisses per les inacabables andanes -o per dins del tren!- per trobar els vagons no reservats, les tasses del WC calentonetes, la seguretat que es respira -amb nens ben petits anant/tornant sols de l'escola, per exemple-, el plaer de viatjar amb els trens japonesos (tant puntuals i amples), el gelat de te i, sobretot, el deliciós menjar!
L'itinerari en detall ha estat:
Dia1. Vol Barcelona-Tokio, via Moscou. "Nit" a l'avió
Dia2. Arribada a Tokio. Visita barris Nippori/Yanaka (temple Tennoji, cementiri de Yanaka, carrer Yanakaginza, zona de temples com Daienji) i Odaiba (edifici Fuji TV, vistes al Rainbowbridge, centre comercial Venus Fort). Nit a Tokio (Haneda)
Dia3. Vol Haneda-New Chitose i tren a Sapporo. Visita del Yuki Matsuri o festival de neu: zones Susukino i Odori. Nit a Sapporo
Dia4. Visita del Yuki Matsuri o festival de neu: zona Odori. Tren a Otaru, visita del Yuki Matsuri i retorn a Sapporo. Nit a Sapporo
Dia5. Tren i bus a Noboribetsu Onsen. Visita de la zona Jigokudani i onsen daiichi takimotokan. Retorn a Noboribetsu i tren a aeroport New Chitose. Vol New Chitose-Haneda. Nit a Tokio (Haneda)
Dia6. Passejada per Harajuku (santuari Meji-Jingu, Takeshita dori, Omotesando) i Shibuya. Tren Tokyo-Nagano. Nit a Nagano
Dia7. Visita temple Zenko-ji i bus a Jigokudani per veure l'onsen de monos. Retorn a Nagano. Nit a Nagano
Dia8. Tren a Matsumoto. Visita castell i zona Nakamachi. Bus a Asama onsen (onsen Biwa No Yu). Retorn a Matsumoto i tren a Nagoya. Nit a Nagoya
Dia9. Tren Nagoya-Iseshi. Visita santuari Ise-Jingu (Geku i Naiku). Tren a Futaminoura per veure les Meoto Iwa. Retorn a Nagoya. Nit a Nagoya
Dia10. Tren Nagoya-Nakatsugawa i bus Nakatsugawa-Magome. Visita Magome i recorregut a peu per la Nakasendo fins a Tsumago. Visita Tsumago. Bus Tsumago-Nagiso i tren Nagiso-Nagoya. Continuació a Osaka. Nit a Osaka
Dia11. Tren bala Osaka-Himeji. Visita castell de Himeji. Tren bala Himeji-Okayama. Visita jardins Koraku-en. Tren a Kurashiki i retorn a Okayama. Tren bala a Osaka. Nit a Osaka
Dia12. Tren a Gokurakubashi (via Hashimoto) i funicular a Koyasan. Visita cementiri Okunoin, temple Konkobuji i Danjo Garan. Retorn a Osaka i trobada amb Montse. Nit a Sanda
Dia13. Visita temple Kiomizu de Kato i Sasayama (restes castell i santuari Inari) amb cotxe. Tren Sasayama-Osaka i tren bala a Tokio. Nit a Tokio (Kinshincho)
Dia14. Tren a Kawaguchi (via Otsuki) per veure el Fuji. Retorn a Tokio. Nit a Tokio (Kinshincho)
Dia15. Tren a aeroport de Narita. Vol Tokio-Barcelona, via Moscou. Nit a casa
Viatjar sola ha estat molt bé, he gaudit moltíssim de l'experiència i no he tingut cap mena de problema, que per alguna cosa és el país més civilitzat del món. De fet, quina mena de problemes vols tenir en un país on puc donar fe de que és possible recuperar una bufanda oblidada en un tren bala de 1.500 seients, la qual viatja sola uns 240km? M'ha servit per veure que sé treure'm les castanyes tota sola en l'altra punta del món i no descarto fer-ho de nou en el futur. Tot i així, no hi ha res com viatjar amb el Roger!!
Viatjar sola ha estat molt bé, he gaudit moltíssim de l'experiència i no he tingut cap mena de problema, que per alguna cosa és el país més civilitzat del món. De fet, quina mena de problemes vols tenir en un país on puc donar fe de que és possible recuperar una bufanda oblidada en un tren bala de 1.500 seients, la qual viatja sola uns 240km? M'ha servit per veure que sé treure'm les castanyes tota sola en l'altra punta del món i no descarto fer-ho de nou en el futur. Tot i així, no hi ha res com viatjar amb el Roger!!