28 de desembre del 2011

Sant Maurici, Ratera i Amitges amb raquetes

El Sebastian ens dóna un pack d'aventura per a 2 que caduca el 31/12 i no podrà aprofitar i que nosaltres canviem per una excursió amb raquetes a la zona dels Encantats i Sant Maurici. Ens entra el taxi d'Espot a l'estany i viceversa, el lloguer de raquetes i un recorregut guiat de 2h.

Som 36 persones i les guies ens divideixen en tres grups. Pugem per la pista fins a Ratera fent parades sovint, en les quals la guia ens explica curiositats del parc nacional. Finalment, arribem a l'estany de Ratera, des d'on els grups retornen pel mateix camí.


Com que vam decidir portar les nostres raquetes, preguntem si podem seguir més i ens diuen que cap problema, que tinguem en compte que l'últim taxi és a les 17h i que els diguem que som del grup de les raquetes del matí. Seguim fins al refugi d'Amitges gaudint del paisatge...


... i després seguim una mica més, fins a l'estany dels Barbs, on dinem. Com que l'estany està completament glaçat el travessem!

Durant la baixada ens desviem un moment per anar al mirador de l'estany. Després continuem baixant fins a St Maurici però aquest cop no per la pista sinó per la cascada de Ratera.


Tot i que aquesta zona ja l'havíem vist un parell de vegades a l'estiu; a l'hivern, amb dies assoleiats com el d'avui, el paisatge és tant o més recomanable.


El track gps de la ruta és el següent: Raquetes a Sant Maurici

4 de desembre del 2011

Serra de l'Obac: el Barranc del sot de l'Infern

Anem a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac amb la intenció de caminar i trobar unes agulles que el Pep està buscant. Partim del Puig de la Balma, cap al Coll Roig i prenem un camí que baixa al barranc del Sot de l'Infern.


Un cop allà, intentem trobar la font dels Til·lers, però no ho aconseguim. Decidim continuar pel llit del torrent, força bonic en algun tram, amb una cascada i un seguit d'olletes. Tampoc trobem la font del Senyoriu ni la del Plàtan. Si algú en coneix la situació, agrairíem ens ho indiqui!


Tornem a baixar per la pista i agafem en direcció a les roques que el Pep busca. Finalment les trobem  i el Roger i ell pugen l'agulla del Pas del Sot de l'Infern. S'anomena així perquè la roca queda partida en dos: una escletxa les separa.


Tot el paisatge està ple de cireretes de pastor!